Ofertes que canvien la vida

Molts usuaris s’han sorprès per la publicació d’una oferta laboral per a cambrer amb unes condicions que no són gaire habituals en el sector de la restauració del Principat ni d’Espanya: salari fix net a partir de 1.600 euros, hores extra pagades, paga doble al desembre (per any treballat), propina d’entre 50 a 150 euros al mes, dos dies de festa setmanals (excepte al desembre) i àpats inclosos. Vaja, unes condicions que s’allunyen bastant a la realitat que es viu des de fa anys al sector. La responsable d’aquesta oferta tan completa és la copropietària del restaurant Marquet Gourmeterie, Amalia Marquet. “Abans era fàcil trobar personal i feia ofertes com ho fa tothom, posant els requisits que jo necessitava. Ara, però, d’ençà que les condicions de vida han canviat i els lloguers estan molt elevats, vaig decidir posar totes les condicions laborals perquè la gent sàpiga que no em ric de les persones, sinó que buscava un treballador professional que se sentís a gust a la feina, perquè això es transmet als clients”.

Ara bé, tot i aquestes bones condicions, Marquet assegura que va tenir molt pocs interessats i que la gran majoria dels candidats eren temporers sud-americans i algun currículum que no tenia res a veure amb el sector. “Buscava una persona per a tot l’any, perquè creixi amb l’empresa i els costums de la casa”, detalla.

Un aspecte que no va passar per alt va ser l’exigència del català i com a segona llengua el castellà. “Tinc molts clients del país i vull que se’ls atengui en català i, per descomptat, el castellà, que és una de les més parlades. A més, som una empresa andorrana i, per tant, s’ha de parlar en català i punt”. Pel que fa al francès i l’anglès, Marquet precisa que tant ella com el seu germà els dominen i, en cas de tenir clients de parla francesa o anglesa, els atenen ells, perquè també treballen al restaurant.

Les condicions van d’acord amb el lloc de treball, diu Marquet, que assegura que “és una de les feines més dures que hi ha, a banda de la construcció, perquè atens molta gent i molts clients no s’adonen com parlen als cambrers que moltes vegades ens tracten com si fóssim esclaus. S’ha de dignificar aquesta feina”. 

D’altra banda, Marquet recorda que durant molts anys el servei a Andorra deixava molt a desitjar i posa en relleu que si el país vol clients de qualitat, s’ha de donar condicions perquè els treballadors puguin viure dignament. “L’hoteleria és una feina dura, però quan es fa bé i amb bones condicions, és molt agraïda”.