Sycilia Coonen: “El ballet és la meva passió, però cal tenir un pla B”

Al maig va guanyar a Tarragona el Campionat espanyol d’elemental clàssic amateur avançat, en solo i en trio, al costat de Carla Gelabert i Martí Tomàs. Es prepara a Líquid Dansa per ingressar en una escola preprofessional.

Campiona d’Espanya. No està malament.
Quan guanyo un concurs estic molt contenta, òbviament, pel treball fet i per haver pogut dur a terme sense gaires errors la coreografia que hem estat aprenent amb Aurélie Volage durant setmanes. Però de seguida començo a pensar en el repte següent.

Quin és?
Ser acceptada en una escola preprofessional de ballet de les millors. M’agradaria poder seguir estudiant a Andorra, però lamentablement aquí no n’hi ha i per això hauré d’anar-me’n a un altre país, França potser, els EUA o el Canadà: m’encanta viure noves experiències culturals. Serà estar lluny de la família però podran venir a visitar-me!

Tota la teva ‘carrera’ l’has fet amb una sola professora, Aurélie Volage. Què ha significat per a tu? 
M’agrada molt la meva relació amb ella perquè em coneix molt bé i sap què fer perquè jo sigui la millor ballarina possible. M’estimula i m’ajuda a superar els meus límits. Ho fa amb afecte, i manté sempre un bon ambient a classe. Agraeixo molt que ens acompanyi a totes les competicions. Sovint això vol dir estar dies a fora de casa, sense veure la seva família. És important tenir-la al costat perquè em dona consells d’última hora i em tranquil·litza. Gran part dels resultats que aconseguim són gràcies al seu suport moral i la seva dedicació.

No descanses ni a l’estiu, crec.
Tinc previst entrenar una setmana a Lió i una altra a Perpinyà. Són experiències que m’aporten més oportunitats d’aprenentatge. Cada professor té una manera diferent de fer les classes, i això pot ser molt interessant per desenvolupar més la meva tècnica com a ballarina. També ajuda rebre crítiques constructives sobre diferents aspectes del meu estil com a ballarina.

Quants concursos has fet aquest any a l’estranger? 
Tots els que fem són a l’estranger. Aquest any n’hem fet cinc: dos a França i tres més a Espanya.

Amb Carla Gelabert i Martí Tomàs vau guanyar també el nacional espanyol en la categoria de grup. Et diverteix més ballar sola o en trio?
M’agrada el repte de ballar solo, però també em diverteix molt compartir una coreografia amb altres ballarins perquè suposa un treball en equip. Amb el Martí i la Carla, a més de passar-nos-ho bé, ens donem suport com a ballarins, ens ajudem a corregir els errors.

Coneixes la por escènica?
Tingues en compte que ballar davant de centenars de persones posa molta pressió, de vegades estic tremolant abans d’entrar a l’escena. Sortir a ballar en trio comporta més responsabilitat encara perquè vols fer-ho bé pels companys. Però val la pena l’esforç, ho passes bé a les repeticions i aprenem els uns dels altres.

On et veus, a mitjà i a llarg termini?
D’aquí a dos anys, em veig estudiant en una escola de dansa a França, i d’aquí a deu anys, m’agradaria, si és possible, estar ballant amb una companyia professional. El ballet és la meva passió i encara que estudio molt perquè sé que cal tenir un pla B, espero poder fer realitat el meu somni: ballar amb una companyia de primer nivell a París, a Londres, a Nova York o on sigui!