Diari digital d'Andorra Bondia
El novel·lista Joaquín Abad.
El novel·lista Joaquín Abad.

Joaquín Abad: “Sou l’únic lloc que va plantar cara als etarres: van marxar cagats de por”


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: BonDia

Narcos com Pablo Escobar i Sito Miñanco, etarres sanguinaris com ells sols (La Tigresa, Bienzobas, Antxon i Etxeberría, que perd literalment el cap), la màfia marsellesa, el Nobel García Márquez i, en fi, el nostre excap de policia. Tots aquests personatges desfilen per ‘La red secreta’, l’última incursió andosina de l’autor de ‘El andorrano’. Diu que la recepta que hi ha aplicat és un 30% de fets documentats i un 70% de ficció.

Disposat a generar polèmica una altra vegada.
Per què ho dius?

Perquè ens fa desfilar els criminals més contumaços dels anys 80: etarres, narcotraficants, màfia marsellesa...
Doncs precisament aquesta vegada tracto molt bé Andorra. És l’únic lloc on els etarres no van poder cobrar l’impost revolucionari i d’on finalment els van acabar expulsant. Té mèrit.

Insisteix que és una novel·la, que la major part del que hi explica és ficció.
Com sempre. 

El problema és que aquest mètode és una mica equívoc i el lector acaba creient que el que explica és cert. Problema del lector, o problema seu?
Als personatges els poso noms reals perquè el lector els posi cara i ulls. Mira, jo he sigut molts anys director de El Caso, i t’asseguro que la realitat sempre és molt pitjor del que et puguis imaginar.

Però és que el que vostè fa amb la coartada que escriu ficció és atribuir a gent real crims perpetrats per altres.
El que faig és barrejar fets i personatges per donar versemblança a l’argument. Insisteixo: la realitat sempre és molt pitjor. 

Quin percentatge de fets reals i de ficció hi ha a la novel·la?
Posem que un 30-70.

A ‘La red secreta’ li tallen el cap a un etarra i el deixen en una nevera portàtil davant de l’ambaixada espanyola. Llicència poètica!?
El que he intentat, insisteixo, és deixar Andorra com l’heroi de la funció, perquè els etarres eren en la meva opinió uns covards que mataven amb un tret al clatell, i que quan es topaven algú que no els volia pagar l’impost acabaven fugint com el que són: uns covards.

Però, de veritat que li van tallar el cap a un etarra? A Andorra!?
L’episodi és verídic. Òbviament, la feina la va fer gent de fora. La realitat és que a Andorra s’hi van instal·lar una pila d’etarres, que hi van fer vida quasi normal, i que la cosa només se’ls va començar a girar quan se’ls va ocórrer exigir l’impost revolucionari als empresaris locals. 

La intervenció de la màfia marsellesa, està documentada?
És una hipòtesi molt plausible, en la meva opinió. No ho puc assegurar però eren els únics que podien fer una cosa així. I sembla que ho van fer de franc.

Com!?
Gratis, sí. Per amistat. Un favor entre socis. Tot i que s’ha de dir que a la novel·la ho atribueixo a l’Entitat, el servei secret vaticà, habituals de les meves novel·les.

Els tractes dels etarres amb el narco, també són certs?
I tant. Coincideixen a la presó del Puerto de Santa María a Cadis amb dos dels caps del càrtel de Cali, Jorge Luis Ochoa Vásquez i Gilberto Rodríguez Orejuela. Els interessava aprendre com muntar un cotxe bomba, i els etarres els ho podien ensenyar.

Els etarres s’ho cobren en droga, que arriba a Galícia a través de la xarxa de Sito Miñanco i que els etarres netegen i centrifuguen a bancs locals. Pura ficció, m’imagino?
Això és ficció. Cobraven en droga, això sí. Una altra cosa és on ho rentaven. A mi no em consta que fos a Andorra. 

També hi ensenya la poteta Pablo Escobar. Quan el maten i se’ls acaba el negoci, diu que els etarres comencen a exigir l’impost revolucionari.
Home, això que el maten ho dius tu. Probablement el que van matar era un dels seus dobles. És més que una sospita.

Els etarres que diu que s’estableixen a Andorra són els més sanguinaris: Bienzobas, Etxebeste, Antxon, La Tigressa. Una altra llicència?
L’únic de tots aquests que sabem que va estar a Andorra és José Manuel Etxeberría, l’etarra decapitat. De fet encara avui està desaparegut. Però no t’amoïnis, que posaria la mà al foc que el cos no està a Andorra. 

Pretén retornar el bon nom d’Andorra amb episodis tan negres?
El cert és que on ETA anava la gent acotava el cap i pagava. Excepte a Andorra, on algú va tenir els pebrots de plantar-los cara i sortir-se’n, perquè els etarres van marxar cagats de por i no van tornar mai més. Em trec el barret. Jo he patit atemptats, sé el que és que et fotin un tret, i per això em fa fàstic la covardia de qui dispara per l’esquena.

És la cinquena novel·la andorrana: n’hi haurà més o ja ha espremut prou el filó?
Tinc alguna cosa al pap. Aprofitaré aquesta setmana perquè algun informant m’expliqui coses d’aquestes. Mira, la història dels etarres, inclòs l’episodi del cap, me la van explicar al Congrés de novel·la negra de la tardor. 

A  l’última edició de ‘El andorrano’ neteja per fi  el nom de Quim Baldrich. Ha fet el mateix amb algun altre dels personatges amb nom real que hi desfilen?
No, però perquè no m’ho ha demanat ningú més. Si m’ho diuen, ho faig sense problema. Al contrari,  algú m’ha demanat de firmar exemplars del llibre per al seu padrí, que hi surt. Sona increïble, però és així.

Joaquín Abad

Compartir via

Comentaris: 4

Comentaris

A aquest senyor, no sé com li doneu cobertura ja que les seves obres estan plenes d'errors gramaticals, no té ni idea de com fer una investigació rigorosa, deixa persones molt mal parades ja que utilitza noms de persones que existeixen però no han fet les coses que descriu… en fi, un horror de llibre. Perquè penseu que porta 5 llibres escrivint sobre Andorra, perquè a Espanya no vendria res. Cap editorial seriosa ho publicaria, per això s'autopublica. Nefast, tot per guanyar dues peles! Da vergüenza ajena leerle Señorito A!
Quiero contar una historia al novelista de Andorra que será otro éxito literario. Compraré por Amazon el libro. Es seguro que, como los demás, me gustará.
és divertit comprovar com alguns es couen amb allò que excriu l'Abat. els periodistes sempre molesten.
Quin senyor més lleig, que malament parla.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte