Llarg periple encara perquè els pisos a preu assequible siguin una realitat

“Hem de ser pacients”. Aquestes paraules del ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, resumeixen no només que la solució al problema de l’habitatge al país no és fàcil i no té un horitzó clar de resolució, sinó que els passos per dotar-se de les eines per poder donar-hi resposta no es podran posar en marxa pràcticament fins a la següent legislatura. Així s'ha posat sobre la taula avui durant la presentació del règim jurídic que adoptarà el fons de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), una forma legal, d’altra banda, que ja es va explicar fa un any i mig quan es va crear el mateix institut. Ara, el que el Govern va aprovar dimecres passat va ser el reglament que estipula “d’una manera molt tècnica”, ha insistit una i altra vegada el ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, que aquest fons serà una Societat Anònima d’Inversió de Capital Variable (Sicav) que fins ben bé al setembre no començarà a caminar, ja que serà llavors quan s’aprovin els estatuts. Ho farà amb un capital inicial mínim d’1,6 milions. 

Pel que fa als socis, a més del Govern, el Comú d’Andorra la Vella que ha cedit el terreny per a la construcció dels habitatges de la Borda Nova, i d’Andorra Telecom, que farà una aportació de 10 milions d’euros, ara l’Executiu sí que obre la porta que participi en el fons la CASS a través del Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) “sense hipotecar en cap cas els recursos”, ha remarcat Jover. En el cas del FRJ, tindria “drets econòmics”; és a dir, l’aportació de capital la faria per treure’n uns rendiments econòmics que no es van concretar com s’obtindrien. En canvi, el Govern i els comuns tindran capacitat de decisió, “drets polítics”, “sacrificant el rendiment”, ha detallat Jover. Tant l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) com el Tribunal de Comptes fiscalitzaran les seves despeses.

"No hi ha una solució única"
El que sí ha quedat clar avui és que el fons d’habitatge no tindrà l’exclusiva en la gestió dels immobles que es construeixin expressament com a pisos a preu assequible, o que es comprin o lloguin des del Govern amb el crèdit extraordinari que s’ha d’aprovar. Ho ha repetit de manera insistent el ministre de Finances: “no hi ha una solució única”, sinó diverses vies per afrontar la problemàtica. Així, o bé el Govern posarà els diners directament per a la construcció dels habitatges, com en el cas del projecte de la Borda Nova, o bé serà el fons de l’Institut de l’Habitatge qui gestionarà els pisos a preu assequible.

A més, paral·lelament, i fins a almenys la tardor –en qualsevol cas s’haurà d’esperar que el Consell General doni llum verd al crèdit extraordinari de 19 milions d’euros per a la compra o lloguer de pisos– el Govern no traurà a concurs la licitació perquè els propietaris d’habitatges s’hi puguin presentar. Cal recordar que l’Executiu marcarà el preu del metre quadrat, el temps de lloguer i s’ocuparà del manteniment dels mateixos. Una iniciativa que Filloy continua pensant que pot ser atractiva per a propietaris sobretot que disposin d’immobles per rehabilitar. Precisament ha explicat que ja hi ha privats que s’han adreçat a l’Institut de l’Habitatge per demanar informació, tot i que no va precisar quants. També ha assenyalat que si quan es convoqui el concurs no hi ha prou concurrència es podria modificar el plec de bases per facilitar que hi hagi més adhesions al projecte. Per la seva banda, el ministre Jover ha apuntat que també hi ha immobles propietat de l’administració que es podrien cedir per ser rehabilitats i dedicats a aquest tipus d’habitatge, però tampoc ha especificat de quins edificis es tracta. 

Sobre el lloguer 
Filloy ha tornat a recalcar que serà el Govern qui llogui els pisos als seus propietaris i que serà l’Administració directament o bé el fons de l’INH qui a través del contracte amb els llogaters últims qui s’encarregarà que aquests paguin els lloguers establerts seguint els procediments necessaris fins al punt que si algun dels inquilins no satisfés de manera reiterada el pagament del lloguer establert s’arribaria fins al procediment de desnonament si fos necessari. En tot cas, encara s’ha d’elaborar el reglament d’accés als pisos a preu assequible, un altre assumpte que requerirà el seu temps.

En espera de contactar amb els amos dels pisos buits
L’escull legal que s’ha de salvar per poder contactar amb els propietaris dels pisos buits que tenen un consum reduït d’electricitat no arribarà fins que s’aprovi la llei de mesures urgents del 2023. Ho ha recordat avui el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy. I és que el text recollirà “l’habilitació legal” per poder accedir a les dades dels propietaris d’aquests pisos buits.

Cal recordar que un cop s’han pogut comptabilitzar els 6.200 pisos amb baix consum elèctric, des de l’Institut Nacional de l’Habitatge es va posar sobre la taula la necessitat d’establir mecanismes legals per poder contactar amb els seus propietaris amb l’objectiu de poder establir-hi converses per mirar que aquests habitatges puguin entrar al mercat de lloguer. El ministre de Finances, Eric Jover, ha posat en relleu que aquesta habilitació legal per poder accedir als propietaris també permetrà “incrementar la capacitat d’inspecció” per comprovar si aquests propietaris estan pagant o no l’impost per als habitatges que porten més de dos anys buits i que es va aprovar el desembre del  2020. Un impost que, d’altra banda, tal com va anunciar el mateix Jover fa un mes l’Executiu revisarà perquè sigui més efectiu.