Al meu amic Antoni Morell...

La biblioteca de la Massana conserva el fons de l’escriptor, amb mig centenar de novel·les dedicades pels autors: Calders, Bartra, Porcel, Riera...

“A Antoni Morell, que és un amic d’aquells que fan estimar l’amistat, amb una forta abraçada”. Aquesta és la dedicatòria manuscrita que Pere Calders va escriure el maig del 1983 a l’exemplar d’Invasió subtil i altres contes que formava part de la biblioteca d’Antoni Morell i que avui es pot consultar (i demanar en préstec!) a  la biblioteca de la Massana. No és l’únic endreçat per una mà il·lustre. Com a mínim n’hi ha mig centenar més, i això només entre els que estan exposats a la sala, un parell de centenars, una mínima part dels 2.500 que estan catalogats i dipositats al magatzem de la biblioteca, i a disposició del lector –o del tafaner– de torn.

El mateix Calders li va dedicar una altra de les seves obres mestres, Unitats de xoc: “A Antoni Morell, ciutadà d’una Andorra que sembla molt petita per fora però que és molt gran per dins”. Baltasar Porcel va estampar la seva firma a Reivindicació de la vídua Txing. Era el maig del 1979 i li va deixar dit: “A Toni, aquesta “reivindicació” que, espero, el faci passar l’estona i potser pensar...” Més lacònic encara, però molt més incisiu, va ser Ignasi Riera, gran amic de Morell (Barcelona, 1941-Andorra la Vella, 2020), a la novel·la El rellotge del pont d’Esplugues: “Al Toni Morell, el reinventor d’Andorra. Qui el perdonarà?” Som de nou al 1984, tres anys després de Set Lletanies de mort: Morell acabava de publicar Borís I, s’havia consolidat com el gran retratista de l’Andorra del segle XX que culminaria amb La neu adversa.

Però continuem amb el festival de dedicatòries, on no podia faltar Agustí Bartra. L’autor dels Haikús d’Arinsal, que el mateix Morell li va publicar a Serra Airosa, li va firmar l’exemplar de Crist de 200.000 braços: “A Antoni Morell, aquest breviari de testimoni i amor”. Andrés i Estellés, Quadern de Bonaire: “Al meu gran amic Antoni Morell, que és d’Andorra i és també un gran escriptor, del qual recorde, ara com ara, unes excel·lents novel·les i un text meravellós que parla, justament, d’Andorra, amb una abraçada fraternal”. Hi ha també Maria Barbal: “A l’Antoni Morell, el millor presentador del carrer Bolívia”, escriu a Pedra de tartera, som al juny del 1999); Anna Murià: “Al bon amic Antoni Morell, de qui tinc tants bons records, amb el meu afecte i una abraçada”, diu al frontispici de Aquest serà el principi; Manuel Anglada: “Per a l’amic Antoni Morell. Tal vegada llegint aquests relats veurà com el territori pirinenc, el cor del qual ve a ser el Principat d’Andorra, és bona gent vertebrada per les muntanyes que fan el cor dur i resistent i tornen dolça la seva meravellosa hospitalitat”, li deixa dit a Història i relats pirinencs, el desembre del 1995); Jaume Fuster: “Al Toni Morell, a l’espera d’una propera cita andorrana i amb admiració”, estampa a la seva obra mestra, Les claus de vidre, i atenció, el cineasta Antoni Ribas, també novel·lista i que va estar a punt de dirigir una adaptació de Borís I protagonitzada ni més ni menys que per Christopher Lambert. Òbviament, es va quedar al calaix, però d’aquell projecte en queda un guió i l’endreça que li va deixar a l’exemplar de Els pecats del balneari: “A Toni Morell, esperant que algun dia es pugui passar al cine el Borís, rei d’Andorra. Petons, anarquia i llibertat”. I no ens descuidarem d’Àlvar Valls, que li va dedicar Al cap dels anys: “Al meu estimat amic Antoni Morell, de qui ha fet, de l’exili, casa seva”. Era l’abril del 2014.

Cinc jornades d’homenatge
Aquestes petites joies –insistim: a disposició del lector– no són les úniques que es poden trobar a la biblioteca de la Massana, que no per casualitat du el nom de Morell: el 2017 hi va cedir bona part de la seva monumental biblioteca, 15.000 llibres i documents que no constitueixen ni molt menys tot el llegat literari del novel·lista però sí l’únic de moment consultable. El gros de l’arxiu personal de l’escriptor el custodien els marmessors  en espera de trobar-li un destí definitiu, i cal pensar que entre aquest oceà de paper hi ha els manuscrits de les seves novel·les.

A banda de llibres, a la Massana hi ha el mecanoscrit d’una novel·la aparentment inèdita, Mort, qui t’ha mort –l’editor Oliver Vergés es fregava ahir les mans– així com el de El retaule dels set segles, farsa sobre la història d’Andorra escrita a sis mans per Lídia Armengol, Manuel Mas i el mateix Morell. És especialment emocionant tocar la Lettera 35 amb què és fàcil imaginar que va escriure les primeres versions de les Lletanies i del Borís, i en fi, si en parlem avui i aquí és perquè el  Consell General, ministeri de Cultura i el Comú de la Massana han tingut la bona pensada de recuperar l’homenatge al nostre home que va arrencar el febrer del 2020 i que va quedar a mitges per la pandèmia: el calendari començarà el 24 d’octubre a la Farga Rossell amb una lectura dramatitzada del Borís I, amb direcció de Joan Hernández i la presentació l’endemà a la biblioteca comunal de La neu adversa, reeditada al gener per Anem i amb una taula d’excepció: als editors Josep Enric Dalleres i el mateix Vergés, els acompanyaran Rosa Pujol i Ramon Fornós, amics personals de Morell, grans coneixedors de la seva obra i a qui caldrà plantejar l’enigma de Mort qui t’ha mort.

La resta d’activitats són la conferència Hi havia una vegada un rei, a càrrec d’Alfred Llahí i de nou amb el gran Skossyreff com a protagonista (Comú de la Massana, 27 d’octubre), l’estrena d’un audiovisual sobre el novel·lista produït per l’Arxiu Nacional (27 d’octubre) i un recital a càrrec de la soprano Jonaina Salvador i el pianista Jordi Barceló (Farga Rossell, 28 d’octubre).