Govern i bisbat signen l’acord per impulsar el centre de salut mental
El bisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i el ministre de Salut, Albert Font, han signat aquest matí un acord d’entesa per participar en el projecte d’un servei residencial de salut mental a l’edifici del seminari diocesà a la Seu d’Urgell. A la pràctica, segons ha declarat la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, amb la signatura d’aquest acord el Govern “mostra interès” per aquest recurs que el bisbat vol impulsar des de fa temps i que Vives va concretar el juny del 2021. Mas ha puntualitzat que es tracta d’un acord d’intencions per “ser presents” en aquest projecte que tot just dona els primers passos. Més endavant, ha afegit, “la col·laboració haurà de ser definida en d’altres convenis, contractes o plans sectorials”.
Mas ha reiterat, com ja va fer fa 15 dies després de la reunió de la Taula nacional de salut mental i addiccions, que “tenir diferents recursos residencials és important, i aquest serà un recurs més”. També ha destacat que el punt de partida d’aquest acord es basa en el tipus d’atenció que es donarà als pacients basat en el model centrat en la persona i en l’atenció comunitària, la continuïtat assistencial i l’acompanyament en el seu cicle vital. També ha subratllat que l’entesa s’incriu en el marc de la col·laboració transfronterera en matèria de salut amb Espanya i França en territori pirinenc. Un aspecte que el comunicat que ha fet públic el bisbat també recull, ja que s’exposa que la iniciativa del bisbat d’Urgell vol posar al servei de la ciutadania de les comarques pirinenques i del Principat d’Andorra d’un recurs per ajudar les persones amb problemes relacionats amb la salut mental i les seves famílies. D’aquesta manera, es dona resposta a les necessitats detectades de disposar d’instal·lacions i serveis que permetin una millor relació entre els malalts i les seves famílies tant a la Seu d’Urgell com al Principat, ja que en ambdós casos les persones amb trastorns de salut mental han de ser ingressades en centres allunyats.
Què sabem fins ara
Tot i que ja fa temps que des del bisbat s’havia manifestat la intenció de fer aquest projecte va ser el juny de l’any passat que el bisbe va concretar-ne els detalls. Així, va avançar que el bisbat tenia la intenció de cedir per al futur centre de salut mental l’ala de Sant Lluís del seminari, corresponent a l’antic Seminari Menor, un bloc de quatre pisos, amb un pati i vistes al Cadí. En el moment de fer l’anunci Vives va expressar que era “un lloc immillorable” per atendre persones amb malalties mentals. Serà el mateix bisbat qui rehabilitarà i condicionarà els espais a través de la Fundació Llar Cristiana-Maria Maestre, que supervisa el destí dels diners del llegat que s’han de dedicar a finalitats solidàries de caràcter local.
Pel que fa a la gestió del centre, se n’encarregarà Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental, un grup de centres assistencials concertats amb la Generalitat de Catalunya, que pertany a les Germanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús. Precisament durant la celebració de la Pasqua del malalt, el mes de maig passat, Vives va anunciar que el director gerent d’aquest complex, Joan Orrit i les Germanes Hospitalàries, portarien endavant la iniciativa. A més, segons el comunicat publicat avui, s’especifica que el bisbat, el Govern i Benito Menni CASM comptaran amb el suport tècnic de la Fundació Unió Catalana d’Hospitals. En aquest sentit, s’indica que ja han establert reunions per al desenvolupament dels serveis amb la finalitat d’oferir una atenció sanitària i social d’alta qualitat a les persones que pateixen un trastorn mental. Quant als destinataris, els serveis s’adreçaran a persones adultes que necessitin fases d’hospitalització de mitja o llarga estada; també infants i joves en règim tant d’ingrés com d’hospitalització parcial, prioritzant l’adolescència. A més, el projecte també comportarà la col·laboració en activitats docents i de recerca.
Cal tenir en compte que tant l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (Adjra) com l’Associació de Familiars per a la Salut Mental d’Andorra (Afmma) estan en desacord amb la derivació de joves a centres de fora. Per aquest motiu, tot i que aquest sigui un recurs molt proper veuen contradictori que les accions del Pla integral de salut mental i addiccions (Pisma) vagin encaminades a afavorir el retorn de les persones ingressades en aquests centres forans i l’aposta del Govern per continuar derivant persones a l’estranger.
Què no sabem
Com es concretarà la implicació del Govern d’Andorra en el projecte? Serà a nivell de concertació o de reserva de places, per exemple? Hi participaran professionals del país? Farà algun tipus d’aportació econòmica? Això encara no se sap. Tampoc sabem si tindrà algun tipus de potestat en les decisions d’organització i gerència. En aquests i d’altres aspectes, “s’haurà d’anar definint com serà aquesta col·laboració”, ha insistit la secretària d’Estat.