Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de CBenet

Claude Benet

Moviment AD.HOC

 

 

El camp del Consell, el Lycée i el futbol professional




M’ha sorprès veure com es dona totes les facilitats a l’esport professional, en aquest cas a l’FC Andorra, per poder utilitzar el camp d’esports del  Consell, com se li havia dit fins ara. Aquest camp que servia, amb harmonia compartida pel VPC, els alumnes del Lycée Comte de Foix i alguna altra associació educativa, passa a ser per a ús exclusiu dels jugadors professionals de l’FC Andorra.
Vagi per endavant que tocar temes de futbol és matèria delicada, ja que aquest esport sembla la nova religió mundial, amb tots els seus excessos i abusos. L’esport, el futbol més que tots, mou molta passió, sovint incontrolada, i qui gosa expressar opinions i dubtes al respecte s’exposa a tota mena de crítiques. Ja vindran.
Veig en aquesta decisió diversos problemes. Un seria el desequilibri, cap a Espanya i en particular cap a Catalunya, a través de l’esport professional (futbol, bàsquet i ara rugbi) exclusivament  practicats a Espanya, un menys-teniment dels fonaments que constitueixen, o constituïen, l’essència d’Andorra. Recordem que en el seu moment, consellers generals d’Andorra van anar a presentar una petició al prefecte de l’Arieja per demanar a Napoleó restablir els drets del copríncep francès. Potser avui en dia Napoleó ens diria: “Ja us ho fareu”.
Sense que se’m malinterpreti, i amb tot el respecte per als meus amics catalans, voldria insistir que tot i guardar estrets lligams amb Catalunya, i jo personalment en tinc molts i forts, Andorra ha de saber guardar la seva personalitat. Entenc que molts andorrans són seguidors del Futbol Club Barcelona, el Barça, però voler reproduir  un Barça bis a Andorra a través d’inversions d’alguns dels seus jugadors, recordant que l’Estat també hi participa de manera important amb subvencions, cessió de terrenys i construcció d’equipaments, és al meu entendre fer un flac favor al nostre país. ¿En aquest cas, parlem de mecenatge o de negoci, i per a qui? Andorra és amiga de Catalunya, però Andorra no és Catalunya.
Un altre punt amb el qual discrepo, és que es vulgui prioritzar l’esport professional en detriment de l’esport educatiu. Afegiria, avançant-me a les crítiques dels qui argumentaran que l’estadi és andorrà i no del Lycée, que l’Estat francès sufraga totes les despeses de personal dels seus centres educatius i que si, pel que fos, algun dia, com pot passar, decidís convertir el Lycée en Lycée français à l’étranger, com passa a Barcelona o a Londres per exemple, l’establiment esdevindria una escola de pagament, l’ensenyament cessaria  de ser gratuït o simplement desapareixeria. ¿Podria l’Estat andorrà sufragar totes les despeses de tots els nens i nenes, alumnes de les escoles franceses primàries i secundàries que hauria d’assumir l’Escola Andorrana? ¿Què passarà, el dia que el futbol professional andorrà, cada vegada més ambiciós i necessitat dels imprescindibles diners per comprar jugadors de nivell a fi de mantenir la divisió o pujar a primera divisió, reclamarà més subvencions públiques alhora que patim una crisi excepcional que tot apunta que s’agreujarà?  El futbol és un magnífic esport, però l’hem de dimensionar a les limitades capacitats financeres i urbanístiques del país sense escoltar els cants de sirenes. 
Aquesta és la meva percepció, la d’un petit país que es “ desandorranitza” inexorablement, però, ja se sap, “el panem i circenses”, captiva  i encega el poble, el primer perjudicat. 

 

Comentaris: 1

Comentaris

Si senyor!
Cada cosa al seu lloc, i aquest circ romà q ha esdevingut el futbol, al seu lloc.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic