Diari digital d'Andorra Bondia
Insubmergibles (Capítol 1)
 1

Insubmergibles (Capítol 1)


Escrit per: 
Txema Díaz-Torrent
Capítol: 
1

“Aquesta nit s’han desxifrat els grans misteris, he penetrat fins al nucli mateix de les coses i he ensopegat amb la resposta. (…) La resposta als misteris [és]… Doo dum dum dum, da doo dum dum” (Leonard Cohen)

Diumenge al matí, primera hora. La tarda anterior havia rescatat de la bústia una carta del departament de Cultura, però amb el mal de cap trepanant-me el cervell era incapaç de llegir-la sense recórrer al meu arsenal d’antimigranyosos, antivomitius i opiacis. D’entre les restes del moble bar vaig rescatar un culet de whisky, per acabar d’adobar el còctel revitalitzant, i m’ho vaig embeinar tot gola avall. Embolcallat en els vapors balsàmics del licor vaig escometre la lectura: sinapsi vs. sintaxi, ment contra matèria. I carrera a contrarellotge en direcció al lavabo, que s’allunyava de mi a mesura que avançava cap a ell, com Christopher Lee lliscant per terra a les pel·lis de Fu Manxu. Ressaca, 1–Hemicraneal, 0.

Alleugerit de la pressió a les entranyes, vaig arrossegar-me cap a la taula com un soldat ferit, amb la saliva i els mocs regalimant-me, i vaig obrir el sobre. Mesos després d’haver fet arribar la proposta, em concedien un ajut per dur a terme una breu intervenció arqueològica a Fígols d’Organyà. Encara que el meu objecte d’estudi, l’anomenat Rètol de Fígols, no era pas la pedra Rosetta, la virolla m’aniria de luxe. Si no hagués estat pel xut de Primperan que acabava de fer-me passar hauria vomitat de l’emoció.

D’entre la paperassa que acompanyava la missiva vaig rescatar una fotografia en blanc i negre de la inscultura, com també se l’anomena, de 1967. A primera vista només es veien algunes línies de caràcters gravats, de forma irregular i pràcticament il·legible, a la base de roca d’una muntanya. La meva tasca era recollir i clarificar el contingut de la inscripció i documentar-ne l’origen i el propòsit de l’autor en el moment de dur-la a terme, qui sap si un altre diumenge al matí que també seguia un dissabte etílic.

L’encàrrec va arribar acompanyat d’una altra carta –al sobre hi havia reconegut la lletra del pare. La nota començava, és clar, amb “fill”, i acabava amb “subnormal” (i encara gràcies que no amb “de la gran puta”). M’estalviaré el rosari de compliments que el meu progenitor em dedicava mentre m’explicava que havia fet ús, per darrer cop (“desgraciat”) de les seves influències. Era, em deia, el seu darrer intent d’ajudar-me a reflotar la meva dissortada incursió empresarial en el món dels serveis culturals. “Més et val, mitja merda, acceptar la feina i sortir cagant hòsties cap a Fígols, a tocar d’Organyà. Fins i tot tu seràs capaç de trobar el bus de l’Alsina Graells en direcció a La Seu i Andorra, que surt de l’Estació del Nord. N’hi ha a totes hores, però el primer del matí surt cap a les sis. Sis hòsties et donava jo.”

L’endemà a primera hora agafava l’autobús, que a canvi de la fortuna que costava el bitllet (cinquanta xapes anar i tornar), va obsequiar els viatgers amb un recorregut per bona part de la xarxa de carreteres comarcals catalanes, no sé si més qualificable de llarg, incòmode o laberíntic. Com a agraïment, un cop a Organyà vaig dedicar un pensament als accionistes de la companyia de transport de passatgers i a la puta que els va parir, i em vaig emocionar observant com, sobre la carrosseria del bus, impactaven uns tènues rajos del sol matinal que la van fer refulgir com l’escut de Sant Jordi.

Devien ser les nou del matí, i feia un fred que pelava, així és que vaig mirar d’arribar a un bar que destacava a l’altra banda de la carretera, una cicatriu que travessa el poble de punta a punta. Però primer calia creuar-la, i em va caldre cintura de davanter brasiler per esquivar les plaques de gel a la vorera, i també alguns cotxes amb matrícula andorrana que interpretaven de forma heterodoxa i personalíssima les normes de circulació. La cafeteria em recordava un casinet de mitjans dels anys cinquanta: a l’espai central hi havia una munió de taules amb estructura de forja i fulla de marbre blanc, la majoria cobertes amb tapets de color verd. Els vilatans hi seien al voltant, disposats en grups de quatre en una rotllana que els situava fora del decurs del temps, i jugaven enèrgicament a la buti o al dominó mentre proferien malediccions mesopotàmiques contra el seu company per treure massa tard les manilles o el doble pito.

Assegut a la barra, i contagiat per l’atmosfera de germanor, em vaig animar a compartir amb l’home del costat els motius de la meva presència al poble, i li vaig demanar consell sobre on allotjar-me una setmana (estar-m’hi més dies no em resultava rendible) i, ja de pas, si coneixia algú que tingués un tot terreny per llogar que em permetés moure’m amb comoditat per la zona. El meu interlocutor, d’uns setanta anys, es protegia de les inclemències meteorològiques amb una indumentària mínima: duia un jersei de llana basta del que sobresortia el coll d’una camisa de franel·la, i per sota els camals del pantaló de pana, excessivament llarg i amb la vora sense fer, hi treien el morro unes botes de muntanya que aixoplugaven uns peus no gaire grans. Anava força ben afaitat, i l’únic rastre de pèl a la cara era un bigoti prim sense canes, ben perfilat. Mentre exposava les meves necessitats, els seus ulls de murri, mig aclucats en un somriure, anaven dient “ai, si tu sabessis, pixapins dels pebrots!”

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic