El fred que arriba

Pijama de màniga llarga i mantes, o edredons. Ja apareixen els comentaris cíclics de quin fred que fa, però és que en fa. Aquesta tardor ha arribat amb un mantell de frescor, de cop, sense la progressió amb què l’assumeixen en altres latituds. Aquí irromp fent una puntada de peu a la porta i té el detall de dedicar-nos unes volves de neu als cims més alts.

Però el fred més dur és el que ha entrat a Itàlia, i no a través dels Alps precisament, ho ha fet a través d’unes urnes cansades i que ja no atreuen ningú, on l’abstenció és cada dia més alta. La desafecció de la gent envers la política és cada dia més clara, a Itàlia, a Espanya i molt notablement a Andorra, on és tanta que el Consell General va encomanar un estudi per analitzar l’abstenció flagrant d’ençà de les eleccions del 2005. Jo mai no he faltat a la cita electoral, ja que els meus pares, venint del franquisme espanyol, on no es podia votar, em van transmetre que fer-ho era un deure, i així ho entenc, i desentendre’t d’aquesta obligació fa que passin coses com la que acaba de passar a Itàlia, o el que passarà a Espanya en les pròximes eleccions, on Vox i PP faran el que ha fet Meloni i Berlusconi. A França sembla que ho tenen més blindat, tot i l’auge de l’extrema dreta, la seva segona volta fa que la gent es mobilitzi i no acabin sortint escollits els hereus de Hitler, però cada dia ho tenen més a la vora, i fa por.

Que n’és d’oblidadissa la gent, i els avis es moren. La meva iaia va morir el 8 d’agost, li faltaven 19 dies per fer els 98. Filla de la república, tenia 7 anys quan Francesc Macià va guanyar les eleccions i va proclamar la República Catalana des del balcó de la Generalitat, en tenia 12 quan va començar la guerra civil i 15 quan va acabar. La seva veu, el seu testimoni en primera persona s’ha apagat, ja és una llegenda més que si no la mantenim viva s’oblidarà. La barbàrie que van cometre Franco a Espanya, Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya s’està oblidant. Meloni es considera deixeble, per dir-ho d’alguna manera, de Mussolini, i malgrat tot la gent la vota. Suposo que el discurs xenòfob ven, hostes vingueren que de casa ens tragueren, diu el refrany centenari, que demostra que aquest és un sentiment ben arrelat arreu.

Ahir veia el primer episodi d’una sèrie que es diu Els Romanoffs en la qual una noia parisenca, nascuda a França d’origen musulmà, abillada amb el seu hijab, patia els insults racistes d’una senyora parisenca nascuda a França d’origen rus. Quedava en evidència l’estupidesa humana i que tots, en algun moment, hem estat immigrants. En algun moment algun avantpassat nostre ha canviat de país per la raó que sigui, i si no ha estat el cas, pitjor, que amb l’endogàmia ja sabem què passa.

Sigui com sigui, espero que la gent estigui desperta, s’hagi adonat del que està començant a passar a Europa i reaccioni votant, i tant de bo d’aquí a uns anys puguem veure aquest ressorgiment del feixisme com una tendència que no va arribar a concretar-se mai a Europa.