Preocupació sobtada per l’urbanisme
Les darreres setmanes, posem un mes o mes i mig a tot estirar, hi ha hagut a casa nostra un increment fora de mida de la conscienciació, o millor dit de la preocupació, pel creixement desmesurat de la construcció i el nou boom urbanístic, que hi ha qui sembla que hagi descobert ara, i pel risc que tindria per al país i la seva gent la continuació del model actual de creixement.
Comuns que, en espera de poder fer una modificació més substancial del Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP), modifiquen la normativa urbanística per reduir l’edificabilitat i mirar de reduir l’allau de projectes, comuns que admeten que s’està construint massa a la parròquia, el cap de Govern advertint que l’actual model de construcció “és insostenible” i que caldrà modificar la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, la degana dels arquitectes alertant determinades parròquies que estan creixent massa i que haurien de repensar el tipus d’urbanisme que volen i fins i tot –i malgrat que ho sembli, no és una broma– el mateix sector de la construcció preocupat per si el boom d’avui acaba desembocant en una nova crisi demà.
Tot i que segurament molt tard per tots aquells que ja advertien fa anys d’aquest problema, cal celebrar el consens sobtat –a cinc o vuit mesos d’unes eleccions tot sigui dit– sobre aquesta qüestió i confiar que serveixi per a poder-hi fer alguna cosa. Ara bé, cal ser conscients que molts dels que ara posen el crit al cel són els que, ja sigui per acció o per omissió, han permès, i en algun cas fomentat, que s’hagi arribat a la situació actual.