Les figures del pessebre

Bon dia tingueu!
Aquest any no faré el pessebre. No tinc ànims. Però, goita tu, no em caldrà perquè el mateix ambient nadalenc s’ha encarregat de muntar-lo per tots nosaltres.
La Verge.
La nostra Conxita Marsol. Aquella dona impol·luta, sense pecat original i sense cap malícia,  destinada a ser la mare de  tots. La podríem batejar com la Puríssima! Doncs bé, se li ha presentat l’Esperit Sant i li ha comunicat que el famós i tan desitjat edifici Multifuncional no es podrà construir davant de Govern i s’haurà de fer a la Margineda. També li ha transmès que intentar empalmar el telecabina de Carroi amb l’estació de Pal va ser un error perquè ho encaria molt. Ara que ja ha confessat, el telecabina de Carroi sortirà de davant de Govern, com volien alguns que pagaven, i la zona de les Arcades quedarà com està, deixada de la mà de la Verge. L’Estel de Nadal està projectat a La Rotonda, sobre el riu, en forma de “font lluminosa”.
Sant Josep.
El nostre ministre Benazet. D’aspecte senzill, reconegut en la seva feina, i de caràcter afable. Un dia va ser cridat de més amunt per fer-se càrrec d’una feina titànica: lluitar contra El Mal que s’havia presentat per aniquilar el seu poble. Al principi la gent l’estimava, l’aplaudia, i li agraïen les seves aparicions per la televisió. Però una part del poble es va anar cansant de veure’l i el van començar a acusar de mentider i a insultar. A dir que els enganyava i a demanar la dimissió. Ell s’anava tornant cada cop més agre. La seva feina cada cop era més feixuga. L’Esperit Sant també se li apareix i li fa confessar que potser aquest últim temps alguna cosa no ha fet bé. Finalment, els seus contrincants polítics s’avenen a negociar un Pacte d’Estat per la Salut. 
El Nen.
El nostre cap de Govern, Xavier Espot. Qui havia de ser el veritable Messies, després d’uns quants profetes fallits va començar defraudant part del seu electorat amb els pactes post-electorals. Just després arribaria la pesta. El Messies desitjat s’hauria d’enfrontar al Mal, com Sant Josep, però també rebria les patacades d’aquells que no havien pogut, ni podrien, ser com ell: els “no desitjats”. Durant el seu mandat va créixer amb molta força el moviment “proavortista”. I això el posava contra les cordes a ell i al seu “ordre polític”. Fins i tot entre les seves files hi havia gent que li demanava que si era el Messies, aturés el mal i modernitzés l’Estat. Així les coses també l’Esperit Sant se li apareix i l’acompanya a veure el Papa de Roma per si li concedeix seguir tenint el títol de Messies “el desitjat”.
L’Àngel, o potser el dimoni
La nostra Rosa Gili. Aquell ésser interestel·lar que posem sobre la cova, però al qual normalment no fem ni cas. Aquell àngel femení que quan estava al Consell tothom admirava per la seva manera de tractar els temes, tot i ser a l’oposició i que va tenir la força de deixar el Cel del Consell, on tenia plaça fixa per presentar-se al purgatori terrenal del Comú d’Escaldes. I va ser escollida! I aquí va ser quan va passar, segons alguns, d’àngel a dimoni. L’última barrabassada: trobar “possible mala praxi” dins del Comú d’Escaldes. L’Esperit Sant la visita i li recomana que davant dels atacs contesti: “Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.”
El Bou i La Mula.
Aquelles bèsties que donaven calor al nen dins la cova. Però de fet els era indiferent el que passava mentre poguessin acomplir els seus quatre mandats principals: menjar, beure, cagar i jeure. La població en general són els dignes representants del bou i la mula: mentre estiguin tips que no els toquin... la moral. Ara, pobre de tu que algun dia no puguin satisfer una necessitat mínima, o que l’hagin de fer fora d’hora, o que el bou pugui menjar 100 grams més d’alfals que la mula, perquè llavors buscaran culpables on sigui!     
   Au, mireu les figures del pessebre amb carinyo i BonDia 
tingueu!