Diari digital d'Andorra Bondia
Els integrants de la taula celebrada al vespre a Sant Domènec.
Els integrants de la taula celebrada al vespre a Sant Domènec.

“Els joves us toregen, que quedi clar”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: BonDia

Aquesta dura qüestió, la del ciberassetjament, va centrar una de les taules rodones programades en el marc de la Mobile Week a la Seu d’Urgell. Aquella situació que afecta tota mena de famílies, fins i tot “famílies molt formalitzades, precisament aquelles que pensen que ‘això a mi no em pot passar’”. Això ho treia a la palestra el psicòleg Miquel Alet. Passa, i passa “fins i tot a centres de primària”, reblava César Isla, caporal dels mossos d’esquadra. 

Però abans d’entrar en matèria, i en resposta a les preguntes dels assistents, la preocupació comença per l’ús tan sovint abusiu que els joves, els adolescents, fins i tot els infants, fan de les pantalles. Dues hores diàries és el límit en què els ponents coincidien. Tres suposa un “consum abusiu” i a partir d’aquí hi ha perill que es generi una addicció. I poca broma: el 7,1% dels adolescents catalans presentarà un possible trastorn per abús dels videojocs. Dades exposades per Alet. Ester Collado, del Punt Òmnia, ho exposava d’una altra manera, “a través del concepte de benestar: pensar que el temps que dediques a la pantalla el perds de fer una altra cosa”, com ara socialitzar amb els amics. “És una responsabilitat de tots els adults de l’entorn, no només de la família”, també educadors o monitors d’extraescolars, recordava Alet, “sent conscient que al zero no arribarem”, parlant d’hores d’ús recreatiu de pantalles. 

I què fan els adolescents totes aquestes hores que romanen amb el nas enganxat a la pantalla? “Tots els que teniu fills ja sou conscients que tenen dos perfils?”, el d’ensenyar a la família i el, diguem-ne, de debò. Isla incidia en aquelles capacitats del jovent per “torejar” qualsevol intent dels adults d’intentar monitorar què hi fan. “Però oi que molts pares desconeixeu quina és l’edat mínima per obrir-se un compte a Instagram?”, preguntava Collado. Tretze anys. Prou que ho saben els menors i prou que coneixen en general tots els trucs per saltar-s’ho. Però als pares els va advertir que, per molt farragós que sigui llegir tanta lletra petita, és ben necessari fer una lectura atenta d’allò que expliquen les empreses de xarxes socials. 

Què fer quan arriba la situació de ciberassetjament? El caporal dels mossos detecta que sovint es comença pel final, és a dir, per anar a comissaria a presentar una denúncia. I no: “d’entrada el que hem de fer és invertir l’ordre i primer ens hem d’adreçar al centre, que serà l’encarregat d’articular el procés”. Fins al moment, va assegurar, totes les situacions detectades  –“i malauradament comença a haver-n’hi fins i tot a escoles de primària”– s’han solucionat amb una mediació o mesures com ara expulsions. “S’obre la xarxa de recursos” disponibles a la comarca, precisava Alet. Denunciar no? “Penseu que els menors de 14 anys són inimputables i entre 14 i 18, responsables, però d’una altra manera” que un adult. Així que la via policial i judicial no sol donar els resultats que voldria el denunciant: el problema va a la Fiscalia de Menors de Lleida, que quan respon, i el lapse de  temps és llarg, “com a màxim demana a serveis socials un estudi de la família”.

joves
toregen
Mobile
Comentaris: 1

Comentaris

Quina novetat: la feina s'ha de fer a casa i no esperar que l'escola , les autoritats,etc ho resolguin. Si ni a l'educació dels fills, els pares hi poden dedicar temps, doncs tant se val que no en tinguin. Una obvietat, no?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic