Diari digital d'Andorra Bondia
La Nit Oberta (Capítol 2)
 1

La Nit Oberta (Capítol 2)


Escrit per: 
Mònica Bordas
Capítol: 
2

Déu meu, quins nervis. Sembla un principiant. Prem fort el bolígraf. És el seu truc perquè no li tremoli la veu.

–Benvinguda a La Nit Oberta! Amb qui parlem? –demana, esforçant-se per articular una entonació jovial.

–Soc la Laura –diu, fredament.

–Laura? La Laura d’abans?

–Sí –respon la noia.

–Me n’alegro molt que hagis tornat a trucar perquè ens has deixat amb l’ai al cor. Laura, ens havies explicat que odies la teva mare i que també odies el teu xicot. Deus tenir un motiu molt profund per tenir aquest sentiment.

I de cop, la Laura, que s’havia mantingut ferma durant tota la trucada anterior, comença a sanglotar.

No és el primer cop que algú se li posa a plorar d’emoció. Però és que això no són unes llagrimetes, això és una descàrrega torrencial. El tècnic de so fa cara d’esverat. Li demana, amb gestos, si posa música. El Gerard mou enèrgicament el cap d’un costat a l’altre. Ni pensar-ho, no pot tallar d’aquesta manera tan brusca.

–Laura, ja sé que estàs patint molt. No cal que ens expliquis res més si no vols.

Sembla que la reacció ha fet efecte. Els plors s’aturen.

–He trucat per explicar-ho. La meva mare s’ha embolicat amb el meu xicot, la molt cabrona.

Ja es veia a venir. El director de programes, que s’estava passejant pel locutori, agafa el micro i li diu pel canal intern que això no és un consultori psicològic, que acabi la trucada o se’n cuidarà que no treballi mai més a una emissora. El Gerard recolza el front sobre la mà dreta.

–Em sentiu? –demana la Laura, trencant el silenci.

–Sí, sí, bonica –bonica! bonica li has dit, tros d’ase?, es retreu el locutor—. Ho deus estar passant molt malament. Espero de debò que amb aquesta trucada a La Nit Oberta t’hagis pogut desfogar. Laura, ets molt valenta d’haver explicat el teu cas i per això estic segur que te’n sortiràs.

El Gerard mira el rellotge. Dos minuts justos perquè s’acabi el programa

 –I tanquem el programa amb un gran tema, Don’t stop me now, que dediquem a la Laura, una noia que avui ens ha trucat per explicar-nos la seva història. Gràcies Laura, ja saps: res ni ningú no et pot aturar del teu camí. I també gràcies a totes les ànimes nocturnes que ens estan escolant. Us ha parlat, com cada nit, Gerard Sunyol, i això és La Nit Oberta. Tornem demà!

El Gerard apuja el braç i sona el mític tema de Queen.

A l’altre costat de la línia, la Laura penja el telèfon.

Inspira i somriu.

Aplaudiments. I algun xiulet victorejant-la.

Una noia s’eixuga una llàgrima. El jove del seu costat va repetint: brutal, brutal, mentre sacseja el cap.

La Laura es gira cap al seu públic i busca la mirada l’aprovació del seu mestre. Sap que li ha sortit força bé, però no vol que se li noti la sensació de satisfacció que l’envaeix.

–Bé, Laura bé. Molt ben modulat el to de veu. En aquesta segona trucada has aconseguit plorar... però a mi m’ha faltat un punt de credibilitat.

La Laura es mossega el llavi inferior. Un punt de credibilitat? Si ha deixat el locutor fora de joc! Sempre igual: molt bé, Laura, molt bé, “però”... sempre el maleït “però”. S’eixuga les restes de llàgrimes amb el dors de la mà. Merda, se li ha corregut el rímel.

–A veure, opinions! –reclama el Quim, adreçant-se als seus alumnes.

Una noia rossa, amb una samarreta per sobre el melic, aixeca el braç.

–Estic d’acord amb tu, Quim. A mi també m’ha semblat poc creïble. El normal és que hagués anat plorant de tant en tant durant tota la conversa. I ha estat massa seca. Però que consti, que la història no estava malament, eh?

Serà malparida la Sandra, remuga mentalment la Laura. Més valdria que aquesta pija tingués la boca tancada, que les seves interpretacions són penoses amb ganes.

El noi que corejava “brutal” s’apressa a demanar la paraula.

–Sandra, què dius? que no ha estat malament? clar que no, ha estat brutal. Bru-tal. Una noia explicant per la ràdio que sa mare està liada amb el seu nòvio! I d’aquesta forma tan freda, rotllo psicòpata! A mi m’ha encantat, Quim, per a mi, un deu.

–Jo penso igual –diu la noia del seu costat.

Els del darrere assenteixen amb el cap. A la Sandra se li escapa un gest de fàstic.

–I tu, Rafa, què en penses? —demana el mestre.

Tots es giren cap a ell.

–No sé, suposo que està bé, no? Se m’ha fet estrany que hagi dit el meu nom per la ràdio –empassa saliva—. No sé, Laura, podries haver dit un altre nom, no?

–No havia de ser creïble? Doncs si estem junts el normal és que si parlo del meu xicot digui el teu nom, no? També he dit el meu nom i no passa res.

Se senten murmuris. Algú diu que la Laura s’ha passat tres pobles. El Quim ha aconseguit crear el clima de tensió que volia. Llàstima que estiguem al final de la classe. Aquesta Laura és bona de collons però més val abaixar-li els fums. I mira que és guapa la condemnada, amb aquests llavis molsuts que te’ls menjaries.

–A veure nois, silenci, si us plau, que ja acabem. Laura, la interpretació ha estat molt bona i et felicito, de debò. Però potser t’ha faltat acabar d’introduir-te plenament en el personatge. Quan s’ha fet un silenci i tu has dit “em sentiu?” ha sonat com si la història que estaves explicant no anés amb tu. Entens què vull dir?

–Sí, Quim –diu la Laura abaixant el cap.

–Bona feina, Laura. Nois, ens veiem demà!

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic