Casa Rebés, a punt per somriure

Govern, Comú i propietat destinen 115.000 € a la imminent rehabilitació de la façana de l’edifici.

Si passen un dia d’aquests per la plaça Príncep Benlloch de la capital s’enduran una petita sorpresa: les bastides s’han començat a enfilar per la casa Rebés, senyal inequívoc que l’inici de les obres de rehabilitació de la façana principal és imminent. Es tracta d’un projecte impulsat per la propietat, el ministeri de Cultura i el Comú amb un pressupost que frega els 115.000 euros i que es repartiran a parts iguals. Les obres les executarà una empresa catalana especialitzada en la rehabilitació del patrimoni històric i completaran les intervencions parcials que la propietat hi ha efectuat els últims anys.

La idea ve de lluny: el desembre del 2017 tècnics de Patrimoni van fer calcs del poc que queda dels medallons de la façana, tres de rectangulars i tres d’ovalats que s’alternen entre la segona i la tercera planta del casalot. Tindran problemes per distingir-los: en les fotografies del primer terç del segle XX encara se n’endevinen les siluetes, però avui pràcticament n’han desaparegut totes les traces. La millor forma per fer-se una idea de l’aspecte que devia tenir casa Rebés als temps d’esplendor la devem a la recreació que en va fer Sergi Mas a la casa Guillemó d’Andorra, opuscle que repassa la història de la nissaga firmat per Joan Riera i publicat per Editorial Andorra, és clar, el 1979. 

Sabia bé de què parlava, Sergi Mas, perquè en temps de Bartomeu Rebés i per encàrrec seu va elaborar un projecte per restaurar els medallons i també la resta de decoració de la façana, avui invisible, i que cal esperar que la rehabilitació traurà a la llum: la falsa pedra que en voltava finestres i balcons i també, atenció, les cantonades de la casa. Una decoració pelet carregada i molt del gust de finals del XVIII o principis del XIX, de quan podrien datar en opinió de Sergi Mas. De fet, a la llinda de la porta hi ha gravat l’any 1809, que correspon a la segona gran reforma de casa Rebés, així que les dates quadren i podria ser en aquest moment que es decorés la façana principal amb els elements que ens han arribat in extremis. 

L’edifici actual es va aixecar cap al 1730, especula l’historiador David Mas, molt probablement en substitució d’un casalot anterior. L’aspecte actual es deu a les intervencions del 1885, quan s’hi van afegir les balconades de ferro forjat del primer pis, i a la reforma que va tenir lloc en algun moment del segon terç del segle XX, quan es van afegir balcons al segon pis i es va tancar la galeria que donava a la plaça Rebés, avui integrada a la casa. 

La intervenció a la façana de casa Rebés s’afegeix a la reforma integral de dos dels casalots veïns, casa Molines (2000) i cal Cintet (2021).