Diari digital d'Andorra Bondia
El contrabaixista nord-americà, el 8 de juliol del 1995 a Escaldes. Va tornar el 2003 i repeteix diumenge.
El contrabaixista nord-americà, el 8 de juliol del 1995 a Escaldes. Va tornar el 2003 i repeteix diumenge.

Welcome, Mr. Ron Carter


Escrit per: 
Josep Maria Ubach / Foto: Joan Burgués Martisella

Molt honorable i distingit senyor. M’adreço a vostè a través d’aquest mitjà d’expressió i en la meva llengua, ja que la meva timidesa i dificultat per fer-me comprensible en la seva podria posar serioses dificultats de comprensió. En primer lloc, i molt sincerament, agrair-li la deferència de tornar a Andorra després de tants anys. Encara recordo les actuacions del 8 de juliol del 1995, amb Geri Allen, i la del 4 de juliol del 2003 al Festival Internacional de Jazz d’Escaldes-Engordany, on vaig reafirmar la meva convicció que la música jazz ha estat més creativa en cent anys d’història que la música clàssica en uns quants segles, i evidentment la vostra aportació n’és un exemple.

Durant aquest llarg període sense Festival de Jazz, orfes de les emocions musicals que ens gratificaven el cos i l’ànima, ens hem vist obligats a viatjar a l’exterior o escoltar en àmbits privats personalitats que s’allunyen musicalment de la comoditat i del déjà-vu i per aquest motiu, som molts els que ens sentim privilegiats en conèixer la notícia del vostre retorn a casa nostra.

És difícil parlar d’algú de tan intensa i fructífera carrera musical. Això fa impossible superar els elogis que heu rebut merescudament, i que molts dels vostres companys i amics de professió no aconseguiran mai, tot i obrir ben gran les orelles. Estic convençut que el públic que us acollirà al nostre país connectarà amb la intuïció, l’energia, la passió i la sinceritat que esmerceu en cada nota que surt del vostre instrument tot permetent retrobar la il·lusió de l’emoció i totes les seves subtilitats.

Moltes gràcies per les vostres col·laboracions amb altres músics com M. Davis amb un tema com Dolores, o discs com, Little Waltz, Golden Striker, Dear Miles o el meravellós My Funny Valentine amb Davis, Coleman, Hancock i Williams o el V.S.O.P. amb Shorter, Hubbart i Williams o el Great Jazz Trio i molts altres que em deixo, ja que és impossible escoltar totes les vostres participacions en més de 3.000 discs.

Amb anterioritat he citat algunes de les vostres particularitats musicals tot intentant contenir la passió i la desmesura, però no sé si en soc capaç. Convençut de la sinceritat dels meus mots, vull fer l’inventari dels meus agraïments:

Gràcies per l’energia espiritual i física que esmerceu. Gràcies per la intuïció musical. Gràcies per la passió, que els filòsofs defineixen com una malaltia de l’ànima. Gràcies per les improvisacions, els silencis, les gammes pentatòniques, les associacions de notes que ens transmeteu. I gràcies per la vostra sincronització entre el cap i els dits, que ha creat escola i permès evolucionar a les noves generacions de músics. I moltes gràcies per la vostra discreta demostració d’ètica i estètica, particularitats que us han reforçat en el manteniment d’una dignitat exemplar al llarg de la vostra vida, sense caure en els paranys de la frivolitat i el mercantilisme musical que ens envaeix i ens distreu alhora que saqueja la música, sinònim de creativitat. A això afegeixo tots els altres adjectius que abans he citat. 

Espero i desitjo que la vostra estada entre nosaltres us sigui grata,  que Andorra us deixi un bon record i utilitzant una expressió popular: casa nostra és casa vostra.

 

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Es pot dir més alt, però no més clar.
Un article genial Josep Maria. Un dels grans i pel que diuen encara en un estat de forma envejable. 5 horetes i ho sabrem. Abraçada

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte