Don Guillem, com Obi-Wan Kenobi

 “Ajuda’m, Obi-Wan Kenobi, ets la meva única esperança”. Qui no recorda la súplica que la princesa Leia li fa al cavaller Jedi en un dels moments més impactants de La guerra de les galàxies? El que deixava de pedra les generacions nascudes als 70 (i les anteriors, òbviament)  és que el missatge li arribava a Obi-Wan a través d’un holograma de la pobra princesa projectat per R2D2, que d’altra banda era molt menys repel·lentet que C3PO. Han hagut de passar quatre decennis llargs perquè aquella tecnologia que aleshores semblava de ciència-ficció es popularitzi. I entre nosaltres l’estrenarà a la primavera la Casa d’Areny-Plandolit. Cultura l’ha escollit per assajar-hi una nova “experiència immersiva”, explicava la cap de museus, Ruth Casabella, amb escassos precedents en el nostre entorn.

 

El més pròxim és La Pedrera Magical Vision, inaugurat al juliol a la Casa Milà de Barcelona. És la referència més clara, admetia, però no serà ben bé el mateix: a la Pedrera han apostat per l’anomenada realitat mixta, que combina els hologrames i la realitat física a través d’unes ulleres que permeten la interactivitat. A Ordino el protagonista serà Don Guillem, que com la princesa Leia a Obi-Wan s’apareixerà als visitants en forma d’holograma al cap de casa, espai fins ara en desús. “Un comentari recurrent dels visitants de cal Plandolit, quan arriben en aquest punt, és que l’únic que falta és que d’algun recambró de la casa surti el baró en persona a saludar-los. Hem recollit el guant i això és el que els oferirem”, deia ahir Casabella.

 

L’holograma de Don Guillem serà el fil conductor d’una nova forma de visitar cal Plandolit. Serà el baró qui n’explicarà la història, la de la casa, la de la família i també la seva, tot plegat complementat amb altres recursos més “artesanals” per generar una experiència “immersiva”. L’exemple de la Pedrera, però també el del Centre d’interpretació del carrer del Balç, que trasllada el visitant a la Manresa medieval, és el que ha inspirat la nova proposta del ministeri, que ahir mateix va convocar un concurs internacional obert i en la modalitat d’urgència per trobar l’empresa capaç de fer realitat el que considera un projecte “estratègic”: es tracta de “crear una connexió emocional entre l’usuari i el museu, actualitzar els recursos museogràfics i generar un nou pol d’atracció de visitants”.

 

Veurem com es concreten aquestes bones intencions. El que Casabella té clar és que la nova proposta s’haurà d’adaptar al museu i estarà al servei del discurs museogràfic, i no al revés: “No serà un espectacle multimèdia ni de realitat augmentada, perquè nosaltres fem cultura, no espectacle. Utilitzem les noves tecnologies per transmetre un contingut. Volem que sigui un complement a la visita, no la visita. Que sigui espectacular, però no un espectacle”.

 

El sistema audiovisual immersiu de realitat augmentada –aquest és el nom oficial de la criatura– dona resposta a una de les directrius del Pla de Museus 2017-2023 i al futur Pla estratègic de Cultura. Tots dos determinen que les noves tecnologies han de tenir un lloc preeminent als equipaments. La primera i més òbvia plasmació d’aquesta consigna va ser el portal museus.ad. La segona, elmàping de Santa Coloma. És cert que quan es va estrenar, la tardor del 2018, el màping semblava cridat a estendre’s per altres monuments del país. L’arxiprestal de Sant Esteve va estar molt a la vora de tenir el seu màping.

 

Finalment, Cultura ha optat per  un model de nou inèdit, com va ser elmàping a l’època: “Tenim clar que cal aprofitar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, però això no vol dir que tots els monuments hagin de tenir un màping o un sistema d’hologrames. Avaluarem el que millor s’hi adapti i mirarem d’implementar-lo en la mesura de les nostres possibilitats, perquè òbviament no disposem dels recursos de la Pedrera, per exemple”.

 

Recordin, de moment, que a la primavera tenen una cita amb Don Guillem. No direm que sigui la nostra única esperança, com la pobra Leia, però no diguin que no tenen curiositat per comprovar com ressuscita, un segle i mig després del seu traspàs.