Diari digital d'Andorra Bondia
Insomni d'una nit d'estiu (2)
 1
Insomni d'una nit d'estiu (2)

Insomni d'una nit d'estiu (2)


Escrit per: 
Bru Noya
Capítol: 
2

Em vaig despertar amb la sensació d’haver travessat, nedant, el canal de la Mànega. Només era un somni però ho havia passat malament, amb la sensació que no arribaria a la platja. Ja podia haver somiat en alguna cosa a l’estil d’aquells anuncis del sabó Fa. Hi sortien unes noies precioses, amb uns biquinis blancs que cada any eren més prims i transparents. Saltaven per platges paradisíaques, i de les platges passaven a unes dutxes molt ben posades. Estic xop, i no de l’aigua del mar o de la dutxa, sinó de la suor. I no faig olor precisament de sabó, més aviat de perfum Claveguera número 5, eau sauvage de mofeta.

Ara em toca una horeta o més d’insomni. Durant les nits, dins el meu cap, els somnis lluiten amb la realitat per veure qui es fa finalment amb el control per bé que sempre guanya la segona. L’insomni no és un moment per a grans pensades. És deixar passar el temps, sense inquietar-se. La nit i la matinada llargues i denses m’esperen, tot i que no són feixugues. A vegades crec que és només el meu cervell el que no vol acomiadar-se de les activitats del dia perquè el meu cos està sempre com mig adormit, en repòs.

Aquest maleït insomni et llança a un desert fred en què pots sentir els passos de la temperatura baixant, perquè ja són les dues de la matinada, fa una mica de vent i he deixat de suar. No és fàcil definir ni explicar l’insomni. Un expert com ho era Borges deia que és “témer i comptar en l’alta nit les dures campanades fatals”. Mentre les hores passen, vaig pensant en temes per als meus articles, en els títols curiosos, en aquella entrevista que em resisteixo a transcriure en un cas evident de procrastinació.

M’assalten idees que analitzo, estudio i reconstrueixo. Les meves, en aquestes nits llargues, s’assemblen més als somnis que als pensaments. Em venen imatges i paraules, algunes m’oprimeixen el cor i d’altres m’omplen de felicitat. En cap moment sento una pèrdua de control.

Tot plegat passa, són les diferents cares d’una nit. Ningú està a l’aixopluc d’unes hores en blanc. Ni un personatge com el mític ànec Donald. En una de les seves aventures no es pot adormir en tota la nit perquè el matalàs és incòmode. En una altra hi ha una aixeta que no para de gotejar. I jo, que tinc treball, cotxe, mòbil amb contracte i algú que m’envia a dormir, de manera imperativa, per WhatsApp, cosa que agraeixo, però que no puc dur a la pràctica tot i que he provat mil i una coses per obeir-lo.

En aquest capítol caldria incloure el coach que desenvolupa conceptes tan apassionants com mindfulness o la diferència entre somni i realitat, la fam emocional o els collages de la nostra vida entre encens, llibres d’autoajuda, túniques de lli i plats amb quinoa. Estaria disposat a provar amb un vas d’aigua beneïda i alls a la tauleta de nit, o amb un mag nigerià que em deixa la seva publicitat a la bústia de casa i que, sembla, té remei per a tot. Li podria etzibar a un venedor d’enciclopèdies a domicili que “cal reinventar-se per sobreviure”, que no és cap concepte filosòfic, ni cap comentari de l’apassionant portal Forocoches, però podria ser una frase d’entrenador de futbol, o de president d’El Salvador, el gran Nayib Bukele, en un missatge de Twitter.

M’ha quedat bé aquest paràgraf. M’hauré d’aixecar del llit i escriure’l sobre un paper d’aquests blocs que donen als bancs per tenir-lo present l’endemà. Ja ho sé. El que faig no és massa normal. Potser ho seria més si intentés posar una reproducció del Titànic en una ampolla o comptar corders. Aquests insomnes són més importants que jo perquè surten a la tele en programes de matinada. Malament rai, el dia que hi aparegui jo, amb la meva dèria. Allau de comentaris als digitals, queixes al Raonador del Ciutadà i recursos al Tribunal Europeu dels Drets de l’Home, i un que engegaria una recollida de signatures a change.org perquè se’m prohibís fer d’articulista i molt menys, d’escriptor, perquè ja hem tingut Scott Fitzgerald, Cheever, Bukowski i Carver.

Per cert, a Ahora me acuesto, de Hemingway, el protagonista aprèn a ocupar el temps per estar despert, ja que viu amb la certesa que si alguna vegada tanca els ulls en la foscor i es deixa anar, l’ànima abandonarà el seu cos. Pensa en un riu on anava a pescar truites quan era un nen. O resa per totes les persones que ha conegut. Si resava una avemaria i un parenostre per cada una, trigava tant que finalment es feia de dia, i aleshores ja podia adormir-se sense risc per a la seva ànima.

Em torno a adormir i segurament per culpa de Carver tinc un somni automobilístic induït per aquell poema que va dedicar al seu desmarxat cotxe, del qual explicava que tenia el netejaparabrisa trencat, un forat al radiador i problemes de direcció; que no tenia calefacció, ni roda de recanvi, ni frens, ni llums davanteres, ni seients al darrere. Era el cotxe en el qual havien vomitat els nens, en el qual havia vomitat ell, en el qual va robar préssecs, en el qual es va escapar de restaurants sense pagar. Era el cotxe de les seves nits d’insomni, amb què va atropellar un gos i no es va aturar, el que va passar de mà en mà, el que no tenia documentació, el que tenia un forat al silenciador. De fet, no tenia silenciador.

El meu, el cotxe del meu somni estava millor. L’havia comprat de segona mà i volia anar des de Sant Julià a Andorra la Vella amb l’objectiu de comprar el segon volum de la trilogia de les ombres de l’Arnaldur Indridason. Havia acabat Calle Parlamento, una molt bona recomanació, i necessitava un altre llibre per a les nits en blanc. Durant el recorregut, el cotxe començava a fer sorolls. Quan passava de primera a segona, semblava una simfònica desafinada, quan hi havia un artefacte d’aquests per alentir la velocitat, semblava que s’anés a convertir en el troncomòbil dels Picapedra. Començava a patir perquè no s’aturés d’un moment a l’altre i es desmuntés.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic