Diari digital d'Andorra Bondia
L’insomni d’una nit d’estiu (1)
 1

L’insomni d’una nit d’estiu (1)


Escrit per: 
Bru Noya
Capítol: 
1
L insomni s’acosta a poc a poc, sense fer soroll, i t’acorrala. Cada cop et cobreix més amunt, com l’aigua que lentament inunda l’habitació. Estirat al llit amb les mans al cap, m’és impossible d’aclucar els ulls: massa complicacions, massa problemes. Miro el sostre amb la mirada perduda, observant el moviment de les ombres dels cotxes que passen pel carrer. La finestra esta mínimament oberta i la porta lleugerament ajustada. Una llum tènue il·lumina l’habitació, li dona un joc d’ombres fantasmagòriques, mentre jo, hipnotitzat com un nen, les observo detalladament sense perdre’n detall, fins que sembla que cobren vida. 
Els cotxes segueixen passant i els gossos dels balcons de davant continuen bordant, i el reflex dels fars em fa tornar en mi. Lentament giro el cos, cap a la dreta, buscant una posició més còmoda, per tancar els ulls i mirar de descansar una mica, però em resulta impossible. 
 Fa xafogor i l’insomni avança tan lentament que sembla que s’allunya. Hi ha un moment d’ingenuïtat cada nit, semblant a un miratge en el desert, a un efecte òptic, en què crec que dormiré. Però aleshores en sento l’seu alè al clatell, i m’absorbeix com al Funes el memorioso de Borges, o com a Robert de Niro a Taxi Driver. Però jo tinc son, no puc dormir i tant de bo pogués conduir un taxi per recórrer els carrers mentre Andorra somia.
De nit, sol al llit i a la vida, la foscor és més negra, la solitud més devastadora, la indefensió i la por al buit es manifesten en tot el seu cruel esplendor. He llegit molta estona i ara he posat la televisió: programes d’estafadors esotèrics, concursos telefònics ridículs i fraudulents, i espais de contactes on el televident explica per SMS o WhatsApp el que vol fer o el que vol que li facin amb una dosi considerable de mal gust. En un canal entrevisten un senyor que s’aixeca a mitjanit i que posa barquetes en ampolles de vidre. Jo surto del llit a qualsevol hora perquè he tingut una idea, una frase, un titular i el vull plasmar sobre paper, no fos que passats quinze minuts ja no la recordés.
Faig coses rares, ho reconec, però abans que la tele s’interessi per mi, hi ha els que, a causa de l’insomni, fan grans construccions amb escuradents, dissequen papallones o col·leccionen segells. Un bon dia, quan estan a la frontera dels seixanta, com jo, els treuen a la pantalla en horari de matinada per mostrar al teleespectador com fer un bon ús de l’insomni. Aquests, però, són uns poca soltes perquè l’insomne amb denominació d’origen no perd mai l’esperança de adormir-se. 
De tant en tant ho aconsegueixo, per bé que són microdormides, curtes i amb una intensa activitat onírica. En una d’elles he somiat que queia. Crec que és un dels somnis més comuns. Hi ha gent que diu que és una por dels nostres avantpassats a dormir a la intempèrie. D’altres, que significa que em trobo en una situació delicada a la meva vida i això em fa estar intranquil.
Em desperto suat, amb un crit ofegat a la gola i els ulls esbatanats. Sort que no he caigut massa estona. Una altra estona d’insomni i una altra petita dormida. En aquesta ocasió estic en un local d’aquests de disseny. Porto una horrible camisa de flors comprada a l’outlet de Confeccions i Complements Paquita, suant com un garrí i perfumat amb el contingut d’una ampolla mida familiar d’una colònia tan passada de moda que ja fa més de vint anys que no la fabriquen
El local compta amb uns sofàs d’estampats impossibles, d’incomprensibles quadres, presumptament paisatges i marines, i coixins amb unes coloraines que haurien danyat el nervi òptic d’una dependenta del Desigual, habituada, per tant, a impactes cromàtics. Perquè no tot el que tenen a la venda són vestits blaus de princesa per anar d’afterwork.
Hi serveixen mojitos i còctels diversos que et porten a la taula amb un cerimonial com si fos un esdeveniment tan important com l’aparició de l’homo sapiens. Me’n porten un amb tot de fum i reso perquè arribi la fi del món, encara que em conformaria tan sols a ser abduït per extraterrestres o perquè irrompi al local un grup de terroristes disposats a segrestar-me.  
No cal tant dramatisme perquè ja en tinc prou a despertar-me. Una altra estona de la nit en blanc, que sempre és millor que en negre. Perquè en aquests moments d’insomni el pitjor que et pot passar és posar-te a odiar algú. L’odi és com intentar dormir amb un ventilador o una nevera funcionant a l’altre costat del llit. 
Així que, com a bon insomne, com a insomne de reconegut prestigi, el primer que faig cada cop que entro a l’habitació d’un hotel és desendollar el frigorífic del minibar, encara que sigui super silenciós, perquè els motors d’aquests artefactes tenen, com la rancúnia, un termòstat que s’activa quan la tensió muscular comença a baixar la guàrdia. De vegades, la tasca no és gens fàcil perquè haig de fer contorsions com un artista del Cirque du Soleil.
Ja sigui perquè l’insomni cada cop et cobreix més amunt, com l’aigua que poc a poc inunda l’habitació, o perquè estem a l’estiu, de matinada vaig somiar de manera breu però intensa, com és habitual, que me n’anava a nedar de nit al mar. En un moment donat vaig deixar de moure les extremitats i vaig mirar cap a la costa per cromprovar que estava més lluny del que em pensava. Vaig fer un gir de 360 graus i vaig veure que està completament sol, enmig de la immensitat de la mar, només acompanyat pel reflex de la lluna. No hi ha ni barques de pescadors, ni iots, ni cap aventurer que opti per practicar surf de rem a aquelles hores de la matinada
Noto com els braços i les cames em pesen com si fossin de plom, el cor em batega al límit del col·lapse i començo a percebre els primers símptomes d’hipotèrmia. Penso plantar cara i nedo cap a la platja amb la visió dels llums de neó dels bars i dels restaurants. No tinc por ni tinc cap dubte, perquè si les forces em fallen i arriba un moment que el meu cos no pot més, si veig la més mínima possibilitat de morir ofegat, només m’hauré de deixar anar, tancar els ulls i dormir-me plàcidament, i serà en aquell moment quan començaré a somiar que torno a la platja, a la vida, sense que l’insomni m’ho pugui impedir.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic