Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de RAreny

Rossend Areny

Mestre i exconseller lauredià

 

 

L’État, c’est moi




Com ja sabeu, a aquestes altures, ha mort la reina Elisabet II. Era la cap d’Estat del Regne Unit així com d’una quinzena d’altres estats, monarquies parlamentàries o constitucionals, repartits per tot el planeta. Aquests formen part, a més, d’una organització de 50 països, monarquies i repúbliques, la Commonwealth, amb el monarca britànic com a nexe d’unió. Naixia amb la voluntat de no perdre influència quan les colònies i els protectorats esdevenien independents. El gloriós imperi britànic es resistia a desaparèixer del tot, com sí que ho van fer els altres. Així, els nous països que han anat integrant la Commonwealth ho han fet de manera voluntària, sense haver de sotmetre-s’hi, i fins i tot alguns han conservat com a cap d’Estat el monarca britànic, com el Canadà o Austràlia. Tots ells cooperen en matèria econòmica i cultural. 

Repassar les influències que encara manté la corona britànica, aprofitant la notícia del traspàs de la longeva reina, és útil per adonar-nos com resulta d’anacrònica la institució coronada en ple segle XXI. De fet, just abans de la mort d’Elisabet II, començava a sentir-se ja la remor republicana en un país als antípodes de les illes britàniques com és Austràlia. També és cert que amb la mort de la reina sembla haver-se dissipat, almenys de moment.

És necessària avui en dia una institució així? Se suposa que el cap de l’Estat ha de representar a l’exterior el seu país i els seus valors, uns valors que van a l’uníson dels temps que corren. Així, pot transmetre els valors adequats, un monarca que representa una institució ancorada en altres temps? La monarquia espanyola, per exemple, restaurada per un dictador però amb el posterior vistiplau constitucional, ja no té potser la capacitat de transmetre aquell valor d’unitat del poble espanyol que tant l’envoltava a finals dels anys 70. És una institució esgotada en molts àmbits i ni tan sols prediquen els seus membres amb aquells valors més apreciats com el saber estar. Els successius escàndols ens els revelen com el que són, persones normals i corrents que comparteixen els mateixos problemes que la resta de ciutadans. Quin sentit té que una dinastia de persones coronades, no elegides de manera periòdica, encapçali un Estat si ja no semblen ni són sobrehumans? Si són com el poble, que tornin al poble i que aquest es doti regularment del seu cap d’Estat: que el triï. 

La paraula monarquia significa govern d’un sol, si analitzem el grec. L’etimologia ja ens situa aquesta forma d’Estat en l’anacronisme més absolut. Ens recorda aquelles monarquies absolutes en les quals a més d’ostentar la prefectura de l’Estat, el monarca també governava i marcava la vida i la línia política. Com Lluís XIV, que va pronunciar aquell autoritari “l’État, c’est moi” quan el parlament va gosar criticar-li un decret. Les monarquies actuals, parlamentàries en gran majoria, resulten encara més ridícules i inútils: el monarca ja no s’immisceix en la vida política. Sanciona les lleis que venen del poder legislatiu i prou.

Només faltaria. I si volem un tirà al capdavant d’un Estat, no cal que sigui rei. Mireu si no cap a Rússia. Definitivament, no ens calen reis, que fins i tot a Putin el va elegir el poble.

Ironies a part, alguns diran que Repúbliques com Alemanya o Itàlia disposen d’un discret cap d’Estat que només representa el país a fora de les seves fronteres, i que també costa, a més, uns diners a l’erari públic. Del tot prescindible, diran. De fet, qui coneix el president de la República italiana Sergio Mattarella? I el cap d’Estat alemany Franck-Walter Steinmeier? Tots dos vetllen només per la unitat de la seva nació com un rei, però almenys tots dos han estat elegits per les institucions del poble, i si no agraden se’ls obre la porta per marxar. El poder, per poc que sigui el que es tingui, ha de recaure sempre en el poble. No per res, Joaquín Sabina deia que “la monarquía es un déficit democrático que sufrimos por herencia”. L’Estat ho som tots i aquesta és i serà la millor garantia.

Comentaris: 2

Comentaris

I a la Von Der Leyen en quina categoria la poses?

Recordi que, en apuest racó de mon hi ha dos Co-Princeps. No cal anar tant lluny

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic