Diari digital d'Andorra Bondia

El terratrèmol perdut del segle XVIII


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Què hi fa, aquesta dovella de Sant Serni de Canillo desplaçada cap a baix? Els geòlegs ho consideren un possible marcador paleosísmic.

L’alerta la va donar Jordi Casamajor deu dies enrere. En una de les seves expedicions a la cacera de gravats, incisions, petròglifs i altres criatures més o menys màgiques, li va cridar l’atenció la línia de blauet, blau d’Ultramar, sobre la dovella que fa de clau de volta de la porta de Sant Serni de Canillo. Ell hi veia certes connotacions esotèriques, relacionades amb una funció protectora contra els mals esperits, i aquí s’hauria acabat la cosa si el geòleg terrassenc Isaac Camps no hi hagués dit la seva. El que a ell li va cridar l’atenció no va ser el blauet, sinó l’evident desplaçament del carreu. Ostres, tu, com no ens hi havíem fixat mai? I com és que ha hagut de venir un de Terrassa a ensenyar-nos-ho? Segons Camps, en fi, podríem estar davant d’un possible marcador paleosísmic, el testimoni mut però ben gràfic de l’explicació més plausible per a tan insòlita posició: que l’hagués causat un moviment de terres. Un terratrèmol, vaja.

Agosarat? Vegem-ho. Quan experimenten un sisme, els edificis històrics queden marcats d’una manera molt determinada i molt diferent, per exemple, de quan es deixa enrunar i van caient de pur vells, diu. Ho estudia la paleosísmica, branca com qui diu acabada d’estrenar que estudia precisament aquests segells que deixen els terratrèmols: “Un sisme és essencialment la vibració del terreny, de manera no gaire diferent de quan tires una pedra en una bassa i es generen una sèrie d’ondulacions. Quan es produeix un terratrèmol també es generen ondulacions del terreny que en els edificis antics, formats per carreus, deixen com a targeta de visita deformacions i desplaçaments molt particulars”.

Són els anomenats marcadors paleosísmics, i un de clàssic és la dovella central desplaçada cap a baix i/o cap enfora. N’hi ha d’altres, és clar, com ara columnes girades, carreus del mur desalineats, rajoles ondulades... “Caldria mirar bé la resta de l’església a veure si hi ha algun d’aquests altres marcadors, perquè si n’hi ha un és fàcil que n’hi hagi més. Podria ser que els possibles desperfectes s’haguessin arreglat, però fins i tot així podríem detectar una intervenció sospitosa”. Però dèiem que la dovella desplaçada és un clàssic: l’exemple paradigmàtic és la rosassa de Santa Maria del Mar, a Barcelona, una de les víctimes de la gran crisi sísmica del 1428. Els carreus estan desplaçats de forma òbvia. I l’església de Sant Jaume de Tivissa n’és un altre: la dovella de la porta va patir exactament el mateix desplaçament que la de Sant Serni, només que en un terratrèmol que el 1845 va sacsejar aquesta localitat de la Ribera d’Ebre.

I arribem a la pregunta òbvia: quin sisme és el culpable del que va passar a Sant Serni? I aquí sorgeixen els dubtes. Camps diu que la data de la dovella, 1768, li grinyola, perquè només té constància, diu, del cicle de terratrèmols del 1428, l’anomenat terratrèmol de la Candelera, perquè el principal va tenir lloc el 2 de febrer d’aquell any, amb epicentre a Camprodon, una intensitat de 9 i que es va sentir fins i tot a Puigcerdà i Tavèrnoles. De fet, l’historiador Carles Gascón i el geòleg Valentí Turu consideren que la ruïna la va certificar el sisme del 1428.

Òbviament, l’actual porta de Sant Serni encara no existia, perquè data del 1768. I el cert és que no hi ha constància d’una nova sèrie sísmica que es percebés a Andorra fins al 1919. Però no cal anar gaire lluny per trobar un possible candidat. Una mà anònima va relatar al Llibre de Notes de la Seu un insòlit succés: “Cerca de las dotze horas de la nit del dia 11 de gener de este any 1788 se experimentà un violent y compulsiu terremoto que durà cosa de 15 segundos [...] Disposà lo Iltre Capítol lo exposar las reliquias de nostres patrons san Ermengol i san Od i implorar per medi de la gran protecció de dits patrons lo auxil del Altissim”. Al de l’11 de gener li van seguir les reglamentàries rèpliques els dies 12, 13, 19 i 31, i encara n’hi va haver dues més, l’1 de febrer i el 31 de maig. La hipòtesi, opina Camps, és plausible: i si va ser aquesta sèrie de terratrèmols la causant del desplaçament del carreu de Sant Serni?

No els han entrat unes ganes urgents de plantar-se a la parroquial de Canillo i buscar-hi altres possibles marcadors paleosísmics?

Andorra
Canillo
Sant Serni
Sant Cerni
Isaac Camps
Valentí Turu
terratrèmol
segle XVIII
1428
la Seu
marcador paleosísmic
Tivissa
Santa Maria del Mar

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Doncs si, aniré a mirar. Gràcies.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte