Diari digital d'Andorra Bondia
L’insomni d’una nit d’estiu (3)
 1

L’insomni d’una nit d’estiu (3)


Escrit per: 
Bru Noya
Capítol: 
3

Ignoro si el meu cotxe, el del meu somni, es va acabar desmuntant o no. No m’he volgut esperar fins al final. He obert els ulls i ja està. Un altre cop despert. L’insomni és un com una mena de desnonament. Entra al teu cap i et destarota. Et pren el control. Hi ha cervells que no s’apaguen amb la foscor, ni amb el cansament després d’una jornada de treball o de passió. La nit els proporciona superioritat, però al mateix temps els va minant a poc a poc. Arriba el silenci, la fresca de la matinada, però el cap brama com el camió de les escombraries que ha passat, puntual, a les deu en punt. Les cadenes de televisor continuen emetent anuncis d’electrodomèstic muts: l’aspiradora Dyson, l’aire Fujitsu, la rentadora Bosch, el Toyota Prius.

El camió, però, fa el mateix efecte que si un avió trenqués la barrera del so: una explosió que fa callar tots els gossos del veïnat però que em deixa molta estona en tensió. L’insomni és diari i equival a l’horror. He visitat metges però el remei ha estat pitjor que la malaltia, perquè he sortit de les consultes força confús entre neurotransmissors, hormones i missatgers neurocerebrals, formats a l’intestí a partir de precursors alimentaris, aminoàcids, tirosina, glutamat i triptòfan.

Semblava que més que buscar una solució per poder dormir estigués resolent mots encreuats. Un psicòleg amb cognom de futbolista em va advertir que el meu problema era complicat perquè al greu magnetisme de l’inconscient han sucumbit psicòlegs, filòsofs i científics. Amb més motiu hi havia de sucumbir jo! Em va parlar dels autors, i no precisament Calderón de la Barca i La vida és somni, sinó d’aquells que han estat capaços de reconèixer la violència de la simbologia onírica i explorar les implicacions de la duplicitat dia-nit. Em va recomanar Murakami i El meu amor Sputnik.

Segons ell, l’etern candidat al Nobel és un narrador d’universos de doble fons, capaç de crear personatges i escenaris inesborrables formats per la doble substància màgica dels somnis i la més salvatge realitat quotidiana. Treia molt bones notes en literatura, i era un crac en els comentaris de text, però aquí em vaig quedar desarmat. I més encara quan vaig pagar 50 euros per una visita que no cobreix la CASS, i vuit més pel llibre del Murakami, que no vaig acabar de llegir perquè no em va enganxar la història de tres persones que es busquen desesperadament intentant trencar amb la inèrcia de les seves vides solitàries.

He provat psiquiatres, teràpies i medicaments. I un altre psicòleg. Aquest mantenia la teoria que el meu problema estava en un trauma d’infantesa, potser que no vaig veure guanyar la lliga al Barça fins als 14 anys, la temporada 73-74, l’any de Cruyff i Sotil. Tampoc sé si haver vist programes de Los Chiripitifláuticos, 300 millones o Crónicas de un pueblo compta com a trauma o com arma de destrucció massiva. L’home va anar gratant fins arribar al col·legi de capellans i a l’internat que, per ell, havia de ser com una versió televisiva de La mala educación. En el meu cas no va ser així. Però pensant en l’escola m’he pogut aclucar una estona. Sempre recordo els somnis, o els malsons, amb molta precisió, encara que siguin de poca durada. Un dels avantatges d’haver estudiat en un col·legi catòlic –el que popularment es coneix com una escola de capellans– és haver desenvolupat un poderós sentit de la caritat, a més d’aprendre a senyar-me amb una perseverança pròpia del bisbe d’Urgell. Somio amb aquelles jornades per recaptar fons per alguna bona causa, potser pel Domund. Hi havia tants dies per demostrar les bondats del nostre cor que vaig acabar per oblidar-ne fins i tot els motius.

Un dels capellans decideix fer una gran inscripció al pati amb la finalitat que es posin monedes en un costat i l’altre. Amb una cal·ligrafia jesuítica perfilada a cop de guix es pot llegir, en castellà, “Dios ayuda”. En un moment concret i aprofitant que la penya està distreta, agafo un guix i hi poso una coma: “Dios, ayuda”.

Una hora després estic assegut davant del tutor, del cap d’estudis i del director, com si fos una mena de tribunal militar, i denunciat per algun cretí que ni tan sols sabia recitar l’avemaria sense respirar, esport en què soc un autèntic crac: la traïció, a aquelles edats i en aquells entorns, està a l’ordre del dia. “Estarà content amb la seva darrera malifeta”, em diu el director, mirant-me per damunt de les ulleres, com si m’estigués tirant el plom per encarregar una creu a mida.

Això de la malifeta no em sembla del tot malament. A fi de comptes, sempre he estat un estudiós de la bíblia i el terme em sembla acceptable. Insultant, però acceptable. Tot i que hi ha comes que són perilloses. És més, el seu mal ús pot convertir un text sagrat en una blasfèmia. Ho tenen a la bíblia, que soc tan creient que la llegeixo en anglès. A Lucas 23:32: “And there were also two other malefactors [crucified with Jesus]” (I hi havia també uns altres dos malfactors crucificats amb Jesús). El correcte és: “And there were also two others, malefactors”, perquè els altres dos eren malfactors, però Crist, no. Per això, sempre he tingut clar que puntuem bé o podríem acabar a l’infern.

Espero que valorin el meu correcte ús dels signes de puntuació quan els meus companys encara dubten entre accentuar o no les majúscules. La coma és important. Carles V va canviar amb una coma la sort d’algun desgraciat que havia d’anar a la forca, a galeres a remar o a podrir-se en alguna sòrdida presó.

El document deia així: “Perdó impossible, que compleixi la seva condemna”. Un cop canviada de lloc, el text quedava com segueix: “Perdó, impossible que compleixi la seva condemna”. La coma salva vides perquè d’un “anem a menjar nens” a un altre “anem a menjar, nens” hi ha una diferència.

Espero el veredicte sobre “Dios, ayuda”. Només desitjo que mai hagi de dir que he estat expulsat del col·legi per una coma.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic