Dl., 10/01/2022 - 02:20
Despertar de la Hibernation
Escrit per:
A. D. / Foto: Hibernation
El DJ alemany Paul Kalkbrenner és una de les estrelles que més brillen en l’actual univers de la música electrònica. En els últims temps ha passat per festivals d’arreu: Tomorrowland, Mayday, Nature One, SonneMondSterne, Melt o Fusion, per esmentar-ne alguns. Ara (per fi, perquè estava anunciat la passada edició, suspesa per aquestes contingències dels temps actuals) serà el cap de cartell de l’Hibernation, el certamen consolidat al Pas de la Casa, que enguany (esperem) arribarà el 18 i 19 de març. La programació està pràcticament tancada, a falta de confirmar els discjòqueis nacionals, una fita de l’Hibernation des del principi: apostar per la música de casa, fer que els DJ que treballen a Andorra parlin de tu a tu a les figures internacionals. Si més no, al cartell. Enguany, i per treure’s el mal regust de la cancel·lació obligada de les dues últimes edicions, l’esdeveniment estrenarà un envelat més gran, amb cabuda per a 4.000 persones. Abandona el pàrquing de les Abelletes pel del Bullidor, més cèntric. Això per a l’escenari nocturn, mentre que el diürn seguirà ubicat a La Plage Blanche.
“Haver aconseguit que el fitxatge de Kalkbrenner es mantingués per a aquesta edició no ha estat tasca fàcil”, explica Richard Capdevila, o Richie Vuelcom, en el vessant artístic, però aconseguir-ho és una empenta i una injecció d’optimisme per a aquesta edició. El touroperador francès La Noche Voyages continua al capdavant de l’organització, amb el suport des del país de Capdevila, director promocional de l’esdeveniment. I un dels artistes que desfilaran per l’escenari.
Vuit mil persones
“Les expectatives en aquesta edició són ambicioses: comptem aplegar unes 8.000 persones”. Un pas endavant per a un festival que s’ha agafat el temps de créixer pas a pas en les edicions anteriors. Per aquest any calculen que l’impacte econòmic que poden deixar al Pas se situï al voltant del milió i mig d’euros.
Tornant al cartell, Dave Clarke és un altre dels caps indiscutibles. El britànic (Brighton, 1968) va començar a punxar sent poc més que un adolescent i a finals dels vuitanta ja situava el primer àlbum, So dance, entre els més venuts, al costat de Withney Houston o Enigma. Després, gent com Chemical Brothers o New Order li van confiar els seus temes perquè els reinterpretés. El reconeixement al DJ i productor no ha parat de créixer.
NTO arriba com una de les revelacions de l’any que acabem d’acomiadar. No com a artista novell, perquè porta quasi dues dècades movent-se amb desimboltura per l’escena electrònica, sinó pel seu primer àlbum en solitari, reconegut pel públic i la crítica.
També de l’escena francesa (el target del festival és, precisament, el públic gal, a banda dels aficionats del país) procedeix Kiko: la seva música és reinterpretada per noms com ara Jeff Mills, DJ Hell o Laurent Garnier. A banda, Nure o Tom&Joy són altres dels noms previstos.
Comentaris: 2