Salveu-los a ells

D’ençà que el mes passat aquest diari va donar la primera veu d’alerta, ningú s’ha manifestat a favor de salvar la plaça de braus d’Andorra la Vella, amenaçada de mort per les pales dels buldòzers comunals, amb l’aquiescència de la propietat, que així tindrà, gratis et amore, el terreny allisat, primer per arrendar-lo a la corporació comunal que hi vol fer un pàrquing, i demà Déu dirà.

Doncs sí, l’antiga plaça de braus, que potser no és cap meravella arquitectònica, però que és una construcció digna, amb una rellevant estructura metàl·lica amb sostre de vidre, que ens parla de la història del nostre país, i que amb una remodelació més aviat senzilla podria ser reoberta, per exemple, com a sala de festes, galeria comercial o el que fos, té els dies comptats, amenaçada per la pandèmia nacional de l’avida dollars.

I, com tantes vegades, ningú diu res. Ningú diu res perquè som una generació envilida? Ningú diu res perquè encara impera l’antiga llei del silenci? O ningú diu res perquè la nostra és una societat desteixida, inexistent com a comunitat real més enllà de tot el que fa referència a l’adoració del vedell d’or?
Que tot un Comú i una propietat siguin intel·lectualment insolvents, ha de comportar que puguin cometre impunement el crim de lesa cultura? Doncs sí, perquè res no els en priva. Mai el Govern s’ha preocupat de classificar aquest edifici d’indubtable interès històric i simbòlic, com tampoc va tenir autoritat per protegir, a Sant Julià, la Casa Palau, que en una sola nit de Walpurgis va desaparèixer, aterrada per caprici de la propietat, mentre que l’endemà tothom, també, feia “del ciego, mut i sord per no patir algun grave dany, i també per lograr algun profit” i només alguns passerells, com jo mateix, vam refilar als quatre vents la nuesa del rei.

Doncs aquest passerell torna a piular, usant de l’article 12 de la Carta Magna i de l’article únic del dret de rebequeria. I ho faig amb la convicció que res no modificarà la decisió ja presa en els despatxos i sense poder-me treure del cap un pensament que m’assalta aquests dies: què en pensaria el meu amic Sícoris?

Però una petició sí que em veig amb cor de fer a l’escamot d’execució. Flanquejant la plaça de braus, hi ha quatre arbres humils, cada un dels quals, ben segur, té la seva història que ens explicaria per què són allà. Afilerats a l’extrem de la finca, i sense molestar ningú, un cirerer de bona mida, un esplendorós pollancre, un humil xiprer i un esprimatxat avet, esperen també la fi dels seus dies, com tantes vegades hem vist fer en guisa de gratuït arbricidi? En nom propi i també en nom, ho vull suposar, d’altres ciutadans fastiguejats de tanta indigència, aixeco avui el mocador taronja, a la manera taurina, per demanar l’indult, no d’un brau, ni tampoc de la plaça, que ja té la soga al coll, sinó d’aquests quatre arbres que enverdeixen i embelleixen la part final del carrer Doctor Vilanova. Salveu-los a ells, si més no.