Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de XFernandez

Xavier Fernandez

Actor, director i productor teatral

 

 

Ja em perdonareu




Bon dia tingueu!
Ja em perdonareu, però la raça humana se’n va a la fotroia com deia la meva padrina, o el que és el mateix, a fer punyetes, o el que és el mateix, a la mer... Hem estat onze dies escoltant dia i nit les peripècies per enterrar una dona que ha mantingut un poder absolut “per la gràcia de Déu”, segons li va comunicar la seva mare, no del populatxo. Una dona que no es treia els guants per saludar la gent, no fos cas, hereva d’un imperi que se li va desmuntar sota els peus i que, segons sembla, ella no va tenir mai culpa de res. Au, va home va!
Li han fet cinc o sis oficis religiosos, suposo que perquè Déu li pugui perdonar tots els pecats, no sé quantes processons, amb 40.000 armats per demostrar el seu poder sobre la terra, i tot això ja ho havia deixat per escrit. Espero que ho hagi pogut veure per controlar si tot ha sortit bé.
Però el més penós de tot és que els seus vassalls han arribat a fer cues de 12 a 24 hores per veure un fèretre cobert amb una bandera i una corona. A Franco, els que van fer cua, encara el van poder veure estirat en persona!
En plena crisi, milers de persones s’han gastat diners a portar rams de flors, ossos Paddington i sandvitxos de melmelada a una persona que ja no els podia agrair. Tampoc m’imagino què n’hauria fet, s’hauria tornat a morir d’un empatx de pa o d’una pujada de sucre. Als ossos potser els hauria dedicat un saló del castell.
Si totes aquestes persones li haguessin escrit una postal, un tros de paper, explicant-li el que sentien i potser, li haguessin portat una espelmeta d’aquelles amb pila, i els diners, si se’ls volien gastar, els haguessin donat a alguna ONG per curar malalties, o a gent que passa gana a l’Àfrica, o a Europa, i ho haguessin dedicat a la seva estimada reina (a ella que li agradava tant fer caritat, sobretot als negrets –és ironia–) segur que hauria estat molt orgullosa dels seus vassalls.
Ja em perdonareu, però a mi m’ha semblat estar veient una pel·lícula d’aquelles com Ben-Hur o Los Diez Mandamientos o, així més recent, Gladiator, on tot el poder polític es concentra en grans ocasions amb una gran mostra de poder militar i el poble els aclama mentre es moren de gana. Panem et circenses. És a dir, pa i circ.
El que sí que admiro és l’ordre, el silenci, l’organització i els calés que hauran de pagar tots menys els organitzadors. Però diu que els recuperaran amb el turisme i els records dels ninotets i platets de Sa Majestat. És una idea que podríem copiar a Andorra. Fer ninotets dels coprínceps que saluden automàticament amb una mà, caganers, plats de ceràmica amb les seves cares... Fins i tot dels consellers, vestits a la manera tradicional. I se’n podrien fer col·leccions i fins i tot posar-los al pessebre o en vitrines per ideologies (seria un no parar de canvis), etc... És un idea per a emprenedors. Algú s’hi apunta? 
Ja em perdonareu, però no sé si serà coincidència o no, durant aquests dies de dol a la reina, han fet la trilogia del Planeta dels Simis. Penso que anem cap allí. No sé si els nostres successors seran els simis o uns altres dinosaures o potser les rates dels laboratoris. El que tinc clar és que qualsevol espècie animal té més coneixement i sentit social que la raça humana.
Au, bon dia tingueu!

Comentaris: 2

Comentaris

No només el perdonem si no que li agraïm la seva opinió.
Poca ética, si es que ni ha hagut mai, en les altes esferes. Però si no creen relat, que els queda, per poder viure del aire?
En tot cas, com deia un conegut, mentres hi hagi rucs, els llestos aniran a cavall, siguin reis, papes o bisbes

Gràcies, Baldiri, pel seu comentari. I el més trist és que aquests relats de les altes esferes són els que més endavant surten als llibres d'història. I, per tant, ells encara pugen a cavall dels rucs.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic