Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella Sala

Músic

 

 

La tardor anticipada




Veure les nostres muntanyes aquests darrers dies fa basarda; sembla 15 de setembre.

Els arbres fa dies que han claudicat a lluir el verd a les seves fulles, més enllà dels pins i les alzines, que no canvien llur color, els caducifolis fa dies que han tancat l’aixeta al fullam fent que aquest es torni groc, marró i s’assequi; una mesura de racionament d’aigua que bé faríem els humans d’imitar. Però nosaltres som més d’anar a l’extrem i d’aprofitar per omplir la piscina abans dels racionaments, no fos cas que després no puguem; ja ens queixarem després, mentre fem cua al camió cisterna quan s’acabi l’aigua de l’aixeta.

Fa anys que se’ns avisa del canvi climàtic, anys i panys que les autoritats ens posen la por al cos com si depengués de nosaltres i no de les grans indústries, grans despreocupades en el tema en qüestió, o preocupades a fer-ne quartos aprofitant l’avinentesa.

Per sort, a Andorra, la Valira va fent. Sant Valeri, advocat contra la sequera, és qui li dona nom al nostre riu, precisament perquè el seu curs d’aigua no s’estronca mai. Joan Coromines, en el seu Onomasticon Cataloniae, ingent obra que podeu consultar gratuïtament a internet gràcies a l’Institut d’Estudis Catalans i a la Fundació Pere Coromines, ens explica que l’any 1933, quan l’ínclit lingüista va ser al nostre territori, la gent del país anomenava Valira a d’altres rierols del país, a tall genèric.

Altres rius no tenen la sort de tenir sempre un cabal. El riu Siurana, al Priorat, és el riu d’una terra seca que gota a gota aconsegueix mig omplir un pantà. Aquest riu i la gent que en depèn, representen l’eterna lluita contra el caciquisme i la injustícia. 

A la segona meitat dels anys seixanta, l’Estat espanyol governat per Franco, va entregar el domini de les aigües del pantà del riu Siurana a la comunitat de regants del Pantà de Riudecanyes, al Baix Camp. Aquest transvasament fa que, lluny de ser utilitzada com a aigua de rec, l’aigua d’aquest riu acabi abastint poblacions de la Costa Daurada com Salou, fent que els habitants de poblacions prioratines com Gratallops hagin de fer cua davant d’un camió cisterna a aquestes altures de l’estiu. 

No és que uns habitants mereixin l’aigua més que els altres, però potser si els constructors que van edificar a Salou fa seixanta anys haguessin fet un xic de previsió i haguessin estudiat amb quina aigua es comptava per abastir els salouencs, que es quadrupliquen a l’estiu, no haurien fet que el poble creixés tan desmesuradament. Però el desarrollismo turístico de Fraga justificava que l’aigua anés a la costa en lloc d’anar als camps de conreu.

I tornant a les nostres contrades; s’ha fet aquesta previsió quan s’han donat els permisos per construir el nostre Manhattan particular al bell mig d’Escaldes? Com anirem d’aigua els propers anys. En tindrem per abastir tota la població, o haurem de començar a parlar amb els dels camions cisterna? 

Sigui com sigui, jo m’estic aprenent els goigs de Sant Valeri per si hem de sortir en processó per demanar pluges.

Comentaris: 1

Comentaris

Es evident que per desgracia no han fet cap mena de previsió ja que encara s'ens venen més torres al damunt, i no sols torres, sinò urbanitzacions desmesurades i xalets a dojo amb piscina, spa i totes les comoditats per els rics nouvinguts. Els importa més omplir-se la butxaca que els problemes d'abastiment d'aigua, que la nostra terra i que les nostres muntanyes. El més trist es que ho pagarem tots. De fet, ja comencen a donar senyals d'alarma i a dir-nos a nosaltres els pobres 4 pelagats que estalviem, així sense cap vergonya... jo dic: Sr. espot & friends primer doneu exemple i després ja veurem...

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic