In media virtus

No serà finalment ni de 400.000 ni tampoc de 800.000 euros la inversió mínima que caldrà per obtenir la residència passiva, sinó 600.000. Aquesta és l’esmena salomònica que va presentar ahir la majoria al projecte de llei d’economia digital, l’emprenedoria i innovació. Els arguments esgrimits semblen plausibles: d’una banda, que el sedàs per cribrar possibles inversors no sigui tan fi que acabi deixant fora de joc projectes beneficiosos per al teixit econòmic. De l’altra, evitar o com a mínim frenar l’especulació en el mercat immobiliari. Per quadrar el cercle s’ha introduït una clàusula de salvaguarda que obliga els possibles inversors en actius immobiliaris a abonar 400.000 euros per cada unitat. A la vegada, es premiarà els que optin per invertir en el fons per a l’habitatge retallant la quantitat inicial a 400.000 euros, en lloc dels 600.000 de la via ordinària. Retocs més que cosmètics que pretenen mantenir Andorra com un mercat interessant on invertir i a la vegada estrènyer una mica més el filtre perquè les inversions es dirigeixin a sectors menys susceptibles d’especulació que l’immobiliari. No serà la solució al greu problema de l’habitatge que patim, però pot ajudar que no s’agreugi per la via de l’acaparament.