Diari digital d'Andorra Bondia
Tots els grups parlamentaris van entrar ahir a Sindicatura la proposició de llei de l’Estatut de l’artista.
Tots els grups parlamentaris van entrar ahir a Sindicatura la proposició de llei de l’Estatut de l’artista.

Ser artista: qui, com i per què


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Facundo Santana

Els grups parlamentaris consensuen una proposició de llei que regula el sector i crea un registre de professionals.

Quin és el règim laboral pel qual es regeix un músic? Existeix un contracte específic per als fotògrafs? Els actors, tenen dret a una prestació per incapacitat temporal? I les actrius, a baixa per maternitat? Els assajos i el temps dedicat a la promoció, compten com a jornada laboral? De fet, és un ofici o una professió com qualsevol altra, la d’artista? I ja que ens posem a fer preguntes, en què consisteix exactament, ser artista? Tots aquests extrems, fins ara relegats als llimbs de l’alegalitat, són els que pretén resoldre la proposició de llei de l’Estatut d’artista consensuada per tots els grups parlamentaris i que ahir van presentar a Sindicatura. Una fita històrica que acabarà, si tira endavant, amb la precarietat en què venia subsistint històricament el gremi artístic.

Però anem a pams. L’Estatut comença establint qui es considera legalment artista. I ho són en endavant i a efectes legals el professional que “com a element essencial en la seva vida, crea predominantment obres d’art, representa, canta, llegeix, recita, interpreta o executa obres d’art, o aporta valor afegit als actes de creació o d’interpretació”. Per resumir: escriptors, músics, compositors, artistes visuals, dramaturgs, directors audiovisuals, guionistes, directors de fotografia, regidors, actors, dobladors, especialistes, ballarins, acròbates, artistes de circ, ajudants de direcció i producció, tècnics (efectes especials, so, attrezzo), dissenyadors de decorats i de vestuari, comissaris i gestors culturals.

La llista no és exhaustiva però dona una idea de qui podrà ser considerat legalment “artista professional acreditat”, segons la terminologia de l’Estatut i que és la mare dels ous. Aquesta condició la reconeix la Comissió de seguiment de l’Estatut de l’artista, que s’haurà de crear en el termini de dos mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei i que estarà integrada per representants dels ministeris de Cultura, Economia, Finances i Treball, així com de la CASS i de l’Sdadv, i dos artistes independents “de reconeguda trajectòria”. Però no n’hi ha prou òbviament a escriure, compondre, tocar, pintar o actuar per poder-se inscriure al Registre d’artistes professionals també de nova creació. El que la Comissió de seguiment tindrà especialment en compte, i ho regularà a l’article 3, és –citem literalment– “que no obstant la intermitència de la seva activitat professional en tant que artista, se sustenta econòmicament amb els ingressos que percep d’aquesta activitat”, o bé “té la voluntat de sustentar-se econòmicament amb els ingressos que percebi de la seva activitat professional en un termini de cinc anys”.

Drets socials i laborals
Vol dir això que només els que visquin exclusivament de la seva feina creativa podran beneficiar-se de la condició d’artista professional acreditat? Perquè si fos així, es poden comptar entre nosaltres amb els dits d’una mà, i de fet aquesta diguem-ne pluriocupació és una de les singularitats més idiosincràtiques del gremi, junt amb el caràcter intermitent de la feina estrictament creativa. Per això, el mateix article 3 permet que l’artista professional complementi, atenció, la seva activitat artística amb altres activitats “sempre que hi estiguin relacionades, com ara –a títol enunciatiu i no limitatiu– exercir com a formadors dins de l’àmbit artístic a què es dediquin”. Òbvia clàusula de salvaguarda que empara la molt habitual compaginació de la feina creativa amb la de professor. N’hi haurà d’altres, d’aquestes activitats “complementàries” permeses, que s’establiran reglamentàriament. Ara bé, la creació haurà de ser la font d’ingressos principal, conclou el text: “La major part dels ingressos hauran de provenir de l’activitat professional en tant que artista”. Què vol dir, la “major part”? Una mica més de la meitat? El 60%, el 70%? L’Estatut no ho especifica i de nou caldrà esperar al reglament.

Però potser l’apartat més esperat i necessari de l’Estatut sigui la regulació del règim laboral dels artistes. Se’ls reconeix a l’article 20 una “relació laboral especial”, sense que calgui en aquest cas que tinguin la condició d’artista professional acreditat. El contracte haurà de ser escrit, podrà ser de durada indefinida o determinada, els “assajos, execucions, pre i postproducció, així com les activitats de promoció i divulgació” comptaran com a jornada laboral –de fet, es prohibeixen els assajos gratuïts–, i es regulen descansos i vacances.

El tercer i últim títol de l’Estatut és igualment decisiu perquè posa ordre en els drets socials dels artistes, amb un règim “específic” i “ajustat a la temporalitat i intermitència de la seva activitat professional”. En endavant, els artistes professionals podran acollir-se a les prestacions de maternitat, paternitat i risc durant l’embaràs, d’incapacitat temporal i de jubilació, i atenció, serà també possible la percepció de la jubilació anticipada amb l’exercici d’una activitat artística de forma professional.

Tot això, en fi serà si l’Estatut passa el tràmit parlamentari. Serà amb tota probabilitat a la tornada de l’estiu, vist el consens amb què s’ha redactat la proposició. Creuem els dits.

Comentaris: 1

Comentaris

Una molt bona notícia..., per mirar d'evitar l'intrussisme que hi ha en aquest camp, on qualsevol afeccionat de cap de setmana pot "ocupar" i rebre encàrrecs, a molt baix cost.(Inclús gratuitament) Imagino que els redactors del projecte hauran consultat les lleis vigents a paisos com França, Holanda, etc.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic