Diari digital d'Andorra Bondia
L'insomni d'una nit d'estiu (i 5)
 1
L'insomni d'una nit d'estiu (i 5)

L'insomni d'una nit d'estiu (i 5)


Escrit per: 
Bru Noya
Capítol: 
5

S’acosta cada vegada més, aixeca la mà, i quan em preparo per rebre l’impacte del seu puny a la cara, em toca el clatell i em pregunta en castellà: “¿Eres su churri?

Balbucejo que només som amics, per si les mosques, perquè estic força desconcertat, per no dir desplaçat. I abans que comenci a interrogar-me sobre què hi feia, en aquell pis, o a què dedico el meu temps lliure, aprofito que baixa la guàrdia per desaparèixer escala avall, mentre en sento la veu i les seves mans al clatell.

Fins aquí puc llegir, perquè el somni, o el malson, es va acabar abans d’hora. L’insomni arriba sempre puntual a la seva cita. El son decau per molts motius. A cops no són ni preocupants. No falten les ocasions, lògicament, en les quals no pots aclucar l’ull per un o més problemes.

Coses grans i greus. O petites, ridícules i, fins i tot, esquifides. Scott Fitzgerald explicava que el seu insomni va començar per culpa d’un mosquit que va aparèixer de sobte a l’habitació del pis 21 d’un gran hotel a Nova York. Mai més podria dormir tranquil·lament. “Mostra’m un heroi”, va dir en una ocasió, “i t’escriuré una tragèdia”. La seva va ser passar les nits en vetlla. Com la de molta gent, com les meves.

Quan no dorms, pots notar l’enganxosa densitat de cada segon. La maledicció de l’insomni és una cosa que gairebé es toca. Tens moltes estones per pensar. Massa. Pots donar forma a les teves idees dia i nit, com si el teu cap fos una tenda de pakistanesos o de xinesos non stop. Algú pot pensar que l’insomni és fructífer, però en el fons és una malaltia de solució difícil.

Amb tot, tenim sort els que, de tant en tant, podem dormir encara que sigui només una estona. Les llargues hores en què estic despert vaig pensant en coses, i si tinc alguna idea, doncs m’aixeco i l’escric. Espero que això que faig no sigui una pandèmia i que el meu cas no entri en els annals de la ciència. En tot cas em faria vergonya que em truquessin d’un programa de matinada d’una cadena de televisió per sortir al costat de qui passa les nits fent obres d’art amb escuradents.

La tele de matinada provoca por. Pels programes i pels teleespectadors. La imatge d’un home o d’una dona mirant-la a aquelles hores és una mica desoladora. Quan a Vargas Llosa li van anunciar la concessió del premi Nobel de literatura, era molt d’hora, suposo que a causa de la diferència horària perquè s’anuncia a Estocolm (Suècia) i ell residia al Perú. Probablement eren les cinc o les sis de la matinada, però l’escriptor estava despert i llegint un llibre.

Potser si hagués estat veient la tele, no l’haurien telefonat. De tota manera, és cert que les emissions de les cadenes són de les poques coses, a banda dels caixers automàtics, les benzineres, o Las Vegas, que no tanquen durant la nit i la matinada.

Ja devem ser a trenc d’alba quan m’adormo una altra estoneta, i el diminutiu és més que justificable perquè són com, a molt, quinze minuts. Somio que torno a tenir un televisor amb teletext. Hi era molt aficionat, sobretot pels resultats esportius. Premo un botonet i surt, a través de diverses pantalles, un servei d’informació amb notícies i àrees de servei.

Puc saber quin és l’índex de radiació ultraviolada a l’illa de la Gomera, que la reserva hidràulica espanyola està al 73,90 de la seva capacitat total o l’evolució de la ramaderia ovina. Una cosa anomenada “Gabinete de Esperanza Gracia” em promet explicar-me tot el que em depara el futur a canvi d’una trucada telefònica a un número raonablement barat, però abans opto per consultar el meu horòscop. A veure, “verge”: un refredat, a causa de l’aire condicionat, farà que em senti molt congestionat i he de procurar no enfadar-me amb ningú que em degui diners.

També diu que viatjar o expressar les meves idees i plans em porten a un canvi interessant. Hi ha una mena de teletenda a casa, la pantalla ideal si estàs interessat a comprar un abric de pell girada de la talla 46, una col·lecció de llibres de Paulo Coelho, o deu panells de plaques solars de 250 watts.

En una altra secció puc comprovar a quina hora comença el meu programa preferit, aprendre a cuinar uns fideus d’anguila, un arròs o un carpaccio de budells de bacallà o demanar una línia de finançament directa que em permeti agrupar els pagaments perquè em surtin molt rendibles cada mes.

El teletext és com un diari màgic perquè quan tornes a la portada les notícies ja són unes altres. Si prems un altre botó, les lletres surten sobreimpressionades damunt del programa que s’emet en aquells moments, amb la qual cosa pots estar en diversos fronts i pujar considerablement la temperatura de l’angoixa.

Alguns diran que no serveix de res rebre més informació de la que un és capaç d’assimilar. A poc a poc, una suor freda es va recorrent el cos. Noto tremolors a les mans i als peus. Potser és cosa d’una sobredosi d’informació que genera aquell senyor silenciós, interactiu i servicial. Mentre penso en tot el que li passa al món, m’oblido del que em passa a mi.

El somni del teletext deriva perillosament cap a un malson amb aquestes reflexions. Em desperto suat i sobresaltat. Una altra estona d’insomni. El millor per combatre’l és imaginar-te passar la nit posant vaixells en ampolles de vidre o edificant gratacels famosos, o la torre de Caldea d’Escaldes amb escuradents.

Aquesta classe de bogeries van ser inventades pels insomnis, i per això surten a la televisió de matinada, perquè semblen malsons. M’aixeco del llit perquè he tingut una idea que vull escriure al bloc de la cuina. He deixat la tele posada i miro quin programa fan. Hi surto jo explicant les meves escapades per plasmar idees amb bolígraf i paper. No sé si somio o és un malson. FI

Plain text

  • No es permet l'ús d'etiquetes HTML.
  • Les adreces de pàgines web i de correu electrònic es tornen automàticament en enllaços.
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic