Landry Riba: “L’acord amb Andorra, San Marino i Mònaco pot ser un cas d’èxit si ho fem bé”

El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, confia que els canvis en l’estructura negociadora de la UE permetin fer avançar més de pressa les negociacions per a l’establiment d’un acord d’associació amb Europa, que es voldria tenir rubricat el segon semestre del 2023 per poder entrar en vigor durant el 2024.

Aquest mes s’ha reprès la negociació amb la UE, que sembla que ara sí que agafarà velocitat de creuer.
Esperem que sí. En tot cas la delegació andorrana és optimista en aquest sentit. Hem hagut d’esperar, però, als canvis que demanàvem a la contrapart negociadora. Canvis a diferents nivells, com ara tenir una capa d’interlocució política que trobàvem a faltar, una qüestió que ha rebut resposta amb la figura del vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, o la represa de les reunions amb un format presencial, amb una resposta parcial però també satisfactòria vist que la ronda del 8 de març ja es va fer amb un format híbrid, amb el nucli dur desplaçat a Brussel·les i els experts de banda i banda mantenint el format virtual.

I una nova trobada addicional aquesta setmana.
Una altra de les demandes, d’intentar posar un ritme que ens marqui una mica la possibilitat d’avançar. Si l’agenda d’una ronda no es podia cobrir, normalment la tendència era passar a la ronda següent i per a nosaltres allò eren vuit setmanes i al final era una mica com una fractura en la dinàmica i no ens feia anar gaire bé. I aquí el nou equip ràpidament va proposar una sessió addicional per no comprometre la següent i poder anar fent més.

Es mantenen les reunions entre experts.
Sí. S’havia fet en algun moment i havia anat bé. Entre rondes de negociació, sessions de treball entre experts quan la discussió ja està a un nivell molt de detall en la qual els caps negociadors poc pintem ja. Després en ronda de negociació el que es fa és pactar aquestes discussions i l’acord a què s’hagi pogut arribar. S’havia fet amb l’equip anterior en algun cas i sembla que l’equip actual està força disposat a poder-ho fer.

Els canvis, però, han tardat més de l’esperat.
Si, l’únic que no ens ha encaixat massa és que comptàvem que això es podia estructurar durant la tardor del 2021 i finalment el nou equip per part de la UE no es va formalitzar de manera definitiva fins a l’1 de gener. I va ser necessari gener i febrer perquè poguessin fer l’assumpció del dossier. Però un cop feta, o mentre l’estan fent, veiem clarament una altra dinàmica de treball i estem realment molt satisfets. I així ho vaig trametre al vicepresident Šefčovič i al cap d’unitat. I és que la creació d’aquesta nova unitat és també un element important. El fet que el dossier hagi passat del Servei d’Acció Exterior al Secretariat General de la Comissió i aquest en lloc d’encabir el projecte d’acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino a una unitat existent va considerar oportú crear una unitat nova que es dedica a Espai Econòmic Europeu, que és el nostre model, i per tant ens va molt bé, i Suïssa, on també trobem moltes fonts d’inspiració.

La negociació va arrencar el 2015, vostè va assumir el càrrec fa tres anys, s’esperava estar en aquest punt?
S’esperava estar molt més enllà. Malauradament, i per tots els projectes, per tots els mesos Covid la manera de treballar, la freqüència de trobades i això és veritat que en aquest projecte concret ha tingut un efecte major. Sortosament vam poder reprendre les converses en format telemàtic ja des del juny del 2020, però és veritat que vam passar de rondes de negociació que duraven tres dies a rondes que duraven mig dia. Hem tingut també el Brexit, el post-Brexit, eleccions al Parlament Europeu, l’esclat de la pandèmia, canvi vàries vegades de cap negociador i vam arribar la passada tardor a un punt on veiem que podem mantenir discussions de caràcter tècnic però que d’alguna manera les qüestions sensibles no estan arribant, i demanem aquesta interlocució política. I aquí, els estats membres i la pròpia Comissió, han vist que pel fet que portàvem 7 anys i que, malgrat tot el que ha passat, hauria d’estar més avançat, proposen aquest canvi.

El conflicte a Ucraïna pot afectar d’alguna manera?
Afectarà d’alguna manera segur, tot i que no puc dir com, però sí que ho farà i segurament a diferents nivells. Aquestes darreres tres setmanes la Unió Europea ha fet molts canvis que en un altre context potser haurien durat anys. Encara que sigui a nivell de legislació, i per tant de legislació que arribarà als nostres annexos, aquest conflicte ja tindrà canvis en aquest sentit. El fet d’estar ara interlocutant amb el vicepresident de la Comissió també fa que el punt de vista o els punts de referència quan estem parlant d’un acord d’associació com aquest, que és ambiciós pel grau d’integració que procurarà al mercat interior, també sigui lleugerament diferent. I aquest conflicte, en una lectura geopolítica de la situació, crec que pot donar un punt de prioritat al nostre projecte pel fet que la UE al final el que vol és que hi hagi un mercat interior fort, sense escletxes. Som un marc jurídic diferent dins del territori europeu i crec que la UE és ara molt sensible al fet que hi ha d’haver una homogeneïtat potser més que mai i que els petits també comptem aquí dins.

I els estats membres que hauran de votar l’acord?
Això encara està per veure, però que el votin o no el votin la sensibilitat de tots els estats membres en relació amb aquest projecte és també molt important. I crec que comparteixen tots aquesta sensació de la pròpia Unió, al final ells són la Unió, que s’ha de funcionar com un bloc. I aquest acord d’associació amb Andorra, Mònaco i San Marino pot ser un cas d’èxit si ho fem bé, si arribem a consensos. Sabem que la UE ve d’un parell d’episodis difícils, com el cas del Regne Unit i l’aturada de les negociacions amb Suïssa, i si podem representar el cas d’èxit, crec que tothom estarà en situació de voluntat de trobar una solució. Els estats membres només votarien aquest acord si acabés sent un acord mixt, és a dir, que toqués competències dels estats membres, i de moment, tal com s’està configurant el projecte no té pinta d’arribar a ser un acord mixt.

Es vol impulsar l’acord amb la presidència francesa i tancar-lo amb la presidència espanyola el segon semestre del 2023, seria el marc ideal? 
Seria un bon marc. Estava clar que la presidència francesa representava un moment estratègic perquè justament queia en aquests moments de canvi, i de fet amb França havíem començat a parlar molt abans que agafessin la presidència. I si la tardor hagués pogut ser el moment d’accelerar d’alguna manera, la voluntat era que durant la presidència francesa tinguéssim un ritme de creuer bastant diferent. No ha estat possible, i la presidència francesa ha arribat el mateix dia que prenia possessió el nou equip negociador de la UE, però França va inscriure com a línia prioritària dins el seu document estratègic impulsar aquestes negociacions i ho està fent. Valgui com a exemple el fet de poder-me desplaçar a París amb el secretari d’Estat Clément Beaune i poder seure a decidir conjuntament quins són els objectius que ens podem marcar com assolibles en el semestre de presidència francesa. I poder fer això ja és molt en una presidència rotatòria sabent que els objectius de la presidència francesa estan construïts sobre altres qüestions. Sota presidència francesa rebem la vista del grup de treball de l’Associació Europea de Lliure Comerç, per tant un representant de tots els estats membres, i ens consta que és a iniciativa de la presidència francesa. I la presidència espanyola cau un any i mig després i aquí hi ha un factor simbòlic que és que vam començar a negociar amb presidència espanyola i quedaria molt rodonet poder acabar amb presidència espanyola.

Però?
Hi ha una qüestió de calendari. Estem com a molt a un any d’unes eleccions generals, hi ha una voluntat i un compromís polític d’organitzar una consulta abans de la ratificació d’aquest acord i tindria poc sentit organitzar una consulta prop de les eleccions generals.

Queda ja per a la següent legislatura.
Queda per a la següent legislatura sí però, i evidentment a criteri d’aquesta, amb el compromís d’avui en dia seria prudent pensar que caldria deixar passar uns mesos per fer la consulta. I això ens porta a aquest horitzó segon semestre 2023 tenint entre mans un text idealment rubricat pendent d’una consulta a Andorra, d’una ratificació per part del Consell General i d’una ratificació per part de la UE.

Anem ja al 2024.
Seria prudent pensar en una entrada en vigor el 2024 sí. I aquest calendari és compartit pels estats membres, en tot cas pels que tenen presidències com serien França, la República Txeca, Suècia i Espanya i després hi ha Bèlgica, amb qui mantenim també relacions molt properes. Per tant la constel·lació de presidències no és desfavorable a aquest calendari, que també és compartit per les institucions europees, Comissió i especialment pel Secretariat, que també el veuen factible.

Com es valoren les paraules del copríncep Macron en el sentit d’aprofitar l’acord per avançar en drets socials i laborals?
No crec que se li pugui donar una interpretació diferent dels missatges que el copríncep ja va donar quan ens va visitar el setembre 2019, que és animar a recórrer aquest camí i aprofitar el camí per avançar en qualsevol qüestió que pugui ser paral·lela de l’abast que ja té l’acord, que ja és molt. És veritat que adoptar el cabal de la UE fa fer modificacions legislatives a l’ordenament jurídic nacional, i si això es pot aprofitar per tancar marcs regulatoris que puguin anar més enllà de les qüestions UE però que compleixen amb compromisos internacionals que Andorra té contrets fa part del mateix exercici.

Pot condicionar la posició en temes sindicals i laborals?
Condicionar no ho sé, les discussions no les hem tingut encara. En el paquet de lliure circulació de persones, on hi ha totes aquestes qüestions, per a nosaltres hi ha una seqüència lògica, i és que primer hem de parlar d’immigració perquè un cop sapiguem com funcionen els fluxos serem capaços de calcular impactes en seguretat social, en prestació de serveis eventualment. I sabrem també sobre quins moviments poblacionals ens hem de projectar per veure en matèria de qüestions socials i drets del treball quins impactes hi ha en funció dels diferents escenaris que puguem tenir. El plantejament que hem avançat prop de la Comissió és que estem oberts a debatre absolutament tot el que convingui sempre que els compromisos que hàgim d’adquirir siguin ajustats a les particularitats i a la realitat social i demogràfica del país. Veurem quina és la posició de sortida que tingui la Comissió en aquests temes i com hi podem donar resposta.

Embastat l’acord per FEDA, es pot assolir quelcom similar per Andorra Telecom?
Veurem. Hi ha hagut intercanvis i s’han compartit contextos i ara hem d’entrar al moll de l’os, que és nosaltres dir quina solució proposem. En matèria de telecomunicacions majoritàriament el cabal que fa part d’aquest capítol no ens representa cap dificultat. Les dificultats estan en realment poder mantenir un sol operador al mercat i en què fem amb les tarifes de roaming amb una perspectiva de mitjà i llarg termini, aquí és on se centrarà realment la discussió. Portarem una proposta de solució, les properes setmanes la sotmetrem a la Comissió i veurem quin feedback rebem. Pensem que tenim arguments per trobar una solució que pugui ser satisfactòria per a les dues parts però, evidentment, està per veure.

En espera de poder abordar les qüestions més polítiques, com està la situació dels diferents annexos?
Hi ha diverses maneres de mirar-ho. Dels 25 annexos només n’hi ha dos que no són a la taula de negociació, serveis financers i lliure circulació de capitals, els altres 23 han estat o estan a la taula de negociacions a l’hora, a diferents velocitats. Alguns d’ells, medi ambient i clima, estadística, propietat intel·lectual, competència, l’annex 1, que és salut animal, salut vegetal, seguretat alimentària, i que només aquest és més de la meitat de tot el cabal, amb una o dues discussions suplementàries estaran. Confiem dimarts a tancar definitivament les qüestions vinculades a l’annex 23 i 25, que és Duana i comerç. Hi ha tot un gruix d’annexos que estan molt a prop que podem dir temporalment acordats, perquè potser després hi ha una actualització de la legislació i cal tornar a analitzar. Es pot llegir per nombre d’annexos, però si ho mirem per cabal, l’annex 1 i el 2 sols ens apropen al 75% del contingut del cabal. Del 2 la meitat està discutida i l’annex 1 estem pendents d’una qüestió vinculada al calendari de represa, però ja hem evidenciat que no hi ha dificultat tècnica. Un cop tinguem acordat això podrem dir que el 85% del cabal estarà acordat.

Tenen ja definits els programes europeus on es podria participar?
No, definits no. Sabem que n’hi ha alguns que despertaran més interès i alguns en què no tenim massa crítica per participar. El que volem fer és afinar, presentar-ne x, els avantatges i els mecanismes i obligacions que comporta participar-hi i que els possibles participants multisectorials poguessin anar dient ens projectem més cap aquí, no tant cap aquí i gens cap allà, i amb això poder anar tancant una mica.