La millora de la gestió forestal farà créixer l’absorció de CO2 dels boscos

Arribar a fixar o fins i tot augmentar la capacitat d’absorció de diòxid de carboni dels boscos depèn de la reducció de les emissions però també d’uns bons plans de gestió forestal que caldrà veure en quina mesura s’hauran d’ajustar. Aquesta pot ser una de les conclusions de l’estudi de la capacitat embornal dels boscos d’Andorra que tot just ara es posa en marxa. Aquest estudi és fruit de la col·laboració entre l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic i Andorra Recerca i Innovació (AR+I) ja que són projectes d’interès per a ambdues institucions, segons posen en relleu tant el director de l’Oficina de l’energia i del canvi climàtic, Carles Miquel, com el coordinador de l’eix Sostenibilitat de l’AR+I, Oriol Travesset.

Segons va explicar Travesset, aquest projecte està vinculat a l’inventari nacional forestal ja iniciat i que estarà enllestit entre el setembre i octubre d’enguany. El treball de camp s’està realitzant a tots els boscos nacionals de titularitat pública, on s’instal·laran prop de 200  parcel·les fixes de mostreig i seguiment per monitorar l’estat del bosc a llarg termini. Serà precisament aquest inventari la base per poder calcular la capacitat d’embornal dels boscos andorrans. Actualment ja es disposa d’una estimació realitzada fa un temps, segons la qual els boscos capturen el 25% de les emissions “però l’inventari serà la base per poder fer una estimació molt més acurada i treballar estratègies per mantenir-la o fins i tot millorar-la a partir de la gestió dels boscos”. L’estudi de la capacitat embornal es tancarà l’any que ve. D’aquesta manera, assenyalava Travesset, Andorra compleix amb els seus compromisos tant internacionals com nacionals a nivell de canvi climàtic. I en va donar encara més detalls de context. El Principat s’ha compromès que “el 2050 serem neutres en carboni”. Això no vol dir, va detallar, que no s’emetrà res, sinó que “ens comprometrem a emetre el que els nostres boscos són capaços de capturar”. D’aquí es desprèn, que el 2050 haurem de reduir el 75% de les nostres emissions. “És un objectiu gros”, va subratllar l’investigador tot afegint que “esperem arribar-hi, però soc una mica escèptic per les tendències que portem”. I és aquí on entra la bona gestió forestal que ha de permetre mantenir almenys aquests nivells d’embornal. 

Travesset va insistir en la importància de conèixer en detall “com són els nostres boscos”. Així, va destacar que la densitat i la tipologia d’arbres són diferents segons les zones. Així doncs, a l’hora de gestionar els boscos i fer tales específiques disposar d’aquesta informació com a punt de partida serà “molt útil per millorar els plans d’ordenament forestal”. 

Per la seva banda, Miquel va recordar que la seva oficina és la que té la competència d’elaborar els inventaris nacionals de gasos d’efecte hivernacle “i dins d’aquesta funció cal saber quina és la quantitat de diòxid de carboni que som capaços d’absorbir”. Segons va explicar, des del 2014 ho estan fent, ja que una de les seves finalitats és millorar els inventaris i potenciar les línies de recerca i innovació de l’AR+I. 

Pel que fa a la capacitat d’embornal dels boscos, tot i que ja està quantificada, “cal afinar-la” amb un inventari forestal d’Andorra. Miquel va destacar la importància de la gestió de la massa boscosa perquè “si no està gestionada té una capacitat menor d’absorció”. En aquest sentit, va recordar que la massa forestal representa un 40% del territori, cosa que avui en dia permet absorbir un 25% de les emissions. A mesura que Andorra vagi reduint aquestes emissions, el percentatge d’absorció anirà augmentant. Traduït en tones de CO2, “a dia d’avui n’estem absorbint 130.000 per any amb aquesta massa boscosa”. 

Canvi climàtic
A més d’aquest estudi de capacitat d’absorció de diòxid de carboni dels boscos, l’any que ve se n’iniciarà un altre sobre impactes i vulnerabilitats del canvi climàtic en els sectors prioritaris que identifica la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litec): turisme, salut, energia i agricultura. És un estudi que conté quatre línies més d’investigació i que no finalitzarà fins al 2026. L’objectiu, en aquest cas, és cercar estratègies d’adaptació i veure “com fer-nos menys vulnerables en cadascun dels sectors esmentats”, va avançar Travesset.

Sobre aquesta investigació, Miquel especificava que en una primera fase s’haurà de fer una recerca d’informació i després caldrà dibuixar diversos escenaris d’evolució climàtica sobre els sectors ambientals i econòmics que es consideren prioritaris per al país.