Resum: M’agradava imaginar-me que no havies mort. Em despertava com sempre molt d’hora al matí i, sense encendre el llum de la tauleta per no despertar-te, sortia del llit amb molt de compte de no fer cap soroll. Me n’anava com sempre a la cuina a preparar-nos l’esmorzar i, com sempre, quan ho tenia tot a punt, et cridava perquè vinguessis. No sé en quin moment em vaig començar a creure que venies de veritat. Però el cert és que un dia, quan em vaig girar per recollir el teu plat, em va semblar que estava buit.