Diari digital d'Andorra Bondia
Visual de Radio Andorra des de l’antiga carretera general, amb l’estructura en primer terme i la façana principal oculta al darrere.
Visual de Radio Andorra des de l’antiga carretera general, amb l’estructura en primer terme i la façana principal oculta al darrere.

El ministeri vol “minimitzar” l’impacte de l’ascensor de Radio Andorra


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Cultura admet el “desgrat” que ha generat l’estructura, construïda el 2019, però descarta desmuntar-la.

L’alerta, potser ho recorden, la va llançar fa un any i mig Josep Dallerès, exsíndic, exministre de Cultura, exconseller general i, és clar, encampadà.  Es demanava –i amb tota probabilitat també el lector, si ha desfilat pel roc del Pui últimament, posem que des del 2019– com era possible que hagués brotat aquesta estructura com qui diu a un pam de la façana de Radio Andorra. No estem parlant d’un edifici qualsevol, sinó d’una de les joies de l’arquitectura del granit, projectat el 1936 per Robert Trilhe, cosí germà del Rosaleda, el Valira, el Carlemany, la Casa Lacruz i la Casa Felipó,  i que Enric Dilmé, el nostre millor coneixedor de l’arquitectura del segle XX, qualifica sense embuts com “un edifici singular, amb valors històrics i arquitectònics excepcionals”.

Es tracta, segons el departament de Patrimoni, de l’únic edifici del seu estil construït totalment en granit i per tot plegat, en fi, el ministeri de Cultura el va incloure el 2004 a l’Inventari general, sí, però atenció, en la categoria de bé immoble, no de Bé d’Interès Cultural (BIC). Una distinció, com després veurem, probablement clau en tot aquest afer. Recordin també abans de continuar que l’Executiu ha invertit 5,2 milions d’euros per rehabilitar-lo i deixar-lo pràcticament com nou i que les pròximes setmanes acollirà les dependències del ministeri de Turisme i d’Andorra Turisme.

Però tornem al començament: com va ser possible? La mateixa pregunta es formulava la setmana passada el president de Velles Cases, Robert Lizarte, i és per això que la repesquem nosaltres avui i aquí. L’estructura, potser ho recorden, s’hi va construir la tardor del 2019 i constitueix tècnicament un “nucli de comunicació vertical”: les escales d’emergència de la nova planta soterrània que s’hi va afegir amb la reforma del 2015 i l’ascensor que comunica l’antiga carretera  general amb l’esplanada del davant de la façana principal de Radio Andorra.

Doncs bé, segons el ministeri l’estructura ja formava part del primeríssim projecte per convertir Radio Andorra en un espai museístic. Era el juny del 2015 i s’hi preveia un “ascensor exterior integrat a la feixa de la façana principal per garantir l’accessibilitat i la gestió de les col·leccions del nou espai cultural”. Ja saben que el museu va desaparèixer de seguida de l’horitzó de Radio Andorra, però l’ascensor s’hi va quedar. Sorprenentment, és el mateix Dilmé qui firma el projecte definitiu. I la sorpresa rau en l’evidència que, com ja s’ha dit, ha sigut Dilmé el principal, per no dir l’únic valedor del patrimoni arquitectònic del segle XX entre nosaltres. La gran pregunta era si calia un ascensor, existint com existeix una magnífica rampa que arriba fins a la porta de l’edifici. I la resposta és que el pendent la inhabilita per garantir l’accessibilitat a les persones amb mobilitat reduïda. No hi havia alternativa? Potser una d’aquelles cintes transportadores que Marsol havia arribat a proposar per salvar el desnivell de Ciutat de Valls?

Minimitzar, però com?
En qualsevol cas, des de Patrimoni admeten l’evidència: que l’estructura, amb les seves escales i el seu ascensor, “ha provocat un impacte sobre la façana que ha generat desgrat”. I no només de Dallerès i Lizarte. Així que n’han pres nota i, segons afirmen font del departament, “els tècnics responsables del projecte treballen en la millora paisatgística de l’entorn immediat de l’històric centre emissor per minimitzar-ne l’impacte a la façana principal”. La qüestió és com, i l’únic que sembla clar és que està descartada l’opció de desmuntar l’embalum, que quan es va construir era de color gris formigó i que avui llu un mate molt més discret.

Però com dèiem una mica més amunt, aquesta desafortunada intervenció es va poder practicar precisament perquè Radio Andorra només forma part de l’Inventari general com a bé immoble. No com a BIC. Cosa que no deixa de ser sorprenent si tenim en compte els valors “excepcionals” de l’edifici i que el Rosaleda, sense anar més lluny, sí que és un BIC amb tots els ets i uts. No es tracta d’una distinció bizantina. Un BIC té per definició un entorn de protecció cautelar de 20 metres mentre no se n’aprovi el definitiu. Potser hauria posat les coses més difícils, però si tenim en compte que en el cas dels entorns de protecció dels BIC és el ministeri de Cultura qui té l’última paraula, és difícil imaginar que hi hagués posat més pegues de les que hi va posar el 2015. És a dir, més aviat poques. I només cal que pensin en la Casa de la Vall: ser un BIC (sense entorn definitiu, però un BIC) no va impedir que la plaça doblés la superfície i s’hi aixequés a tocar el nou Consell General.

Comprovarem aviat, en fi, en què es tradueix la voluntat de Patrimoni de “minimitzar” l’impacte de l’estructura, i queda pendent una pregunta que plantejava fa un any Dallerès: hauria donat Cultura el permís per aixecar aquest nyap si l’edifici hagués sigut de titularitat privada?

Andorra
Encamp
Dilmé
ministeri
ascensor
Radio Andorra

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Com sempre, la caguen i després admeteixen la cagada... ja cansa una mica no? El mateix amb les torres etc etc, aquests politics es pensen que juguen al monopoli
Deixeu de cagarla per acabar demanant disculpes, amb el nostre Patrimoni sis us plau, sobretot en el cas d'edificis històrics i del patrimoni natural, ja n'hi ha prou!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte