Els arquitectes volen suspendre la construcció a unitats sense vialitat

L’entenen com una mesura “immediata” i “transitòria” mentre no s’elabori el Pla Territorial General.

Han trigat quinze dies a fixar la posició sobre el projecte de llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic aprovat el 14 de setembre pel Consell General. Doncs bé, el Col·legi d’Arquitectes ha emès avui un “manifest” on va molt més enllà de l’estricta valoració de la llei i aporta una bateria de mesures per fer front, diu, al “creixement urbanístic desmesurat i indiscriminat que està patint Andorra”.

La solució la difereix a la redacció “indispensable” d’un Pla Territorial General d’Andorra (PTGA) “basat en el coneixement del territori i de la població i supeditat a l’interès públic, que fomenti un creixement racional i sostenible i que garanteixi l’accés a l’habitatge a tots els ciutadans”. Però a la vegada adverteix que la redacció i aprovació d’aquest pla, juntament amb el desplegament reglamentari i la corresponent revisió dels POUPs, és una actuació “a llarg termini”. Així que mentrestant, proposen dues accions “immediates” i “transitòries” que no s’han d’entendre com una retallada als drets dels propietaris, “sinó com un entreacte mentre s’estructura el futur [urbanístic] del país [a través del PTGA]”.

La primera consisteix a suspendre la sol·licitud de llicències d’obra major, així com la tramitació de plans parcials o especials “en unitats d’actuació a les quals avui no arriben directament ni la vialitat ni els serveis urbanístics”. Es tracta, diuen els arquitectes, de “fomentar el creixement compacte i evitar la dispersió del territori, així com les implicacions negatives des del punt de vista econòmic i paisatgístic, i també sobre els recursos naturals”. La segona, a crear una borsa amb els ingressos procedents de les cessions urbanístiques i destinar-los a la creació d’habitatges assequibles, equipaments i espais verds.

El PTGA, clau de volta
Això, pel que fa a les mesures “immediates” i també “transitòries”. Però la clau de volta per revertir el creixement desmesurat i resoldre el problema de l’habitatge és, en opinió dels arquitectes, i com ja s’ha dit, el PTGA, un model que planegi un creixement urbanístic “ordenat i coherent”, que garanteixi l’equilibri entre el desenvolupament urbà i l’entorn natural segons les necessitats d’habitatge, equipaments i espais verds, i tenint també en compte la disponibilitat de recursos naturals i energètics. El PTGA l’haurà de redactar un equip pluridisciplinari independent “allunyat de tot servilisme mercantil”, integrat per sociòlegs, economistes, biòlegs, paisatgistes, arquitectes, enginyers i advocats, que analitzin la situació, emetin un diagnòstic, defineixin objectius i finalment redactin el pla. Les directrius que n’emanin hauran de ser recollides a la nova Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, comportaran la revisió i modificació dels reglaments d’urbanisme, urbanització i construcció, i també la revisió de tots els POUPs. De tots. Aquesta segona fase de revisió, adverteixen, “definirà en detall les unitats d’acció i el seu desenvolupament de forma diferida, per evitar el creixement  dispers i programar-lo segons les necessitats reals, sense oblidar la materialització d’habitatge a preu assequible, equipaments i zones verdes”.

El posicionament dels arquitectes conclou amb una crida a altres col·legis professionals (advocats, economistes) perquè el desenvolupament sostenible que postulen també té derives legals i fiscals, com ara el “control” a  la inversió estrangera en el sector immobiliari i la compra massiva de terrenys i habitatges destinats a “l’especulació”.