La inversió estrangera formalitzada en 10 anys ascendeix a 930 milions

Des de l’entrada en vigor de la Llei d’inversió estrangera, ara fa una dècada, s’han formalitzat inversions per valor de fins a 930 milions d’euros, i amb un creixement de fins al 160% en aquest període, segons ha detallat aquesta tarda el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en la seva compareixença davant la comissió legislativa d’Economia, on ha respòs les preguntes dels parlamentaris que van quedar pendents en la compareixença de la setmana passada.

Així, i responent a les preguntes del president suplent del grup de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Joan Carles Camp, sobre els impactes de la inversió forana en el producte interior brut, el ministre ha assegurat que l’any passat va ser del 18,2% gairebé nou punts més que el de l’exercici 2019, el darrer sense la pandèmia de coronavirus, mentre el 2020 l’impacte es va quedar en un 5,5%.

Gallardo, que ha precisat que el sector serveis i l’immobiliari són els que atrauen més inversió i que des de fa dos anys es comença a notar una major inversió en negocis i serveis digitals, no s'ha pogut pronunciar, però, en relació amb l’impacte que han tingut les inversions foranes en sectors ja madurs i si han comportat una pèrdua de competitivitat. En aquest sentit, el ministre, que ha recordat a Camp que “la incidència en sectors madurs no sempre ha de comportar una pèrdua de competitivitat”, ha insistit que el model actual es basa en la inversió formalitzada i que no hi ha un seguiment posterior, un model que es corregirà amb la nova llei, que sí preveu un control posterior amb el qual es podrà fer un seguiment i “disposar de dades que ara no tenim” així com poder determinar la inversió realitzada.

Per la seva part, el president del grup de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi d’Areny-Plandolit, ha interpel·lat el ministre en relació amb la reducció dels terminis per registrar una societat i poder operar que s’aconseguirà amb la nova llei, especialment per a aquells inversors que es puguin acollir al règim de liberalització, els procedents de països amb els quals hi hagi un conveni per evitar la doble imposició o una col·laboració en matèria d’inversió estrangera. El termini serà de 30 dies, de manera que s’estarà al voltant dels dos mesos. 

Gallardo, que ha recordat que quan va accedir al ministeri la mitjana eren 244 dies i que ja s’ha aconseguit rebaixar-la a 98, ha insistit que se seguirà treballant per assolir l’objectiu de situar-la en un mes.

La dificultat per accedir a les dades retarda el nou text dels autònoms

La dificultat de poder disposar de dades concretes sobre el col·lectiu dels autònoms per tal de poder elaborar la memòria econòmica que acompanya el projecte de llei de mesures per als treballadors per compte propi, i poder determinar-se l’impacte per a les arques públiques, ha retardat la tramitació del mateix. Així ho ha admès Gallardo davant la comissió legislativa d’Economia en la segona part de la compareixença, on ha exposat les línies generals d’un text que s’estava “treballant des de fa més d’un any”. 

Gallardo, que ha recordat que la informació dels treballadors per compte propi “bàsicament la té la Caixa Andorrana de Seguretat Social”, ha volgut fer, però, una reflexió de caràcter general remarcant que “a l’hora de tenir accés a les dades, en general, hi ha unes barreres que hem de superar totes les administracions”, ja que “compartir dades és essencial per poder tirar endavant polítiques públiques”.

Quant al projecte de llei, i igual com va explicar en la presentació del mateix als mitjans, Gallardo ha defensat que el text busca impulsar i protegir els autònoms, que els darrers anys han perdut pes dins el PIB, a la vegada que vol donar resposta a les seves necessitats i reclamacions històriques d’un col·lectiu que veurà els seus drets equiparats amb els dels assalariats.

El text estableix la figura de l’autònom econòmicament dependent, crea un registre del treball per compte propi i un departament específic per al col·lectiu dins el ministeri a la vegada que millora les condicions laborals i fiscals dels autònoms, que passaran a cotitzar en funció dels beneficis i no de la facturació.