Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Per què se saluden, els motoristes?




A casa explicaven que quan als anys 60 es van instal·lar durant un parell d’anys a Plentzia –jo encara no hi era, però en tinc records, quina cosa més estranya– en els viatges d’anada i tornada, quan a la carretera es creuaven amb un cotxe amb matrícula de Barcelona ho celebraven amb un cop de clàxon i saludant-se alegrement amb les mans. Aquell sobtat sentiment de germanor amb desconeguts a qui a casa no hauríem ni mirat a la cara em deixava perplex, i va durar fins a principis dels 70 perquè recordo haver-ho vist fer les dues vegades que vam fer un periple transibèric a bord del nostre flamant Seat 124, B-896006: una, a Salamanca; l’altra, a Carboneras. És la mateixa perplexitat que la Blanca va experimentar l’altre dia, que vam inaugurar la temporada amb una sortideta al Madriu. Cada vegada que passava un excursionista, amb els seus pals de professional, ens saludàvem educadament i uns metres més enllà ja hi érem: “Papa, et puc fer una pregunta? Per què els diem ‘Bones!’?” “Per educació. No et semblaria encara més estrany que no ens diguéssim res?”, vaig respondre sense gaire convicció. “I per què no els saludem quan ens els creuem a Carlemany?” Tocat. Hi rumiava dissabte a la tornada de Besalú, a compte dels motoristes que volen per la carretera però sempre tenen temps, quan se’n creuen un altre com ells, de treure temeràriament una mà del manillar i fer el gestet aquest tan antipàtic de la V invertida, com si fossin amics de tota la vida. M’imagino llavors la veu de la Blanca preguntant-me: “Per què ho fan, papa?” I em demano si ella sent per mi la mateixa vergonya aliena que jo sento quan els veig a ells fent la V.

 

Comentaris: 5

Comentaris

Vergonya aliena és el que sento al llegir aquestes 20 línies completament faltes de fonament. Que perquè ens saludem a la muntanya i no a la Carlemany? doncs perquè a la muntanya estem sols, en contacte amb la natura, i el creuar-te "un dels teus", és la excepció, també en senyal de respecte i d'ànims, per fer saber a l'altre que, qualsevol cosa que passi, hi ha algú a prop. A la Carlemany la gent va per feina o de compres, hi ha molta altra gent. Res a veure! Doncs amb les motos ens passa igual, respecte, germanor i companyerisme, ànims... els motoristes sempre ens parem si en veiem un altre que mostra signes de qualsevol problema, avaria, etc... Feu això els que aneu en cotxe? (respòsta òbvia, no). Som un col·lectiu molt més vulnerable i simplement ens recolzem i reconeixem. Gestet temerari?, es nota que no has agafat mai una moto.. la mà esquerra la utilitzem constantment, la que mana és la dreta, doncs hi ha l'accelerador i el fre. L'Altra queda lliure, per acomodar la jaqueta, el casc, i sí, fer "gestets" amb d'altres motoristes. Una curiositat per acabar? ja que et preguntes perquè ens saludem, però no dones cap resposta, doncs bé, els origens venen dels missatgers de la guerra, que es saludàven entre ells fent la V, concients de la perillositat del camí, però també en senyal d'ànims. I això ha quedat com un gest de respecte entre nosaltres. Ja tens quelcom d'interessant per explicar-li a la Blanca

imatge de andresluengo

Quina èpica.

Quines coses (gestos, en aquest cas: la V que fan els motoristes quan saluden) més irrellevants tenen el poder de trasbalsar-lo, senyor Luengo. Acumula tanta ràbia dins seu que qualsevol nimietat (gest, en aquest cas: la V que fan els motoristes quan se saluden) li és un bona excusa per vehicular-la.

Molt encertat motero. Res més a afegir.

En societat cada vegada més individualista, el sentiment de pertinència a una comunitat real (o fictícia actua com un bàlsam, o més bé un placebo (?), contra l'aïllament. Imaginem tenir coses comuns amb el senderista amb bastons, amb el ciclista o amb el que porta la samarreta de l'Atletí. Els que van amb xancles i bosses per Carlemany "no són dels nostres".... però ens ajuden a mantenir el xiringuito,

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic