Resum: Déu meu, quins nervis. Sembla un principiant. Prem fort el bolígraf. És el seu truc perquè no li tremoli la veu. –Benvinguda a La Nit Oberta! Amb qui parlem? –demana, esforçant-se per articular una entonació jovial. –Soc la Laura –diu, fredament. –Laura? La Laura d’abans? –Sí –respon la noia. –Me n’alegro molt que hagis tornat a trucar perquè ens has deixat amb l’ai al cor. Laura, ens havies explicat que odies la teva mare i que també odies el teu xicot. Deus tenir un motiu molt profund per tenir aquest sentiment.

Resum: La sala es buida en menys d’un minut. Només hi queden la Laura i el Quim. —Laureta, no t’has empipat, oi? —li demana el professor de teatre. —No, que va, m’encanta que sempre tinguis un “però” preparat per a mi —respon, remenant la bossa. —Va, nena, que ho faig perquè els altres no notin res —replica, posant-li la mà a la cuixa. —Mira, deixa’m en pau. Me’n vaig amb els altres al bar —sentencia, apartant-li la mà d’una etzibada. La noia s’aixeca i marxa amb presses. Però no arriba al bar. A mig camí marca el número de la ràdio.