Lliçó de columnisme a quatre mans

Txema Díaz-Torrent i Bru Noya presenten al Rocafort 'Perdoneu les disculpes', antologia d'articles publicats al BonDia.

Aquí va en rigorosa no-primícia un dels cims absoluts del columnisme satíric del nostre periodisme. L’autor és Bru Noya –avui a la competència, ningú no és perfecte– i ho diu a compte dels seus indomables cabells en un article publicat uns anys enrere al BonDia, què hi farem. Busca perruqueria, diu a Pentinat de festa, “i trio un lloc d’aquests amb glamur on a  més d’arreglar-te els cabells anuncien estiraments, àcids hialurònics i trasplantaments capil·lars. Més que una perruqueria sembla la sala d’espera de La muerte os sienta tan bien en clau retro. M’atén un noi que anava per a influencer però li va sortir feina i deu patir la síndrome de Witzelsucht, trastorn caracteritzat per la necessitat d’explicar acudits constantment. Així que quan em proposa un tallat tipus click de Playmobil o activista de Femen em penso que també és una broma. Finalment opto per un arrissat, però sense que sembli una versió de la perruca del pallasso de Micolor”.

Perdonin l’extensió, però calia, per tenir context –em venia de gust dir-ho, això del context– i per traslladar el to exacte d’aquesta coseta estupenda i delirant que respon al títol de Perdoneu les disculpes, que Anem, sempre heroic, acaba d’editar, que s'ha presentat aquest vespre a l’auditori Rocafort, que reuneix una trentena d’articles escrits entre el 2016 i el 2019 per Txema Díaz-Torrent i pel mateix Noya al Gong d’aquest diari –modèstia a part– i que constitueix una lliçó concentrada del millor columnisme que s’ha escrit en temps recents en aquest país nostre.

El volum, que té entre altres moltes virtuts la de cabre a la butxaca del pantaló per si el lector vol fardar d’intel·lectual, posa constantment a prova la resistència del més orc dels lectors de la Seu –Villaró inclòs– i l’obliga a contreure una vegada i una altra la mandíbula en un somriure que en les ocasionos més sublims es converteix en riure obert. Mirin aquesta altra píndola, a càrrec ara de Díaz-Torrent, es titula Tornem en 30’ i, com és norma de la casa, converteix una anècdota banal, la durada eterna dels talls publicitaris a les teles privades, en ocasió per celebrar que “el tiempo es un microbús que sólo cruza una vez esta breve y absurda comedia”, amb el permís de Sabina: “M’he equipat amb valor, un cronòmetre, una sonda urinària i una via intravenosa per barrejar els aliments i les amfetamines que em mantindran en forma els dies que pot durar el visionat d’un film per Antena 3”. Per no parlar del que en podríem dir les lleis de la termodinàmica de Bru Noya. Són dues: la primera, que l’única certesa que pot tenir un ésser bípede és que “una vegada l’has tret, no es pot tornar a posar la pasta dins del tub”; la segona, que la moda és “allò que ahir ens semblava ridícul i avui ens sembla ideal: les sandàlies amb mitjons, per exemple, que han arribat per quedar-se, o portar sabates sense mitjó encara que estiguem a -10ºC”. 

Perdoneu les disculpes són un centenar i mig de paginetes farcides de perles com aquestes, que no pretenen resoldre els anigmes de l’existència, ni què hem vingut a fer aquí ni què hi ha després de tot plegat, sinó extreure’ns un somriure amb el primer croisant del dia. Haver-los tingut tots dos, i a la vegada, a les pàgines d’opinió del BonDia és un privilegi, i que columnes cridades a l’efímera vida d’una mosca del vinagre revisquin ara en forma de llibre, un acte de justícia poètica. Ho anàvem a rematar amb un altre fragment antològic, Polos de llimona, però no hi cap en aquest intent de crònica així que hauran de comprar-se el llibre. La veritat és que seran els 14 euros més ben invertits del dia.