Resum: Anar a una entrevista de feina en aquestes circumstàncies no és bo. Sense haver dormit, en fi, un parell d’hores al sofà sí que he descansat, però dec fer una cara terrible. Al final no ha anat tan malament com era de preveure, però el que m’espera ara serà el gran canvi de la meva vida i ho emplena tot d’incertesa. Imagina que m’agafen aquí, he visualitzat en positiu i m’he recordat de parlar correctament: quan m’agafin aquí. Doncs quan m’agafin aquí tindré feina nova, pis nou, fa quant que no visc en un pis? Des d’abans de casar-nos, quina mandra, custòdia compartida nova, parella nova.

Resum: Si jo al banc estic la mar de bé, ara se li ha posat al cap al Roger que no podem treballar junts perquè la gent parla molt i quan se sàpiga li aniran a la Rebeca. I perquè ha de ser molt curós fins que arreglin els termes del divorci, que hi ha molta tela a tallar, aquí. Jo entenc el tema de la canalla, però crec que ma germana serà prou generosa en l’acord. Això si li ha dit. Si ahir va ser valent i va seure amb ella d’una santa vegada. Aquest matí ni un missatge, ni una pista, quina crueltat.

Resum: Si m’haguessin dit que amb 35 anys encara estaria fent aquestes feines, potser sí que hauria fet Dret com volia la mare. Provinc d’una llarga tradició d’advocats i advocades i un fiscal i dues batllesses, i quan dic el meu cognom molta gent aixeca les celles complaguda.–Ah, ets (filla, germana, neboda) de...?