A més de la Covid, l’estrès per la feina

Situacions dures les que viuen en l’actualitat algunes famílies del país. Perquè als confinaments per positius per Covid o per ser contactes de positius s’hi suma el que consideren “la poca empatia de les empreses cap als treballadors”. No es pot generalitzar, diu la Maria (nom fictici), però des de fa més d’un mes viu en un estat permanent d’ensurts encadenats que han acabat amb l’intent de marxar de la feina, tot i que des del departament de Treball li han recomanat que no signi la carta de comiat perquè si no ni tindrà la baixa, ni podrà cobrar el poc que li correspondrà ni obtenir cap tipus d’ajuda. 

Un cas excepcional? Creu que no, que la seva situació pot ser compartida per altres ciutadans i per això l’ha volguda compartir. Tot va començar a finals de novembre, explica, quan va començar una nova feina en una empresa de neteja, però amb la mala sort que als pocs dies, va haver d’agafar la baixa per una bronquitis amb principi de neumònia que la feia una persona especialment vulnerable a la Covid. A aquesta baixa, n’hi va haver de sumar una altra als pocs dies, ja que van confinar la seva filla a casa “i no podia deixar-la sola perquè té només 10 anys”, diu. I justament fa unes setmanes, quan s’havia de reincorporar al lloc de treball, el seu marit es va trobar malament i el va haver d’acompanyar a urgències “i per poc es queda ingressat a l’hospital”, relata. Allà va estar unes quantes hores amb l’angoixa de no saber com aniria tot plegat i responent als missatges de l’encarregada de la feina, que la comminava a anar a treballar de totes totes per no quedar malament amb un client. L’home va donar positiu per Covid i es va haver de confinar una altra vegada a casa (a un dels fills el va deixar a casa de la seva mare). I és en aquest moment quan la Maria va renunciar a la feina perquè no podia més ni podia donar resposta a les exigències d’aquesta, però des de l’empresa se li va demanar que sortís de casa, incomplint el confinament, per portar l’alta de la baixa anterior i signar la carta de comiat, i que sobretot portés aquell mateix dia l’uniforme de treball, ja que si no li descomptarien de l’únic dia treballat 30 euros per la bata. Així és que, a l’estrès d’haver de conviure directe o indirectament amb la malaltia, s’hi suma el de no poder fer més per conservar la feina, es queixa, sabent que a finals de mes no cobrarà quasi res, cosa que agreuja les coses i porta per moments a la desesperació. 

Expressions per part de l’encarregat de l’empresa com ara “no m’expliquis la teva vida”, o “no m’interessa res del que m’estàs explicant”, o “has de venir a signar un paper avui mateix perquè si no estàs cometent un delicte”, contribueixen a carregar més encara la motxilla dels que es veuen abocats a una situació no volguda ni provocada. I és que la Maria mentre explica la seva història no para de repetir que  “nosaltres no hem buscat això”. També comenta que ja intenta posar-se en el lloc de l’empresari i només demana una mica més de comprensió. 

El seu marit es va trobant millor. A casa seva, cada membre de la família va passar l’aïllament confinat en una habitació, explica la Maria, que vol acabar el seu relat apel·lant una altra vegada a la capacitat de posar-se en la pell de l’altre i sobretot de desterrar la prepotència, conclou.