Els propietaris de terres demanen reflexionar sobre les lleis urbanístiques "per evitar el caos"

Reflexionar sobre les lleis que impacten en l’urbanisme és una de les principals propostes de l’Associació de Propietaris de terres andorranes “per evitar el caos total”. Així ho han exposat avui el seu president, Josep Duró, i el tresorer, Jordi Cerqueda. També consideren que s’ha de revertir la situació actual per garantir la sostenibilitat i la seguretat jurídica dels propietaris amb una taula de treball formada per responsables del Consell General, el Govern i els comuns i tots els actors que d’una manera o una altra hi estan implicats. 

Duró ha explicat que tot i que ara el tema urbanístic estigui molt a l’ordre del dia, des de fa tres anys l’associació hi està treballant d’una manera discretament volguda i amb l’assessoria d’experts. Un treball que ja han traslladat als responsables polítics perquè volen dir-hi la seva. Se senten legitimats, ja que representen aproximadament la tercera part del 15 o 16% del terreny privat, i estan convençuts que fins ara no se’ls ha tingut en compte. D’aquí que a partir d’ara vulguin tenir un paper més actiu. 

I fan les seves aportacions des de la premissa que cal actualitzar la Llei del sòl perquè està “obsoleta”. Però no només això, creuen que s’han d’avaluar els resultats de l’aplicació de la Llei d’inversió estrangera, ja que bona part d’aquestes inversions han anat destinades a la compra de terrenys per a fer promocions immobiliàries i consideren que l’aprofitament urbanístic d’un terreny no ha de ser l’únic paràmetre per valorar-lo, ha apuntat Cerqueda. En relació amb això, Durà ha reconegut que la inversió estrangera “no es pot limitar però sí controlar”. Una altra de les seves propostes és que hi hagi “un plec de bases comú i estricte” en relació amb les inversions i promocions que garanteixi la qualitat i defineixi les obligacions dels promotors. 

Per al president de l’associació, cal “una reconversió total de l’urbanisme” i ara ha arribat el moment “d’agafar el toro per les banyes”. Igualment ha assenyalat que cal una acció conjunta i no s’hi val anar cadascú pel seu compte, sinó que ha de ser l’Estat qui prengui les decisions oportunes encara que siguin difícils. Al seu parer “cada Comú és un món i això no pot continuar així”, referint-se per exemple a la recaptació impositiva i als criteris de cessió obligatòria del terreny o de construcció. 

Duró també ha alertat del risc de desaparició de l’agricultura i dels petits i mitjans propietaris, ja que s’hauran de vendre els terrenys que es dedicaran a la construcció. Igualment, s'ha referit als problemes d’infraestructures en matèria de salut o educació i de recursos energètics i hídrics, per exemple, que pot portar associat al “creixement urbanístic desmesurat i insostenible”. De tota manera, des de l’entitat no creuen que la solució passi per una moratòria en la construcció, ja que aquest sector és un dels pilars de l’economia andorrana i no es tracta d’aprimar-lo, ha subratllat Cerqueda. 

Un nou mònaco?
Des de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes també creuen convenient que el país tingui “un pla de densitat” que comporti “una repartició intel·ligent i homogènia” de la població en tot el territori, tot i reconèixer que no tindrà els mateixos habitants Andorra la Vella, centre neuràlgic i de negocis, que les parròquies altes. En aquest sentit, Duró ha assenyalat que cal veure com ho han fet altres països i, en concret es va referir al cas de Mònaco, que té treballadors procedents dels països fronterers. També a Andorra hi ha treballadors transfronterers, així doncs, caldria millorar i facilitar la mobilitat entre la Seu o Anserall i Andorra perquè “el terreny al país és el que és”. 

De tota manera, la manca de mà d’obra és un dels punts crítics assenyalats per l’entitat. Un problema, d’altra banda, que també es dona en altres països.

Ni guetos ni cessions
Finalment, des de l’Associació Propietaris de Terres Andorranes no són partidaris de cedir gratuïtament terrenys al Govern per construir habitatges perquè tampoc consideren oportú “fer guetos” amb pisos de lloguer per a un centenar de persones. Precisament sobre la manca d’habitatge de lloguer, Duró s'ha preguntat si es tracta només d’un problema de pisos o més aviat cal tenir en compte altres aspectes, com ara els salaris. També aquí ha tornat a fer referència a Mònaco, on el salari mitjà, ha dit, ronda els 2.500 euros.

Els propietaris de terres tampoc creuen que la millor solució sigui vendre els terrenys. El motiu? “Cada pam de terra que un resident o andorrà es ven, es treu identitat pròpia al país; es dona a mans de gent de fora, especialment a qui ve a fer negoci”, ha conclòs Duró.

Espot descarta el model de Mònaco
Sobre l’habitatge i la proposta dels propietaris de terres que s’apliquin models com el de Mònaco, on molts treballadors resideixen fora del país, Espot ha remarcat avui que en altres països es dona més aquesta circumstància que a Andorra, on el model econòmic i social s’ha basat en la residència i treball, i ha afegit que ara “no es tracta de trencar el model”, tot i que ha reconegut que no es pot pensar en un creixement il·limitat, ja que el país no ho podria encabir. Així, ha valorat que “si volem la preservació del territori calen mecanismes de facilitació” perquè es pugui “triar viure a Andorra o a la zona fronterera”, i ha afegit que això passa per la millora de les comunicacions “i donar facilitats” perquè la gent es pugui instal·lar a la Seu. En aquest sentit, fer extensiva la prestació per desocupació als fronterers creu que pot ser un al·licient.

D’altra banda, quant als canvis urbanístics  impulsats a Ordino per frenar el creixement de la parròquia, ha recordat que altres parròquies també han pres mesures. De tota manera, ha manifestat que tot i que les parròquies han actuat “perquè no es construeixi de manera desenfrenada” segurament cal “fer un pas més enllà” i revisar la llei d’ordenació del territori de manera “més accelerada”.