Diari digital d'Andorra Bondia
L'insomni d'una nit d'estiu (4)
 1
L'insomni d'una nit d'estiu (4)

L'insomni d'una nit d'estiu (4)


Escrit per: 
Bru Noya
Capítol: 
4

M’estaven a punt d’expulsar del col·legi. Tot per haver posat una coma entre Dios i ayuda en una activitat al patí per recaptar fons per a no sé quina història, potser el Domund, missioners o una cosa per l’estil. Era només un somni, però la realitat insistia que vaig acabar el COU allà, i amb bona nota.

Per la coma no sé què quin càstig em van imposar, perquè em vaig despertar abans. Potser havia dormit un quart d’hora, tota una plusmarca per a un atleta de l’insomni com jo. Segurament m’haurien expulsat si haguessin sabut que a les nits m’aixecava del llit de l’internat, i anava a buscar bolígraf i paper per escriure alguna cosa que havia pensat quan, teòricament, havia d’estar somiant en Déu, els angelets i tota la cort celestial.

Qualsevol dia el meu cas sortirà en un programa de telerealitat com aquell home que col·lecciona segells de països remots. Perquè encara tinc aquest costum malgrat que l’autèntic insomne ha de ser aquell que no perd mai l’esperança d’adormir-se, d’aquí que no s’aixequi del llit, encara que es mori de set o tingui ganes de pixar. Posa el mateix desig a perdre la consciència que un altre a entaforar la caravel·la Santa Maria en una ampolla de ratafia, només que aquest gaudeix i l’altre pateix. Williams Seabrook explicava que si se n’anava a dormir amb una arma carregada sota el coixí aconseguia agafar el son: “No hi ha res que no es pugui solucionar amb una pistola”, deia.

En el meu cas reconec que un “bona nit, bonic” hi ajuda. És possible que fins i tot hagi estat determinant per dormir una estoneta. Per somiar que estic en un pis cèntric, un tercer segona. No sé què hi faig allà. És possible que en tingui la clau perquè des de fa uns mesos treballo in itinere i m’havien ofert la possibilitat d’escriure notícies i articles des d’aquell antre. Hi ha quadres japonesos a la paret, una nevera que sembla la d’un pis d’estudiants amb una ampolla de Mescal, una llauna d’Estrella Galícia i un bocí de formatge d’Almassora, i em sembla escoltar, com en un fil musical, cançons de Vetusta Morla i de Love of Lesbian.

En un armari hi ha vestits de dona, un de blau elèctric preciós, digne de Desigual. Mai he estat un fetitxista però tinc moltes ganes de tocar-lo per sentir el tacte de la tela. Sembla el vestit que portaria una persona dinàmica, vital, emprenedora i espavilada. Sobre una taula, al costat d’unes arracades que tinc la sensació d’haver vist exposades al Parfois, hi ha un exemplar de Permagel, la novel·la d’Eva Baltasar. Crec que amb l’ocupant del pis, tinc moltes afinitats i que ocupa un lloc important en la meva vida.

Potser podríem parlar de la movida madrilenya, d’Àsia, del Barça, de telesèries, de pel·lícules o d’una Barcelona Experience. Tinc bones vibracions: el sabor del cafè al matí a la terrassa del Novotel i a primera hora de la tarda al Bon Dia de les Arcades. La cervesa al Sinquede. El primer bany de l’estiu. Els llençols nets. El frec dels genolls aprofitant la proximitat dels tamborets. Una melena sense pentinar. Una sessió d’spa a l’Urban o al Park Hotel. Una dutxa amb molt vapor. El senyor Vermut i les seves patates braves. Sortir del segle XIX per passar al XXI. Dibuixar un cor. Menjar japonès. Riure. Apagar el llum. Aixecar les persianes. Obrir una melmelada. L’escuma d’una cervesa freda. Maduixes amb nata. La mirada d’una filla. L’olor dels pins a la muntanya. La borda. El mar. Ningú a la cua del súper o a la botiga del carrer de la Llacuna. Els afterworks. Manolo García però no en acústic. Una abraçada. Caminar de pressa. Carpe Diem. Paquita Salas. Un filòsof. El barret de Saragossa. Una bona pel·lícula. El socarrat d’una paella a Cal Dimoni. El formatge Pecorino. La informació del trànsit a Catalunya Ràdio amb Mari Luz García. Blablacar i Directbus.

Vaig posar el televisor, que disposava de moltíssims canals. Hi feien pel·lícules, algunes en blanc i negre, com si el color només fos cosa del prime time. En una hi sortia Peter Lorre. No és estrany, perquè en va protagonitzar més d’un centenar. Aquella, però, no era El desconegut del tercer pis. I jo, com si fos Michael Ward, periodista modest però amb un futur brillant al davant, que és el testimoni clau en el transcurs d’un procés per homicidi del qual és acusat el taxista Joe Briggs. El condemnen, sí, però continua clamant la seva innocència. Jane, la promesa de Mike, es posa del costat de Joe (i contra Mike). En el transcurs d’un terrible malson, Mike es veu ell mateix acusat de l’homicidi del seu sorollós veí, Meng, fins que Jane desemmascara el verdader assassí. El gran Peter Lorre hi feia de desconegut, gran paper.

Com el que em trobo jo en sortir del pis potser amb la intenció de fugir-ne o de tornar al carrer, perquè en aquella vivenda se’m disparaven els records i les emocions, i tenia por d’arribar a les passions. L’home es presenta en castellà com er vesino. El del tercer primera, suposo, d’aspecte feroç i patibulari. M’interroga i em pregunta, entre altres coses, si sóc albanokosovar, i afegeix que amb això de l’acord amb la Unió Europea en vindran molts i ens fotran les feines. A poc a poc el seu llenguatge es converteix, per a mi, en tan críptic com el khuzdul dels nans de Tolkien. Però qualsevol li diu que no l’entenc. Podria ser el Pijoaparte d’Últimas tardes con Teresa, per bé que en aquest cas sembla un porter de discoteca o el guardià jurat de l’edifici. Estic a punt de travessar el llindar de la por, però m’empasso saliva i respiro. L’instint de supervivència, suposo.

Se’m fa un nus a l’estómac i noto el gust de l’adrenalina a la boca esperant la reacció d’aquell talòs que cada cop s’acosta més. El replà em sembla cada vegada més petit, com la porteria del jugador que es disposa a llançar un penalt. Entre el tercer primera i el tercer segona hi una mena d’armari amb potes. I jo. El botxí i la víctima. Rocky Balboa i el seu espàrring. Em mira fixament als ulls i avança.

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic