L’Institut de l’Habitatge aposta per reconvertir hotels tancats en pisos

Transformar edificis en desús, sobretot hotels que estan tancats, podria ser una solució per posar més pisos de lloguer al mercat. Aquesta és una opció que es vol impulsar des de l’Institut Nacional de l’Habitatge, segons exposa el seu director, Josep Maria Pla, perquè “anar creixent en metres quadrats d’habitatge no sé si és sostenible”, comparteix. Al seu parer, té a veure amb el model de creixement econòmic del Principat. Per això planteja la disjuntiva de si cal apostar pel volum o la qualitat de l’oferta turística. Alguns actors estan apostant per la qualitat, indica, “i sembla que està funcionant”. Ara bé, si s’ha d’apostar per la qualitat d’una manera col·lectiva, com a país, s’ha d’anar adaptant l’oferta perquè hi doni resposta i potser algun tipus d’aquesta oferta ja no s’hi adiu i es podria fer un canvi d’ús per donar resposta a les necessitats d’habitatge ja sigui individual o compartit. 

En aquest sentit, Pla apunta que un hotel és un espai de coliving temporal, de curta durada, i considera que no seria gaire difícil adaptar-lo per poder-lo convertir en un coliving de llarga durada. Es podria fer en el cas d’hotels que estan  tancats, per exemple, i que costaria molts diners posar-los en funcionament “i potser econòmicament ja no val la pena posar-los al dia com a hotels però sí reconvertir-los en habitatges mantenint l’estructura que tenen i pensant en uns destinataris específics”, declara. Aquesta reflexió ve motivada arran del projecte de residència universitària a Sant Julià de Lòria. I és que creu que més que projectar un edifici de planta nova, es podria utilitzar un edifici d’un hotel ja existent, i més “pensant que és una parròquia on els hotels no funcionen molt bé”, ja que el turista prefereix estar a prop de les pistes d’esquí “i des de Sant Julià queden lluny”. Així, canviant l’ús d’aquests establiments “seria un doble bé”, apunta: per una banda, “hi hauria l’oferta d’habitatge resultant de l’actuació” i per l’altra, “es podria treure rendiment d’una construcció que ja existeix i no en dona cap”. 
adaptar la normativa

En aquest sentit, recorda que els propietaris poden rehabilitar habitatges acollint-se al pla Renova que va en aquesta línia. A això cal afegir una normativa per a aquests espais de coliving en la qual s’està treballant. L’aspecte més sensible, però, és establir quants metres quadrats ha de tenir la part privada i quants n’ha de tenir la part comuna. Segons apunta, un dels avantatges del coliving és que calen menys metres per donar resposta a les necessitats dels inquilins sense disminuir la qualitat de l’habitatge. Així, hi hauria d’haver l’espai per al llogater “més limitat, amb una habitació i bany i alguna zona més i tenir accés a unes parts més àmplies compartides” en les quals hi podria haver una cuina gran i s’hi podrien afegir zones de treball i d’esbarjo compartits, amb activitats audiovisuals, artístiques, musicals, i físiques. “Uns equipaments que amb un edifici unifamiliar són limitats”, remarca. En la seva opinió, la Llei de finques urbanes està molt focalitzada en habitatge per a residents permanents però no està pensada per donar resposta a les necessitats de les persones que venen a treballar de temporada. 

Cal “evitar” que els pisos socials i a preu assequible siguin guetos
El Col·legi d’Arquitectes ha alertat en diverses ocasions que les zones on s’ubiquen els pisos a preu assequible i els socials es poden convertir en guetos. Per al director de l’Institut Nacional de l’habitatge, Josep Maria Pla, “s’ha d’estar atent amb això i evitar que passi”. En aquest sentit, recorda que els pisos a preu assequible de Borda Nova seran per a famílies amb feina però que pels seus ingressos no poden accedir a d’altres tipus d’habitatges de lloguer: “les monoparentals, per exemple”. I argumenta que si per a una família és difícil accedir a un habitatge encara se li complica més poder tirar endavant i és “una pressió” tant per als pares com per als infants que hi viuen. I “facilitar que aquestes persones tinguin un habitatge a un lloguer adaptat als seus ingressos és una cosa que el mercat difícilment farà per si mateix”. Així, tot i que es donen suports amb els ajuts a l’habitatge de lloguer, “quan el mercat no té resposta es tradueix amb més increment de preu”. Pla insisteix que encara s’ha de definir qui tindrà accés a aquests pisos, en quines condicions i com s’hi mantindrà, però el que té clar és que si les famílies van a millor, “hauran d’anar al mercat habitual i el recurs s’utilitzarà per a d’altres”. 

Pel que fa al projecte Armor a Ciutat de Valls, té un component social “molt potent”, remarca, ja que es donarà suport a les persones amb dificultats socials que hi aniran a viure i “per a les quals disposar d’un habitatge de lloguer és un element d’empoderament personal per ajudar-les a fer un pas amb el suport d’una entitat de serveis socials”. En aquest cas, “l’èxit seria que trobessin una feina i no necessitessin aquest recurs o en necessitessin un altre de no tanta intensitat”. Quant a Jovial, recorda que va destinat a joves d’unes franges d’edat determinades. 

Segons Pla, definir el perfil de famílies que es poden acollir als recursos i fer-ne el seguiment i suport, tant mentre els utilitzen com després, quan ja no el necessitin, és imprescindible per fer una bona inserció social que eviti els guetos.