La llum no s’apujarà aquest hivern

FEDA està disposada a assumir el sobrecost d’entre 8 i 10 milions d’euros que li ha suposat la compra d’electricitat en un mercat que els darrers mesos ha mostrat una extremada volatilitat i a no repercutir-lo en les tarifes que paga el consumidor final. La congelació de preus al nostre país està garantida com a mínim tot l’hivern i, més enllà d’aquest període, FEDA no es planteja com a solució a l’augment dels preus d’importació una modificació de les tarifes, sinó que aposta per potenciar la producció nacional i conscienciar la ciutadania i les empreses sobre l’estalvi energètic. Així ho han explicat en la roda de premsa per fer balanç de l’any el director general de la parapública, Albert Moles, i la directora general adjunta, Imma Jiménez. 

El director general de FEDA ha admès que aquest ha estat un any convuls per al sector energètic, en el qual els preus de l’electricitat als mercats veïns s’han disparat i continuen batent rècords històrics dia rere dia. Moles, que està convençut que això respon més a raons “geopolítiques” que no pas energètiques, ha alertat que “l’economia no pot pagar aquests preus i per tant alguna solució s’ha de trobar”. De fet, ha fet el símil que “s’està passant una Covid en termes d’energia” i ha anticipat que “han de passar encara uns dies o uns mesos”, però que finalment els mercats energètics s’hauran d’estabilitzar perquè si no l’economia global no ho podrà suportar.

Així doncs, i des del convenciment que les turbulències en el mercat de l’energia són pròpies d’aquest context “de pandèmia o de sortida de la pandèmia”, d’una recuperació de l’activitat econòmica més ràpida del que es preveia i d’un inici d’hivern relativament fred, FEDA ha optat per fer-se càrrec del sobrecost de la compra d’electricitat als països veïns i no repercutir-lo a la factura per no perjudicar la ciutadania ni les empreses en un moment que ja és prou delicat. Això sí, aquesta assumpció del sobrecost s’ha fet “sense limitar la nostra capacitat d’inversió”, segons ha remarcat la directora general adjunta. I és que tal com ha assenyalat Jiménez, la inversió és “el que ens interessa per reduir la dependència energètica”.

Aquesta dependència de l’exterior és aproximadament del 80% pel que fa a l’electricitat. Dit d’una altra manera: quan es tanqui el 2021, la producció total d’electricitat per part de FEDA haurà estat d’uns 107 MWh, cosa que haurà permès cobrir el 20% de la demanda. Una demanda que s’haurà situat al tomb dels 532.000 MWh, és a dir, un 1,1% superior a l’any 2020 però encara un 9,7% inferior al 2019. Per tant, malgrat l’electrificació creixent tant dels sistemes de calefacció com de la mobilitat, la demanda d’electricitat encara se’n ressent, i força, dels efectes de la Covid-19. Uns efectes que, en el cas d’empreses i autònoms, FEDA ha procurat pal·liar amb més de 3 milions d’euros en ajudes.

El secret dels preus
Arribats a aquest punt, és molt probable que el lector es pregunti com és que FEDA té capacitat per fer front a la volatilitat del mercat de l’energia, absolutament desbocat des del juliol passat. En aquest punt, el director general de la parapública ha volgut deixar clar que una situació conjuntural no els ha d’allunyar d’un “full de ruta” que planteja objectius de caràcter estructural, com ara l’anhelada sobirania energètica, i amb el qual ja s’ha anat avançant els darrers anys.

L’impacte dels preus dels mercats veïns s’ha pogut limitar en part gràcies a la gestió de la producció de la central hidroelèctrica, de manera s’ha produït més energia quan aquesta era més cara a França i Espanya. Igualment, els directors ha destacat la importància dels contractes de compra d’electricitat a llarg termini que FEDA va començar a signar l’any 2019 i que han permès que bona part de l’energia importada no estigués subjecta a la fluctuació dels preus. Aquests contractes tenen una durada de 8 a 10 anys i en aquest sentit Moles s'ha mostrat confiat que garanteixen un marc de certa estabilitat mentre els mercats no s’acabin d’ajustar per ells mateixos o amb una intervenció externa. D’altra banda, els contractes a llarg termini garanteixen que una part de l’energia que ens arriba, començant pel 30% i acabant en el 40%, és d’origen renovable.

El repte: estalvi energètic i més instal·lacions solars particulars
Un dels reptes que FEDA té damunt la taula per fer efectiva una transició energètica que sigui sostenible i assumible és sensibilitzar la ciutadania sobre la importància de l’estalvi i incentivar la instal·lació de plaques fotovoltaiques particulars. “Aquesta és una transformació global en la qual tothom pot participar amb les seves accions, i una d’elles és l’estalvi d’energia, la millor arma que tenim contra l’encariment dels preus i l’esgotament dels recursos”, ha declarat la directora general adjunta, Imma Jiménez. 

Els compromisos que ha adquirit Andorra per reduir les  emissions de CO2 comporten un avenç cap a una major electrificació. És precisament per aquest motiu, i preveient un increment generalitzat de la demanda d’energia elèctrica, que FEDA actua en dues línies: d’una banda amb l’objectiu d’augmentar la capacitat de producció, amb projectes com ara el parc solar de Grau Roig o el parc eòlic del pic del Maià, i de l’altra per descarregar pressió sobre la demanda d’electricitat. En aquest cas, FEDA està desplegant xarxes de calor en diferents indrets del país (i de calor i fred en el cas d’Escaldes-Engordany) i també està duent a terme diferents iniciatives, com ara la plataforma Mou-t-b, per tal de fomentar la mobilitat col·lectiva.

Pel que fa a l’eficiència energètica, FEDA treballa per mantenir una qualitat de la xarxa “equiparable a la de les grans ciutats europees”.