Clients "tontos"

Benaurats els que viviu en règim de monopoli de les telecomunicacions perquè vostre és el regne (el coprincipat, vaja) dels cels. La resta, pobres pecadors que no sabem quina falta estem purgant, hem de transitar eternament pels cercles d’un infern d’operadores que ni el mateix Dante hagués imaginat tan hòrrid i cruel. Segur, però, que en cas d’haver descrit avui la seva jerarquia de pecats i pecadors hauria estat menys sever amb heretges i bisbes corromputs i hauria destinat els càstigs més lacerants a directius de companyies telefòniques, energètiques i entitats bancàries. L’eix del mal, els genets de l’Apocalipsi. Que, ja saben, no només es riuen de nosaltres mentre ens amarguen la vida (caus en el parany que ells denominen atenció al client i et sents com la protagonista d’un dels Suicidios ejemplares de Vila-Matas, contemplant amb avidesa una ampolla de lleixiu) sinó que algun exemplar es diverteix públicament dient-nos “tontos”. Ea! I ens tracten en conseqüència. Fixeu-vos en l’oferta d’un determinat servei: el primer any pagaràs una quota de 10 euros al mes durant sis mesos i 45 els restants. El segon any et rebaixen la factura a 30 euros al mes. Sabem sumar? Multiplicar? I piquem! Com rucs. Anunci rere anunci rere anunci, i ens avassallen per arreu, ens la intenten colar. No serà il·legal, evidentment, però sí considerablement immoral. La liberalització de serveis genera competència i avantatges per al consumidor? Serà un mantra acceptat, però no de funcionament matemàtic: fem una ullada als preus del combustible per aquí? I no, no serveixen excuses de guerres ni virus. Ens prenen per ximples.