La CEA planteja que l’empleat pagui 3 dels 4 punts més de cotització

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) es fa seves les 14 propostes que va presentar la CASS per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions, “perquè les trobem sostenibles, equilibrades i equitatives”, si bé hi introdueix alguns matisos, ja que considera que el gruix de l’esforç “sorgirà del teixit productiu del país”. Per aquest motiu, una de les primeres qüestions que es planteja és que l’increment dels 4 punts de cotització es reparteixi a raó d’un punt a càrrec de l’empresa i tres a càrrec de l’assalariat. L’objectiu final és que s’equipari la cotització entre empresa i assalariat en un 50%. Així ho van exposar el president de la CEA, Gerard Cadena, i el representant de la patronal al consell d’administració de la CASS, Francesc Zamora, en la presentació de les propostes que s’han fet arribar a la comissió especial per a la sostenibilitat de les pensions. “Estarem molt atents que les càrregues es distribueixin bé dins el teixit productiu, que siguin graduals i que no signifiquin un llast, sobretot, per a les petites i mitjanes empreses”, va afirmar Zamora. 

En relació amb l’increment de cotitzacions, perquè aquests 4 punts no siguin “gravosos” i per evitar “col·lapsar el compte d’explotació de les empreses”, es proposa traspassar “de forma temporal i acotada” una part de la cotització de la branca general a la branca de jubilació, endarrerint l’entrada en vigor de l’augment de la cotització. Segons Cadena, seria traspassar un o dos punts i que l’increment de 4 punts en comptes de fer-se en 4 anys es fes en 8. Amb tot, es va deixar clar que aquesta mesura necessita els estudis pertinents per determinar què suposaria, ja que en cap cas es vol que un augment del dèficit sanitari es tradueixi en més impostos per fer-hi front.  Cadena va deixar clar que “Andorra té una fiscalitat justa i hem de poder assolir els objectius socials que ens demanen sense incrementar la pressió fiscal”. Per aconseguir-ho proposen mesures de gestió i de reducció o contenció de la despesa de la branca general. També proposen un topall de cotització. 

D’altra banda, tot i compartir l’increment de l’edat de jubilació fins als 67 anys, volen que s’estableixi per llei el mecanisme pel qual aquesta edat es continuarà endarrerint de manera automàtica a mesura que també augmenti l’esperança de vida.

La CEA també demana que s’ampliï la carència per percebre la pensió de jubilació, és a dir, que calguin més de 15 anys de cotització per tenir-hi accés, i que també s’ampliï la carència per rebre allò aportat al sistema. 

Plans d’empresa
Pel que fa als plans de pensions d’ocupació d’adscripció obligatòria per als menors de 45 anys, consideren que l’aportació del Govern hauria de ser equivalent a la de l’empresa i la del treballador, és a dir, 1,5%, 1,5% i 1,5%.

Finalment, tal com ja va explicar el BonDia, la patronal demana que es contempli una solució específica per als treballadors per compte propi. Proposen una cotització reduïda durant els primers anys i mentre la renda no arribi a un determinat nivell, i pel que fa als plans d’empresa, que la part de cotització que s’estableix a càrrec de l’empresa sigui assumida a parts iguals entre l’autònom i el Govern.

Cadena va admetre que serà “complicat” assolir un acord, però va deixar clar que per a la CEA “és important que abans de final d’any ens poséssim d’acord”, ja que la qüestió “no es pot dilatar més”.

Els sindicats volen 8 punts més d’aportació per a la jubilació

La proposta que l’agrupació de sindicats ha fet arribar a la comissió de seguiment de les pensions defensa una reestructuració del sistema tributari per tal d’assolir un sistema sostenible i unes pensions dignes. En aquest sentit, els sindicats defensen un augment general de vuit punts de les cotitzacions, que s’hauria d’aplicar de manera gradual. Això, sumat al fet de traspassar els 10 punts de la branca general a la de jubilació, faria que s’assolissin 30 punts de cotització en total, un llindar que per als sindicats faria sostenible el sistema. D’altra banda, defensen el finançament del sistema sanitari mitjançant impostos, ja que consideren que hi ha recorregut i posen com a exemple les persones que venen al país amb un alt poder adquisitiu i com a molt paguen un 10% d’impostos. “Això demostra la vena social del nostre Govern”, va afirmar Gabriel Ubach.

D’altra banda, es vol que les pensions s’equiparin al salari mínim interprofessional i que es revaloritzin sempre amb l’IPC, a més d’afegir cada tres anys la diferència entre el creixement salarial i l’índex de preus.

Els sindicats rebutgen augmentar l’edat de jubilació en relació amb l’esperança de vida perquè ho troben “injust i regressiu”, no volen cotitzacions obligatòries per finançar els plans d’empresa, com a mínim, mentre no hi hagi comitès d’empresa, per la qual cosa demanen la creació d’aquests comitès protegits per lleis per evitar abusos.

Igualment es vol que es reformi i augmenti la protecció de les pensions assistencials i no contributives amb càrrec al pressupost públic, estimular les empreses perquè reparteixin més justament el valor afegit que obtenen en la producció cap als treballadors, augmentant els salaris directes i els indirectes. Com ja s’havia anunciat, es faran reunions de poble per presentar les proposen i demanen un referèndum per escollir el model.