Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Roser Porta

Roser Porta

Filòloga

 

 

Els reis del mambo




Aquest mes tindrà lloc el Congrés de novel·la d’espies i, segons informava aquest diari, reunirà els periodistes Joaquín Abad, autor de les anomenades novel·les El andorrano i Y la luz llegó a Andorra, i Eliseo Bayo, autor dels reportatges Las montañas de la muerte, publicats a Reporter, del grupo Z (i no a Interviu, del mateix grup,  com es diu sovint) el 1977. 

Tindrem, doncs, juntes dues de les persones que més han contribuït a divulgar la llegenda negra que envolta Andorra i la II Guerra Mundial. Sense dades, sense proves, només a base de rumors, amb fotos falsejades com les de Reporter que, segons historiadors com Pere Canturri i Pere Cavero, corresponien en realitat a esquelets d’excavacions al cementiri de Nagol. 

De veritat, esperem amb moltes ganes l’entrevista a Bayo, per saber d’on va treure tot allò que va explicar el 1977.  Abad ha tractat el tema a partir de la novel·la i aquí ja no cal rigor, perquè la ficció és lliure i té unes altres regles. Però l’èxit de vendes d’aquests llibres ha estat molt gran, l’impacte en l’imaginari col·lectiu ha estat enorme i ha contribuït a fer encara més gran la llegenda negra sobre Andorra. 

Josep Calvet, professor a la Universitat de Lleida i expert en l’evasió pels Pirineus, xifra en 80.000 les persones que van salvar la vida passant per aquestes muntanyes, incloses les andorranes, i aporta proves de sis casos d’assassinats o traïcions a la muntanya. Sis casos amb dades i proves. 

És cert que el pas era clandestí i secret, d’això en depenia l’èxit, i no hi havia un notari aixecant acta de cada fet, però l’estadística ens permet comparar les xifres de salvats i les xifres d’assassinats i treure conclusions. Això és el que fan els historiadors i els investigadors. I la conclusió és clara: milers de persones van salvar la seva vida gràcies a passar per Andorra. 

Claude Benet, un altre dels experts en el tema, publicarà en breu un altre estudi a Anem editors, que continuarà el Guies, fugitius i espies que va publicar a Editorial Andorra i que parla de vint xarxes d’evasió operant a Andorra. Vint xarxes salvant persones. 

TV3 aconsegueix aquestes setmanes excel·lents audiències amb el programa Quanta guerra, en el qual, amb el ganxo de famosos, un equip investiga la vivència d’un avi durant la guerra civil. Al programa hi apareixen testimonis orals, però l’equip sempre acaba en un arxiu: municipal, comarcal, Salamanca... I els papers expliquen coses que ni la família sabia. En definitiva, divulgació popular a la tele, sí, però basada en recerca històrica. 

Què volem? Morbositat i llegenda negra al voltant d’Andorra que no para de créixer en l’imaginari col·lectiu o recerca històrica i divulgació entre el gran públic? Què ha de predominar? Qui s’ha d’encarregar de promocionar la recerca històrica i la seva divulgació? Seria capaç la divulgació rigorosa però, alhora “popular”, de contrarestar pel seu propi pes, la llegenda negra? 

Si la investigació i la divulgació no avancen amb força, els Bayos i els Abads sempre seran els reis del mambo.  

 

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

potser no por sembrar relevant, però un professor de secundaria de literatura en avisava de que ja había passat, que a les seves classes, en demanar qui era Mario Vargas Llosa, la mayoría li haciendo respost”el novio de la Preysler”

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte