Com es pot ser tan insensible?

Avui no em puc estar de continuar, si és que es pot dir així, amb els cercles de l’infern de les companyies telefòniques de baix sobre les quals parlava l’Alba l’altre dia, pel que fa a l’atenció a la gent gran que no s’ha posat al dia en xarxes socials. Si recordem aquell senyor que va recollir signatures per demanar més atenció presencial a les entitats bancàries, la cosa seria una mica semblant. I és que si uns usuaris de més de 80 anys que tota la vida han estat fidels a una operadora, primer pel monopoli i després per no veure la necessitat de canviar, tenen una avaria a la línia fixa, ¿com pot ser que l’única solució sigui escriure un missatge de tuit a la companyia, que llavors sí contesta, i sigui impossible poder trucar des d’un mòbil al telèfon d’avaries 1004 perquè no és de la mateixa operadora o et tornis boja, entrant al seu web, per perdre temps i acabar per no saber com dimonis pots posar-te en contacte amb algú que t’ajudi i et doni explicacions i menys encara des de fora d’Espanya? I com pot ser que sent usuaris de teleassistència es quedin dies sense poder accedir al servei perquè va connectat a la línia fixa i des de la companyia siguin incapaços de tenir una mica d’empatia? Com es pot ser tan insensible? Em costa d’entendre-ho. Sobrepassa la meva capacitat d’engolir la injustícia a mans plenes. Diuen que de tot s’aprèn. Tant de bo la insensibilitat que per desgràcia es mostra en molts àmbits de la vida no se’ns encomani. L’únic positiu de tot plegat és que la parella de 80 anys, com que no donaven senyals de vida, van rebre la visita de filla i gendre a les dues de la matinada i qualsevol excusa és bona per fer petar la xerrada tot i la distància.