Diari digital d'Andorra Bondia

“Ser ‘streamer’ és sacrificat, treballo tot el dia”


Escrit per: 
Alba Doral / Foto: Facundo Santana

Clàudia Rosado o, si prefereixen, Miss Prims, que és com signa el perfil a les xarxes socials. Jove inquieta, amb un postgrau en il·lustració, estudis d’interpretació, apassionada dels videojocs... Nascuda a Barcelona, després d’uns anys a Xile, ara s’estableix al Principat per gestionar la seva comunitat

Es presenta com “una pintora que juga i xerra”. 
Jo vaig començar a pintar fa quatre anys. Havia estudiat il·lustració, que era al que em dedicava. Però em van convidar a pintar en directe en un esdeveniment, una mena de festa. Una performance, pintar en viu. 

I es va animar.  
Em vaig comprar un llenç i m’hi vaig posar, sense saber ben bé què faria. Però em va agradar molt i em van anar cridant per a esdeveniments similars: en vaig fer trenta-cinc o així, a Barcelona. 

Caram!
A hotels, el Café del Mar, festivals de música... Amb la pandèmia es va acabar aquesta oportunitat, però jo tenia ganes d’ensenyar la meva obra i vaig pensar que els streamings eren bona opció. 

Bona pensada.  
També m’agraden molt els videojocs, així que vaig començar a barrejar les dues coses i mira... al final és com la meva exposició, jugo i els meus quadres estan darrere. És el meu espai, la finestra per donar-me a conèixer. 

Espavilar-se o morir.
Prou. M’estan sortint bones oportunitats, tant de cara a l’art com de creadora de continguts. El que em cal ara és produir més, no exposar-me més, que tot el que faig sol volar. 

No tothom pot dir això.   
A vegades he de dir “espera, que necessito les obres perquè vull exposar en algun lloc”. 

Té aquest fil directe amb el públic.  
Quan pintes és fàcil que t’estiguis tot el dia tancat a casa, sense interacció amb la gent. Això a mi em dona vida, motivació i la sensació de crear una comunitat.  És bo, oi?, aquesta finestra al món que em permet mostrar el que faig, encara que tingui una vida un pèl nòmada. Tot i que a Andorra tinc la família, i el taller.

Diu “li explico a algú que no entengui de xarxes a què em dedico i no ho entendrà”, doncs aquí em té.   
És com tenir un programa de televisió i alhora el teu diari de vida. No sé, la teva bombolla. Ets el personatge i crees interacció amb la comunitat i ells es coneixen entre ells... Un espai comú, tot i que soc jo qui el dirigeix. És maco. 

Ja ho ‘pillo’.  
Jo viatjo molt, soc molt inquieta, m’agrada jugar a videojocs un dia i un altre parlo de criptomonedes o el metavers... Em dona la llibertat de ser jo i no limitar-me a un treball on no encaixaria. 

No fa por allò d’‘aprenent de molt, mestre de no res’?  
M’ho han dit molts cops, sí. Però entre tantes inquietuds, en tinc dues de claríssimes: l’art i l’streaming. La resta és secundari, i aquestes dues coses es complementen. També em fa evolucionar com a persona i no em fa por perdre’m, em dona eines per ser més sociable, per saber improvisar. Em noto una evolució personal. 

Bé per a vostè, doncs.   
Ho tinc molt clar. I potser el dia de demà aquesta plataforma on faig directes, Twicht, deixa de funcionar, però no m’importa perquè tindré milers d’hores d’experiència i podré anar a un programa de televisió o de ràdio. La comunitat també la tinc. 

M’ha trepitjat la pregunta. Això de les xarxes no és efímer?  
No, no, jo crec que les xarxes no són  una moda, sinó que es quedaran perquè responen a una necessitat humana, la de socialitzar-se, d’estar en contacte amb la gent. Si treus les xarxes a la gent es quedarien amb el mono. 

Entesos.   
Potser d’aquí a deu anys no hi ha les mateixes xarxes socials, hauran evolucionat, i l’streaming es farà amb realitat virtual o ves a saber, però el concepte es quedarà. 

Algú no ho considera feina ‘seriosa’.
Doncs jo hi treballo tot el dia i trobo que és molt sacrificat al principi, quan només reps una quarta part de la recompensa que esperes, pensant que explotarà algun dia. Hi treballo amb disciplina i hi tinc molta fe.  

Compartir via

Comentaris

tinc males noticies per tu, quant tots us dediqueu a les xarxes socials (perquè tots voleu fer-ho) qui us seguirà, entre vosaltres ???? i per cert, no diguis que la teva feina es molt sacrificada, no tens ni idea de que estas parlant, sacrificat era fa trenta i quaranta anys quant treballaves de les nou del matí fins les deu de la nit i et donaven un entrepà de xoriç per dinar, i t'ho menjaves de peu, vosaltres heu nascut en una época en que ho teniu tot, així que millor calles la boca abans de dir ruqueries
Estimat Anton, potser, nosaltres, als joves d'avui dia ens hauria agradat viure i créixer a l'època on la feina realment tenia fruit i en un món que si t'esforçaves tenies resultats, ara ja no depèn només d'això si no d'algoritmes, de contactes i de tenir cent títols que si tens sort alguna feina et donen, així que agrairia que no parlessis des del teu punt de vista desfasat i intenta posar-te en el context que ens ha tocat viure a nosaltres, el fruit del món que vau cultivar vosaltres.
Badbot Fields
If you see these fields, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.
If you see this field, something is wrong.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte