“Arreu d’Europa genera interès el cas d’Assange, menys aquí”

Ferran Castells no es mira la vida des d’aquella torre d’ivori on es diu –tan erròniament– que són els artistes. Lluny d’això, l’actor és un activista social des de la joventut. Ara combat perquè la causa de Julien Assange no s’oblidi.

Activista des dels setze anys, diu. 
Sempre en segona fila però sempre m’he apuntat allà on m’ha semblat que hi havia una cosa a reivindicar, a mullar-m’hi. El 1978, que era l’època del consell de guerra del Boadella, jo ja feia teatre i anava arreu amb l’adhesiu aquell Per la llibertat d’expressió i em saltava classes per pintar pancartes i anar a manifestacions. 

Vorejant els seixanta, segueix. 
En temes com un conveni col·lectiu a TV3, gent de l’Associació d’Actors ens vam quedar en assemblea permanent al Poliorama, que era l’únic teatre públic.  Els mossos ens hi van tancar perquè passéssim gana i sortíssim. 

Caram.
Tres dies. També vaig estar a les manis contra la guerra d’Iraq o les assemblees de Marea Roja. I ara, com que la llibertat d’expressió sempre m’ha semblat important, participo en accions per recordar la greu situació que afecta Julien Assange. Què passa a Catalunya, Andorra, que sembla que ni a la premsa, que els hi va la vida, no els interessa?

Ja veu, a la Lluna de València. 
A París, a Londres, arreu d’Europa, genera molt interès. No dic que hi hagi manifestacions massives, però la gent es pronuncia contra aquesta situació tan injusta i inhumana. 

Aleshores, vostè...
S’havien imprès uns fulletons explicant la seva situació i unes postals perquè s’enviessin per exigir que s’aturés l’ordre d’extradició demanada pels Estats Units. Amb aportacions de la secretària d’Amnistia Internacional, l’Agnès Callamard, o la comissionada de drets humans del Consell d’Europa. 

Els va distribuir per Andorra.  
En altres països si més no es reparteixen pels carrers i la gent s’assabenta de què passa. Fem l’esforç de traduir-ho i bellugar-nos una mica.

Imaginem que ens pregunten per què ens ha d’importar Assange?
Ens ha d’importar perquè estem vivint una guerra que és una salvatjada i estem demanant que al senyor Putin, que mata civils indiscriminadament, se’l jutgi. Doncs Julien Assange, que és un periodista i molt premiat, va difondre una informació on es revelaven els crims de guerra dels Estats Units a guerres com la d’Afganistan. 

Per acabar on ha acabat.  
Es veu en vídeos com els militars assassinen civils des d’un helicòpter, coses que s’haurien d’haver jutjat com a crims de guerra. Com demanem ara. 

Una denúncia que no ha servit gaire. 
No sabem com, el focus es va girar, el va il·luminar a ell, a Assange, i hem deixat de veure els crims. Totes les violacions de dret internacional que va cometre els Estats Units van quedar ocultes. No es va jutjar ningú. 

En canvi a ell... 
Li van començar a caure a sobre acusacions... com les de violacions, que era un truc de Suècia i els Estats Units. I se li han violat tots els drets. Incloent-hi les càmeres per vigilar què preparava la seva defensa. El tanquen en una cel·la 23 hores al dia com si fos un assassí perillós... 

Algú pot dir, també, què hi podrem fer des d’Andorra? 
Aquest senyor et pot caure més o menys malament, el pots trobar prepotent fins i tot, però quan es decideix que se’l pot extradir als Estats Units vol dir que qualsevol periodista del món que vulgui denunciar un crim de guerra pot ser acusat de terrorisme. 

Entesos. 
Si l’Alba Doral un dia explica mira què fa el Putin i al senyor Putin li sembla de demanar la seva extradició, podrà fer-ho perquè hi haurà un precedent. I enviar-la 175 anys a Sibèria. 

Doncs sumem-nos a la campanya.  
Sense dubtar-ho, el que està en perill és la llibertat de premsa i la democràcia.