L’hora de Pere Cavero
Més oportú, impossible: un any després del sobtat traspàs de l’historiador Pere Cavero (Escaldes, 1954-2021) la SAC li ret el millor homenatge al número 10 dels Papers de Recerca Històrica, que ell mateix va coordinar fins al final i que es presenta aquest vespre al vestíbul del Consell General. Sota el títol Inicis de l’administració andorrana moderna (1961-1978) els Papers repassen en un centenar de pàgines un dels fenòmens que van atraure especialment l’atenció de Cavero, amb articles de Josep Farré (Emergències i protecció civil), Ramon Ganyet (Les obres públiques i la transformació territorial), Xavier Jiménez (Les telecomunicacions al Principat d’Andorra), Àngels Mach (El camí cap al sufragi femení), Antoni Ubach (Problemes generals dels petits sistemes de seguretat social), Albert Pintat (Els cursos Anthropos d’humanisme), Jordi Marquet (Clínica Verge de Meritxell: així la vaig viure), Joan-Lluís Ayala (Andorra la Vella, pionera del servei de circulació), i Jordi Aleix (El Centre Nacional d’Informàtica).
La coordinació dels Papers va ser una de les facetes queCavero va cultivar des de la SAC, on va exercir com a vocal (1988) i secretari de la junta directiva (2004), coordinador de publicacions (1995) i cap de la secció d’Història (2004). Antoni Pol firma l’Homenatge final amb una breu nota biogràfica de “l’historiador, mestre i company”, i un sentidíssim perfil que retrata exactament Cavero: “A la vida hi ha persones discretes que deixen un rastre profund. La senzillesa d’aquestes persones ens impedeix en vida adonar-nos de la seva valuosa densitat, del bé que ens fan. En Pere ha estat una d’aquestes persones”. Pol recull el testimoni d’amics i deixebles com Roser Porta (“Va ser un historiador que llegia molt i escrivia poc, que més que brillar amb obra pròpia va ensenyar, influir, encoratjar, ajudar i guiar”), Yvan Lara (“Era la combinació de dos elements que no sempre van junts: la sapiència i la generositat”), Climent Miró (“Un mestre integrador”), Sergi Mas (“Home d’inesgotable vocació pedagògica, sempre al servei del proïsme, un home excepcional”) i Àngels Mach (“Un mestre, un col·laborador excel·lent, generós, abnegat i noble”). “Un gran company”, conclou Pol, “que va compartir amb nosaltres la seva llum”.